Avui es compleixen sis mesos del referèndum d’autodeterminació de Catalunya del primer d’octubre. Una jornada que ha deixat empremta en l’imaginari d’una generació sencera de catalans, tant dels qui van decidir de participar-hi com dels qui no. La violència dels cossos policíacs espanyols per a reprimir la votació i la defensa de les urnes, aferrissada i pacífica, dels votants als col·legis electorals han marcat el transcurs de la vida política i social catalana l’últim mig any.

Tan és així, que després del referèndum diversos grups i cantautors han compost cançons tot reivindicant l’1-O. També abans del primer d’octubre ja n’hi va haver dedicades a la jornada.

N’hem fet una selecció, amb cinc cançons prèvies a l’1-O i cinc de posteriors.

Agafant l’horitzó – Txarango, Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Les Kol·lontai i Ascensa Furore. Amb gairebé cinc milions de reproduccions a YouTube, aquesta cançó va ser un autèntic èxit a les portes del referèndum. Formava part de la campanya de la CUP per a estimular la participació i el sí a la independència ‘Viure vol dir prendre partit’.

Som! – XEIC. Una cançó patrocinada per la campanya de l’ANC pel referèndum, en la línia optimista dels dies previs a la jornada. Fa una crida a la unitat de l’independentisme i reivindica el passat i el present. Hi participa l’actiu Mercè Martínez.

– Pepet i Marieta. Una cançó optimista pocs dies abans del referèndum, i amb un clar to pacifista: Sí, rebutgem la violència. Sí, també som desobediència. Sí, un adéu sense recança. El recurs a la memòria dels avantpassats i a un futur millor també tenen cabuda en aquest tema, amb un videoclip farcit d’imatges de les mobilitzacions independentistes.

No pots tancar-nos a tots – Joan Dausà. El cantautor s’inspira en el procés d’autodeterminació del poble de Catalunya per a compondre aquest tema, amanit amb la seva guitarra. ‘Pots negar que no hi haurà vots, pots negar el pes dels records (…) però no pots tancar-nos a tots’, diu Dausà.

Dies de llum – Èric Vinaixa. ‘Dies de glòria, dies de llum, a punt a punt d’arribar. Tenim a quatre passes la llibertat’, canta Vinaixa enmig d’imatges de les manifestacions multitudinàries dels 11 de Setembre. Una cançó amb ritme i optimista.

Rojos y separatistas – Lágrimas de Sangre. Per als amants del rap, aquesta cançó és una delícia. El grup critica el feixisme, la violència i els còmplices de la repressió, alhora que enalteix la transversalitat de l’independentisme català, la diversitat dels orígens dels catalans i els avantatges que veuen en la república. ‘Compareu l’1-O amb el 23-F, Tejero era un fatxa; nosaltres, la gent!’, diu la cançó.

La darrera colònia – Buhos. Composta el 3 d’octubre, el dia de l’aturada de país convocada per a protestar contra la violència, Buhos reivindica el pacifisme dels votants. ‘Aquí comença la nostra independència! Avui comença la nostra independència!’, acaba repetint la cançó.

Octubre – Fito Luri. Amb una melodia tranquil·la, el cantautor reusenc va composar aquest tema el mes de novembre. Amb una clara referència a Sant Jordi (‘Hem matat al drac, hem matat al drac, hem matat al drac’), Luri recorda la mobilització popular d’aquell dia.

Els carrers seran sempre nostres – Mascarats. El famós himne que va sorgir durant l’aturada de país del 3 d’octubre i que s’ha repetit en les mobilitzacions posteriors de l’independentisme ha donat nom a aquest tema del grup Mascarats. Conté una referència a la mítica ‘L’Estaca’ de Lluís Llach (‘Junts tombarem l’estaca que estava camuflada’).

Ens en sortirem – Obeses. L’últim tema publicat sobre l’1-O. Amb versos com ‘Saps prou bé que aquella nit vam ser els amos del carrer’ o ‘Saps prou bé que el que vam viure mai ningú ho podrà desfer’, el grup reivindica la importància de l’organització popular d’aquella jornada amb una visió optimista del futur.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb