Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Cap indici encara que Donald Trump tingui pensat de rectificar i admetre la derrota electoral contra Joe Biden. El candidat demòcrata ja té el reconeixement com a guanyador i futur president dels Estats Units del 80% dels nord-americans, dels principals diaris i cadenes de televisió i de bona part de la comunitat internacional. Els únics dirigents que no l’han felicitat són el president xinès, Xi Jinping; el rus, Vladímir Putin; el mexicà; Andrés Manuel López Obrador; el brasiler, Jair Bolsonaro; i el líder suprem de Corea del Nord, Kim Jong-un.

Trump no afluixa. Ans al contrari. Abans-d’ahir, el cap de la majoria republicana al senat, Mitch McConnell, va seguir el joc al president i va descartar de considerar Biden el president electe. Per bé que, a efectes pràctics, ja hi ha el recompte enllestit, McConnell va argumentar que ‘cap estat no ha certificat encara el seu resultat’ i va afegir: ‘El president té totalment el dret d’examinar les acusacions d’irregularitats i d’estudiar les seves opcions legals.’ Com McConnell, la majoria de republicans encara no reconeixen Biden, amb excepcions notables, com ara l’ex-president George Bush i l’ex-candidat i senador Mitt Romney.

La posició del president i de la majoria de republicans de fet no es basen en cap prova. Més aviat al revés: ahir els observadors internacionals van desmentir que hi hagués hagut frau sistèmic i assenyalaven que les acusacions de Trump no tenien cap fonament. Però aquesta actitud comença a reverberar socialment, malgrat que la majoria de nord-americans admetin la victòria de Biden. Segons un sondatge de The Economist i YouGov, el 86% dels votants de Trump neguen que Biden guanyés legítimament les eleccions, i el 73% diuen que el resultat de debò no se sabrà mai.

Ahir, a més, el secretari d’estat, Mike Pompeo, va dir que el seu departament treballava per ‘una transició calmada cap a una segona administració Trump’. ‘Per això en Mike era el primer de la seva classe a West Point [l’Acadèmia Militar dels Estats Units]’, va dir Trump, felicitant-ne la lleialtat. A Biden, les paraules de Pompeo no li van agradar tant, però no en va fer sang. El va desmentir –’la transició ja l’hem començada’, va dir– i va insistir que la negativa a admetre el resultat era ‘força vergonyós’. ‘El fet que no vulguin reconèixer que hem guanyat no té conseqüències de cap mena sobre els nostres plans ni sobre tot allò que podem fer fins el 20 de gener.’

Trump encara és president, passi què passi

Precisament aquesta data, la del 20 de gener, és marcada en vermell al calendari nord-americà, perquè fins aleshores Joe Biden no esdevindrà el 46è president del país. Mentrestant, Donald Trump serà encara president. D’ençà del segle XIX, als Estats Units es fa servir el terme ‘ànec coix’ per a descriure les presidències que ja s’han exhaurit tècnicament –sigui per derrota electoral, sigui per acabament de mandat–, però encara no materialment, com és el cas. L’expressió, encunyada al segle XVI a Anglaterra per a descriure els empresaris que no podien fer negocis perquè havien fet fallida, es fa servir en el cas dels presidents per descriure la tranquil·litat amb què tradicionalment posen fi al mandat.

És incert si els dies finals de la presidència de Trump s’aniran esmorteint a mesura que s’acosti la investidura de Biden, d’aquí a setanta dies. Però els demòcrates temen que sigui un ‘ànec no tan coix’ durant aquest període i que ho aprofiti per a endegar mesures importants a tota velocitat. I la resposta legal és que, de fet, Trump pot moure’s a pler, amb els topalls habituals (la supervisió i validació de la cambra de representants i el senat, per exemple). Fins el 20 de gener, Trump podria fer nomenaments de jutges federals, impulsar lleis, modificar el pressupost i fins i tot començar una guerra.

El marge de maniobra d’un president sortint és tan ample, doncs, que, malgrat les especulacions que Trump pot haver-se d’encarar amb la justícia després del seu mandat, de moment encara disposarà del dret d’indultar-se preventivament a ell mateix, o els seus familiars i associats. Els indults són un recurs habitual de l’etapa dels ànecs coixos. Tot i que alguns analistes han apuntat que és probable que Trump s’indulti, seria un cas sense precedents de la història dels Estats Units.

Una transició complicada

Encara més delicat és com pot afectar tot plegat l’administració entrant. És previsible que Trump acompanyi aquesta negativa a reconèixer la derrota electoral amb una obstrucció en la informació que habitualment transfereix un govern al següent, perquè quan comenci a exercir estigui preparat.

Per a posar-ne uns quants exemples, si Trump no ho vol, Biden no tindrà accés a cap banc de dades de les agències públiques que li servirien per a posar-se al dia amb precisió de qüestions com ara l’estat de la covid-19 o la seguretat del país. Així mateix, l’administració Biden haurà de nomenar 4.000 càrrecs governamentals –1.200 dels quals necessitaran l’aval del senat–, que han de rebre autorització del govern sortint també per a començar a estudiar els informes disponibles. Trump, en fi, podria impedir que Biden disposés de fons públics per a finançar la seva estructura de treballadors encarregats dels preparatius administratius i tècnics.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.