Ser solter té biaix de gènere: “Les dones encara fan servir la parella per validar-se socialment”

L’11 de novembre es commemora el dia del solter, una celebració que prové de la Xina, on fa anys que es reivindica el fet de no tenir parella. Tot va començar l’any 1993, quan un grup d’amics de la Universitat de Nanjing van decidir de fer-se regals els uns als altres per celebrar l’orgull de no tenir parella. Trenta anys més tard, allò que va començar com una broma ha traspassat fronteres i ja s’ha instaurat a tot el món com el dia oficial dels solters.

Ara bé, no sempre és fàcil reivindicar la solteria, sobretot si el fet d’estar sol s’entén simplement com un pas previ a l’ideal de viure en parella. Núria Viladomat, autora del llibre Solteres i encantades, considera que la solteria hauria de ser un estat més del nostre cicle vital, igual que ho és estar en parella. De fet, creu que les parelles no haurien de durar més de deu anys. “A vegades, fa tants anys que estàs amb algú, que no recordes qui eres sense l’altre”, detecta.

Viladomat diu que sovint tenim relacions pel simple fet de no saber estar tots sols, i per això creu que hi ha tantes parelles tòxiques que no s’atreveixen a separar-se. “Tendim a emparellar-nos des de la necessitat d’un individu projectada en l’altre, o bé arran de les nostres carències personals; però això no és amor”, subratlla. Afegeix que, a teràpia, rep molta gent que, quan trenca amb algú, no fa un dol per a superar en trencament amb la persona en concret sinó per haver-se quedat tot sol.

Segons la psicòloga especialitzada en sexualitats i relacions Sílvia Catalan, aquesta situació es coneix com a amatonorma, un supòsit social que dóna per fet que tothom desitja i necessita tenir una relació amorosa per a ser plenament feliç. A més, ens recorda que els referents culturals de l’imaginari col·lectiu tampoc ajuden a construir una imatge positiva de la solteria: “Ningú no vol ser la boja dels gats o la Patty i la Selma, oi?”

Les diferències de ser soltera o solter

Tant Viladomat com Catalan observen una estigmatització diferent de la solteria segons si es tracta d’un home o d’una dona. Segons Viladomant, les dones encara fan servir la parella per validar-se socialment. “La necessitat d’estar en parella esdevé més forta, perquè s’entén que serem més vàlides com més capaces siguem de crear vincles afectius i sostenir-los en el temps.” En canvi, en el cas dels homes, no els valida el fet de tenir parella, sinó la conquesta sexual: com més, millor. “El solter d’or es veu com algú intel·ligent, perquè està amb moltes persones i no es compromet amb ningú.”

A més, Viladomat destaca que és més fàcil que es cosifiqui les dones solteres, sobretot en les aplicacions de cites. “Els homes porten la cosificació a un nivell de violència increïble, amb les fotografies de penis o el ghosting“, denuncia. Això, diu, és la constatació del tracte subordinat que la dona sofreix en tots els àmbits del dia a dia.

Tanmateix, Catalan detecta una manera diferent de socialitzar entre els homes solters i les dones solteres. Generalment, les dones tenen una xarxa d’amistats més àmplia i, per tant, els és més fàcil participar en la vida sociocultural del seu entorn, independentment si tenen parella o no. “En canvi, els homes teixeixen la xarxa social a partir de la parella”. Per això, quan perden la parella, sovint baixa el seu grau de socialització.

Ara bé, el factor econòmic continua essent, encara avui, el principal motiu pel qual moltes dones no trenquen amb les seves parelles, tal com detecta Catalan. “L’economia compartida tapa una precarietat laboral de les dones terrible”, afegeix Viladomat. Explica que moltes dones que rep a la consulta confessen que no se separen de la parella perquè tan sols amb el seu sou no podrien viure totes soles a Barcelona.

Mares solteres o mares soles? La maternitat, el llast de la solteria femenina

A part de la dependència econòmica, la maternitat és un altre dels aspectes que empeny les dones a buscar una parella o conservar-la. “Quan en tens trenta-cinc i no hi ha ningú a la vista, la parella comença a esdevenir urgent i crea un estat de neurosi”, assenyala Viladomat. Catalan diu que els homes, en canvi, poden ser pares als cinquanta, i per això no senten aquesta pressió afegida.

Però Catalan diu que tenir fills fa que les mares solteres deixin de ser tan desitjables sota la mirada masculina. En tot cas, recorda que com més va hi ha més dones que es decideixen a ser mares tot i no tenir parella, gràcies a una independència econòmica creixent.

En el llenguatge trobem la primera pista del vincle social que s’estableix entre maternitat i parella: no es parla de mares soles, sinó de mares solteres. I això passa perquè, segons Viladomat, és la família qui vertebra la societat capitalista i de consum, i ser solter –sobretot, soltera– representa una amenaça per a l’estructura social. Vertaderament, surt molt més a compte viure amb parella que pel teu propi compte.

Tot i això, el capitalisme ha trobat la manera de treure rèdit econòmic de la solteria. En aquest cas, amb la mercantilització del dia del solter. Durant l11 de novembre es pot gaudir d’ofertes suculentes i descomptes cridaners amb motiu del Singles Day, que escalfa els motors per al Black Friday.

El nombre de dones solteres no para de créixer

Malgrat que ser soltera continua tenint un estigma social, com més va hi ha més dones que opten per la solteria de manera voluntària. “Cada vegada tenim més clar que no necessitem ningú al nostre costat per a ser persones al 100%”, anuncia Catalan. Ara bé, alguns homes llegeixen aquest empoderament femení com una amenaça: “Els heterobàsics es queixen que les dones són cada vegada més exigents”, diu la psicòloga.

En aquesta línia, Viladomat explica que, com que les dones són com més va més autosuficients socialment i econòmicament, busquen vincular-se a un igual. “Però la realitat és que cada vegada hi ha menys homes de qualitat.” En canvi, els homes prefereixen d’estar amb dones amb un estatus social lleugerament inferior, per no sentir-se amenaçats.

En tot cas, Viladomat insta tant homes com dones a apostar per la solteria i entendre que cal explorar noves formes de relacions sexo-afectives per deslliurar-nos de la toxicitat que moltes vegades va associada a la parella. Per a ella, la fórmula de l’èxit de les parelles és viure per separat, malgrat les dificultats econòmiques que això pugui comportar: “S’anirà instal·lant a poc a poc això del living apart together, on cadascú té casa seva, passa més temps en soledat i s’eviten dependències estranyes.”