El neuropatòleg Jordi Cervós i Navarro va morir ahir a la tarda a 91 anys. El reconegut doctor de renom internacional va destacar per la seva àmplia trajectòria investigadora, que va despuntar arran de la descoberta de l’existència de nervis a les arterioles. Per això, se’l recordarà com el pare de la microcirculació cerebral. Va rebre nombrosos reconeixements i set doctorats ‘honoris causa’, a més de la Creu de Sant Jordi el 2002. Va ser el primer rector de la UIC i va desenvolupar gairebé tota la seva carrera investigadora a Alemanya.

Cervós (1930-2021) va estudiar Medicina a les universitats de Barcelona i Saragossa, i l’any 1952 es va traslladar a Alemanya, on es va especialitzar en neuropatologia. Al llarg dels seus gairebé 40 anys d’estada a Alemanya, Jordi Cervós va ser vice-president de la Universitat Lliure de Berlín, catedràtic de l’Institut de Neuropatologia de la mateixa universitat, així com president de la Societat Alemanya de Neuropatologia i Neuroanatomia.

El 1997, amb 67 anys, Cervós va tornar a Barcelona per ser el primer rector de la llavors recentment creada Universitat Internacional de Catalunya (1997-2001), va ser director de Relacions Internacionals (2001-2007) i encara viatjava per tot el món donant a conèixer el projecte d’aquesta universitat. El gener de 2009 va celebrar el seu 80 aniversari a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i se li va retre homenatge posant el seu nom a un dels laboratoris de la Facultat. Tenia set doctorats honoris causa atorgats per les universitats de Hannover (Alemanya), Tokushima (Japó), Saransk (Rússia), Tessalònica (Grècia) Saragossa, Barcelona i la Complutense de Madrid.

Membre de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya, a més dels set honoris causa, Cervós havia rebut altres distincions com la Gran Creu al Mèrit Civil de la República Federal Alemanya, la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi o la Creu de Sant Jordi (2002).

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.