Els sindicats educatius celebren la destitució de Gonzàlez-Cambray

VilaWeb
Redacció
12.06.2023 - 10:38
Actualització: 12.06.2023 - 16:56

Bona part dels sindicats educatius han celebrat la destitució del conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray.

La Intersindical ha fet un piulet dient que Gonzàlez-Cambray era conegut per la nul·la voluntat de diàleg amb els agents socials implicats en l’educació i per haver fet seguidisme de fundacions privades que proposen metodologies pedagògiques molt discutibles. “Esperem que la nova consellera sigui conscient dels errors del seu predecessor i li desitgem molts encerts. En el marc del diàleg social i la lluita per una educació millor, ens hi trobarem”, diuen.

La USTEC també ha fet un piulet celebrant la destitució: “Confiem que el canvi de lideratge al capdavant del departament vagi acompanyat d’un canvi profund en les polítiques.” La portaveu, Iolanda Segura, ha declarat a l’ACN que és el moment per reconduir mesures imposades com el calendari escolar, un tema que titlla de crucial que servirà per demostrar, diu, aquesta voluntat de negociació i canvi de dinàmica de la nova consellera. Creu que la destitució de Cambray ha estat un canvi necessari, i ha retret: “Haver fet una mala gestió de l’educació del país, tenir tot el col·lectiu i comunitat educativa en contra, essent el conseller més mal valorat i qüestionat”.

Comissions Obreres (CCOO) espera que la destitució impliqui un “canvi radical” al Departament i veu el nomenament de Simó com una ocasió per reconstruir ponts i consensos. En un comunicat, el sindicat denuncia que l’etapa de Cambray ha estat marcada per la imposició i el conflicte permanent amb la comunitat educativa i recorda que fa molts mesos que en van demanar el cessament. Ara, assenyalen, no volen destinar més recursos a parlar-ne i esperen avançar en la millora de l’educació a Catalunya. Per això, manifesten la seva disposició a començar un nou camí.

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han fet un piulet amb una fotografia en blanc i negre de Gonzàlez-Cambray cap per avall en resposta a l’enfilall que havia fet el conseller. “La lluita continua”, diuen.

El conseller va aconseguir començar el curs evitant in extremis un cicle de vagues, però amb un acord poc convincent. Això va fer que comencés un nou conflicte al gener, quan les direccions dels centres es van trobar obligades a refer tots els horaris arran de la retallada d’una hora lectiva pactada amb els sindicats.

Enguany, Gonzàlez-Cambray ha tingut dos dies de vagues, els dies 25 i 26 de gener, amb un seguiment relativament baix, però que tornava a palesar el malestar per les retallades que fa anys que arrossega el gremi. I aquest no és pas l’únic conflicte laboral amb els ensenyants.

El departament té encès un altre foc arran de la gestió del concurs de mèrits (que els sindicats asseguren que portaran als tribunals europeus), i hi ha problemes amb les oposicions que han de començar d’ací a poques setmanes (i que una part dels interins, els convocants de la vaga, demana d’endarrerir al setembre). Els professors substituts també són en peu de guerra pel canvi que Gonzàlez-Cambray havia anunciat que introduiria sobre el funcionament de les borses, un canvi que els obligaria a triar una comarca sencera en comptes de municipis, com fins ara.

Castellà a les aules

Un dels altres punts conflictius durant el mandat ha estat el català. Al setembre, el conseller Gonzàlez-Cambray va dir que cap aula del Principat no aplicaria el 25% del castellà, una afirmació que a mitjan novembre es va constatar que era falsa, perquè el departament mateix va reconèixer que vint-i-sis escoles del Principat aplicaven el 25% del castellà en una de les aules per ordre del Tribunal Superior de Justícia (TSJC).

El govern va rebre la sentència sobre la imposició d’un mínim de 25% d’hores lectives de castellà a les escoles el febrer de l’any passat. Al maig, el departament va enviar a totes les direccions dels centres educatius les instruccions perquè el castellà fos d’ús “curricular i educatiu”. Aquest moviment fou fruit d’un acord entre ERC, Junts, el PSC i els comuns, amb l’oposició de la CUP, que considerava que equivalia a reconèixer el castellà com a llengua vehicular. L’acord polític es transformà en una proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari. Es detallà que el català era la llengua emprada normalment com a vehicular, mentre que l’ús del castellà vindria determinat pel projecte lingüístic de cada centre, que validaria el departament. En concret, van enviar un qüestionari a les direccions dels centres per saber si volien que els projectes lingüístics fossin validats per la inspecció.

Gonzàlez-Cambray també va dir que el seu departament assumiria tota la responsabilitat legal sobre els projectes de les escoles. “Els projectes lingüístics s’han de complir. Els docents no poden triar en quin idioma volen fer la classe, l’han de fer en l’idioma que explicita el projecte lingüístic del seu centre”, va dir. A començament de setembre, va comunicar a les direccions d’aquelles escoles i instituts que aplicaven el requeriment d’un 25% de castellà per ordre judicial que abandonessin l’ús de percentatges lingüístics.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any