L’escriptor Carles Hernández i Mor, més conegut amb el nom artístic Carles Hac Mor, s’ha mort a setanta-sis anys. Autodefinit com a ‘infrapoeta’, va començar a conrear gèneres d’invenció personal a partir de la dècada del 1970, com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí, a través d’una quarantena de llibres de poemes, assaigs, antinovel·les, obres de teatre, guions i videocreacions. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, n’ha confirmat la mort amb la publicació del text ‘“La poesia fou allò indiscutiblement real”. Adéu a Carles Hac-Mor’.

Carles Hac Mor (Lleida, 26-11-1940 – Sant Feliu de Guíxols, 27-1-2016) va practicar entre el 1973 i el 1975 l’art conceptual amb el Grup de Treball i els anys 1970 i 1980 va cofundar les revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta, a més d’impulsar-ne algunes més. També va col·laborar en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona.

En el curs de la seva carrera havia obtingut el Premi Espais a la Crítica d’Art 1988 i el Premi Joan Fuster d’assaig del 1998. El 2012 va recollir el Premi Jocs Florals pel poemari ‘Dietari del pic de l’estiu’.

El món literari ha reaccionat a la mort de l’escriptor, especialment a través de Facebook:

Trasbalsar una poètica encallada en unes tradicions sovint mal enteses, portar la literatura catalana a tots els àmbits i tots els registres, fer esclatar la contemporaneïtat en mil bocins proteics i il·luminadors, obrir camins a totes les generacions que li han estat coetànies; pensar, escriure i fer des del compromís irreductible; pensar i fer pensar; escriure i fer escriure; parlar i donar veu; fer i deixar fer; avançar i fer avançar. I, sobretot, ser un far (roig) en una mar convulsa. És a dir: ser el far de la convulsió en una mar massa plana.Gràcies, Carles

Posted by Cafècentral Poesia on dimarts, 26 / gener / 2016

Estem desolats. Ahir va partir Carles Hac Mor. Ens ha deixat orfes un amic, un gran poeta, un excepcional ésser humà, i un dels nostres confrares més especials. Gràcies, Carles, per tot.

Posted by Cafècentral Poesia on dimarts, 26 / gener / 2016

 

Amic, mestre, artista, tot. En un correu de desembre, l’últim que vas enviar-me, deies: “Em passo el dia dormint, com si…

Posted by Lluís Calvo Guardiola on dimarts, 26 / gener / 2016

i tanmateix no has dit massa, carles.”L’acte més genuí de la recerca ontològica és matar-se; […] allò més poètic…

Posted by Eduard Escoffet on dimarts, 26 / gener / 2016

Estimat Carles , la notícia del teu coma induït que acabo de saber ara, m’ha deixat en un estat de tristesa…

Posted by Dolors Miquel on dimarts, 26 / gener / 2016

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb