14.08.2018 - 22:00
La normalització de les relacions entre Sèrbia i Kossove avança i els dos governs han insinuat per separat, fins i tot, la possibilitat de modificar la frontera comuna per solucionar el seu problema principal: l’existència d’una potent minoria serba al nord de Kossove.
El president serb, Aleksandar Vučić, ha cridat al que ha definit com un ‘diàleg nacional sobre Kossove’. El procés ha d’acabar amb la convocatòria d’un referèndum en què els ciutadans hauran de decidir si n’accepten la independència a canvi d’entrar a la Unió Europea. La resolució del conflicte kossovès és la condició de la Brussel·les a Sèrbia per a poder negociar el seu ascens.
En aquest context, els darrers dies hi ha hagut declaracions sorprenents que poden indicar que tots dos governs estan disposats a anar més enllà i fins i que tot poden pactar una modificació de les fronteres sorgides de la guerra.
La possible solució pot implicar atorgar a Sèrbia el control sobre els municipis de majoria serba del nord de Kossove a canvi de cedir-hi dues valls de sobirania serba però habitades per uns cent mil albanesos.
Aquest intercanvi permetrà d’eliminar el principal problema que hi ha ara mateix a Kossove, on els indrets de majoria serba no en reconeixen la independència. La possible modificació de la frontera no les deixarà totes fora de Kossove, però si les més importants, les del nord, que tenen continuïtat territorial amb Sèrbia.
Per justificar aquest pas, doncs, Kossove rebria a canvi les dues valls serbes de la frontera poblades majoritàriament per albanesos.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, es va pronunciar dilluns amb molta duresa contra aquest possible acord, afirmant que les fronteres dels Balcans no es podien tocar. Ho va fer responent a una declaració oficial del president kossovès, Hashim Thaçi, en la qual per primer vegada es mostrava favorable a una ‘modificació de la frontera’.
