‘Si no arriba la república espanyola, que arribi la catalana’

Nous Republicans és el nom dels ciutadans que fa més poc temps que han pres l’opció republicana. Des de l’1 d’octubre passat, aquests nous independentistes han esdevingut un fenomen viral i expliquen la seva experiència a les xarxes. VilaWeb ha començat una sèrie d’entrevistes amb aquests ciutadans que lluiten per la República Catalana. Per exemple, Adrián, un home que va penjar la seva experiència escrita en una carta, que ha estat repiulada més de 20.000 vegades. Heus ací l’entrevista en vídeo i la transcripció corresponent.

—Us podríeu presentar, si us plau?
—Sóc una persona d’Extremadura, que va néixer el 1936, durant la guerra. I que arriba a Barcelona el 1958, a 23 anys. I no és veritat res del que explica la gent i els partits. Jo tot això que sento no són veritats. Jo no he tingut cap problema.

—Dieu que tothom us parla en castellà. I que no us agrada del tot.
—Exactament. Això ho he posat a la carta i ara ho dic. N’hem tingut la mostra amb vostès. Jo em poso a parlar en castellà i de seguida em parlen en castellà. I jo m’enfado. Al començament sí que ho volia, però quan vaig anar entenent el català volia que me’l parlessin, per poder parlar-lo jo.

—L’1-O vau anar a votar?
—L’1-O vaig anar a votar perquè estava molt enfadat. I molt desil·lusionat amb tot allò que passava. I les mentides que diuen els altres. Perquè moltes coses no són veritat. I veient els tertulians de la televisió i les mentides que diuen a les cadenes, estic molt decebut.

—Com us agradaria que fos la República?
—M’agradaria que fos una república espanyola, una república nacional. I que es pogués canviar la constitució. I fer una constitució neta i solidària, i que tothom hi entrés. Que ningú no en quedés fora. I quan dic ningú, dic ningú. I en una nova carta ja ho explico: que els jutges siguin escollits pel poble.

—I de la independència què en penseu?
—Jo la independència no la vull. Serà bona, però no la vull perquè no arribarà mai. En canvi, la república espanyola pot arribar. Espero. I si no arriba l’espanyola, que arribi la catalana.