Setmana Santa 2024: Quan comença? Per què fem festa aquests dies?

  • Us oferim la llista dels festius de Setmana Santa 2024 a Catalunya, el País Valencià, les Illes i Andorra

VilaWeb
Redacció
18.02.2024 - 21:40

Com cada any, els dies festius de la Setmana Santa varien entre el 22 de març i el 25 d’abril. Aquest canvi no és a l’atzar. Aquesta festa sempre se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena una vegada transcorregut l’equinocci de primavera. Per tant, segons la data d’aquesta lluna plena, s’estableixen els dies festius. Per això, molta gent es demana quan serà la Setmana Santa del 2024.

Enguany, el primer dia festiu és el 24 de març, Diumenge de Rams. A continuació, us oferim la llista dels dies festius de Setmana Santa 2024 als Països Catalans.

Quins són els dies festius?

  • Catalunya: Divendres Sant (29 de març) i Dilluns de Pasqua (primer d’abril).
  • País Valencià: Divendres Sant (29 de març) i Dilluns de Pasqua (primer d’abril).
  • Illes: Dijous Sant (28 de març), Divendres Sant (29 de març) i Dilluns de Pasqua (primer d’abril).
  • Andorra: Divendres Sant (29 de març) i Dilluns de Pasqua (primer d’abril).

Quins dies són les vacances escolars de Setmana Santa 2024?

  • Catalunya: Del 25 de març al primer d’abril.
  • País Valencià: Del 28 de març al 8 d’abril.
  • Illes: Del 28 de març al 5 d’abril.
  • Andorra: Del 28 de març al 5 d’abril.

Quin dia es regala la mona?

La mona és una tradició molt viva al nostre país, que coincideix amb el Dilluns de Pasqua. Enguany, serà el dilluns primer d’abril, el dia que el padrí lliura la mona al seu fillol.

La mona és una de les tradicions més arrelades de Pasqua, però també la que té uns orígens i un significat més incerts. Existeixen tota mena de teories que es remunten al passat àrab, romà, a l’antiga Grècia i fins i tot a les festes que feien els pastors d’unes quantes cultures per donar la benvinguda a la primavera. Però hi ha un punt en què gairebé tots els experts estan d’acord: és un costum d’orígens pagans relacionat amb antics rituals de fertilitat que el cristianisme va assimilar.

La mona pot prendre formes molt diferents. La més tradicional és la massa cristina o de rotlle: un pa de massa de brioix dolç, coronat amb ous durs. A més, la tradició diu que la mona ha de portar tants ous com anys té l’infant que la rep. Com que és la recepta més tradicional, fa que prengui noms i formes una mica diferents en uns quants indrets del país. En alguns llocs del País Valencià és anomenada “tonya” i amb l’ou dur que conté es fa una declaració d’amor molt especial: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada.

A Catalunya Nord són molt populars les “mounes”, tot i que no són exactament autòctones i amaguen una història molt especial. Segons que explica l’historiador de la cuina Jaume Fàbrega, la van introduir els pied noir exiliats d’Algèria a la dècada dels seixanta del segle XX. Molts d’aquests pobladors eren d’origen mallorquí, menorquí i valencià i sembla que van ser qui va dur la tradició de la mona en terres algerianes. Després, en exiliar-se arran de la independència d’Algèria, haurien portat novament la tradició –i el costum d’anar a menjar-la a fora– a Catalunya Nord, on es va establir principalment.

Per què és festa, el Dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res?

Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Us heu demanat mai per què es fa festa el Dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res? Doncs pel mateix motiu que també és festiu l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.

Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: “Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.”

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui, a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes de dijous a dilluns. Tradicionalment, és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any