ERC, Junts, PSC i comuns tanquen un acord que defineix el castellà com a “llengua d’ús curricular i educatiu”

La CUP se'n desmarca perquè considera que seria reconèixer el castellà com a llengua vehicular

VilaWeb
Redacció
24.05.2022 - 20:05
Actualització: 24.05.2022 - 20:07

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

ERC, Junts, PSC i comuns han tancat un acord per a respondre a la imposició del 25% de castellà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El text defineix el castellà, igual que el català, com “a llengua d’ús curricular i educatiu”. És una proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, que defineix el català com a llengua pròpia de Catalunya. Del català, també en diu que és “la normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut”. Del castellà, en diu: “És emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre.” Aquests projectes lingüístics han de seguir uns criteris, el primer dels quals és aquest: “L’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria.”

Vegeu el text sencer de l’acord ací:

Aquesta proposició de llei, que s’inclourà al ple que comença demà i que es votarà a partir de divendres al migdia, s’ha aprovat després de setmanes de negociació per a disposar d’un text que servís per a donar resposta a l’exigència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de fer més hores de castellà a l’escola (un mínim del 25%). El mes de març, aquests mateixos partits van arribar a un acord per a reformar la llei de política lingüística tot reconeixent-hi per primera vegada el castellà com a llengua d’ús a l’escola. D’aquell acord, Junts se’n va despenjar i finalment, després de moltes queixes entre la comunitat educativa, va acabar desestimant aquella opció.

La negociació s’ha centrat finalment per la proposició d’una llei ad hoc per a respondre al TSJC, que ja va desestimar aquella primera proposta de canvi de la llei de política lingüística i que va fixar un ultimàtum el 31 de maig –d’avui en vuit– perquè el Departament d’Educació donés les instruccions per a augmentar l’ús del castellà. Aquest nou text ja no serà sols un acord, sinó una llei aprovada, i el tribunal haurà de dir si l’accepta com a resposta.

Llengües d’ús curricular i educatiu, sense percentatges

En el text, el castellà hi és reconegut com a llengua d’ús curricular i educatiu, i la definició del pes que han de tenir en l’aprenentatge l’una llengua i l’altra es deixa en mans dels projectes lingüístics que decideixi cada centre, d’acord amb criteris pedagògics. No s’hi introdueixen percentatges i la validació dels projectes de cada centre serà feta pel Departament d’Ensenyament.

Quan li han demanat si la llei reconeix el castellà com a llengua vehicular, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, s’ha remès “a la literalitat de la llei”, i ha afirmat: “No defineix el castellà com a llengua vehicular sinó que s’hi refereix com a llengua d’aprenentatge d’acord amb la manera com ho estableixin els projectes de cada centre.”

La portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, diu que la definició del castellà com a llengua d’ús educatiu “en cap cas no vol dir que el castellà sigui la llengua vehicular, és a dir, la llengua d’aprenentatge. Això que hem fet avui no té res a veure amb el que vam fer el mes de març. Hem estat acompanyats del teixit educatiu i hem anat compartint-ho amb ells.”

Ho veu ben diferent la CUP, que ha anunciat que s’havia desmarcat d’aquest acord perquè considerava que la referència al castellà com a llengua curricular equivalia a donar-li el tractament de llengua vehicular.

El govern català també aprovarà un decret llei per a mirar de protegir les direccions dels centres de represàlies judicials, però el text encara no s’ha fet públic.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies