Serret comença contactes amb Hongria per mantenir el català a l’agenda de la UE

La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha començat a establir contactes informals amb Hongria, pròxima presidència de torn del Consell de la Unió Europea, per mantenir la petició d’oficialitat del català a l’agenda. “Volem construir confiances per continuar avançant”, diu en una entrevista a l’ACN. “No dono mai res per impossible, però treballem amb tots els escenaris”, diu Serret sobre les possibilitats d’aprovar la mesura abans de les eleccions europees. La consellera veu el 9-J com una bona oportunitat per a crear una aliança àmplia de partits i societat civil a favor del català a la UE. Segons que diu, demostrar la unitat de la proposta a les urnes la reforçaria a ulls dels estats membres de la UE.

Tot i que cap estat europeu ha volgut vetar l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, la petició continua encallada al Consell de la Unió Europea, especialment pels dubtes de països amb unes altres llengües minoritàries, com ara Lituània. “No s’ha acabat la feina”, admet Serret.

“Som conscients que els temps són els que són, i per això hem fet uns primers contactes amb la presidència d’Hongria”, explica. Diu que és un primer acostament per mirar d’assolir la bona voluntat de mantenir la qüestió a l’agenda que es va aconseguir amb Bèlgica. En aquest sentit, diu que el govern espanyol també haurà de fer la feina que li correspon per garantir la predisposició a mantenir la qüestió en l’ordre del dia del Consell.

Informes jurídics

Serret es mostra partidària d’obtenir un pre-acord polític per a l’oficialitat entre els vint-i-set abans de demanar els darrers informes jurídics del Consell, que, tal com van admetre fonts sabedores a l’ACN, encara no s’han sol·licitat formalment.

“Abans, creiem que és bo que s’hagin esvaït tots els dubtes. En el fons, el que demanem al Consell és una decisió política”, defensa Serret, que no vol que la petició caigui per qüestions tècniques.

Diu que és evident que s’hauran de fer tots els informes preceptius, però defensa que no apareguin sense que hi hagi la confiança de tots els estats en la proposta. En aquest sentit, veu amb bons ulls l’últim memoràndum presentant pel govern espanyol, que creu que hi aporta més solidesa.