La sequera afecta 66.500 hectàrees de boscos de Catalunya, el doble que les del 2022

  • Els arbres de les comarques del nord-est del Principat són els més perjudicats

VilaWeb
Tres pins morts per la manca d’aigua dels últims anys en un bosc de Brunyola (fotografia: ACN / Aleix Freixas).
ACN
22.05.2024 - 17:48
Actualització: 22.05.2024 - 19:44

La sequera ha afectat 66.500 hectàrees de boscos de tot Catalunya aquest darrer any, segons un estudi elaborat pel CREAF amb el suport del cos d’Agents Rurals. De fa dotze anys, anualment s’impulsa el projecte Deboscat que serveix per a tenir una radiografia acurada de l’estat de salut dels boscos a Catalunya.

Aquest estudi apuntava que el 2022 hi havia 33.000 hectàrees afectades per la manca d’aigua, la meitat de les que s’han detectat durant el 2023. Les comarques on hi ha més afectació en els arbres són la Selva, Osona, el Baix i l’Alt Empordà i el Gironès.

La sequera ha afectat greument la massa forestal de Catalunya i ha provocat un estrès hídric que ha acabat passant factura per a molts dels arbres. De fet, un estudi quantifica que a tota Catalunya, hi ha 66.500 hectàrees amb arbres que han quedat sense fulles o que s’han mort per la manca d’aigua. Des del CREAF recorden que Catalunya acumula tres anys d’estrès hídric. Aquesta falta d’aigua ha afectat espècies com ara pins o alzines.

En el cas de les planifòlies –faigs, roures o alzines–, són arbres que han perdut la fulla. La investigadora del CREAF Mireia Banqué explica que és un procés habitual d’aquests arbres, que ja estan acostumats al clima mediterrani i a les sequeres puntuals. Per garantir la supervivència, els arbres deixen morir les fulles. Malgrat tot, els tres anys de sequera ha debilitat les espècies i tot i que podrien rebrotar, també seran més vulnerables a plagues. La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, detalla que aquest és un dels principals riscos, que els arbres debilitats siguin presa de plagues vegetals i que això acabi repercutint en altres problemes a mitjà termini de l’estat de salut.

En el cas dels pins, la situació és diferent perquè aquells que han sofert la sequera s’han mort. Es tracta de pins rojos, una espècie més freqüent a un clima del centre d’Europa i no tan acostumat a sequeres tan llargues com la dels últims anys. Ara, Sanitjas assegura que aquests arbres s’han convertit en combustible per a incendis i posa l’accent en la importància de treure’ls abans que no comenci l’estiu.

L’estudi elaborat pel CREAF compta amb dades que recullen els Agents Rurals al llarg de tot l’any, però amb una mostra més exhaustiva durant el setembre. Al llarg de l’any, el cos va detectant zones amb clapes d’arbres morts o afectats per la sequera. A partir d’aquí fa un mostreig més exhaustiu al setembre arreu de tot el país. I a partir d’aquestes dades es calcula l’estat de salut de la massa forestal catalana.

Ajudes de 5,2 milions d’euros

Per tal de retirar aquesta massa boscosa morta, el Departament d’Acció Climàtica ha obert una línia d’ajudes de 5,2 milions d’euros. Està enfocada als propietaris privats de boscos que tinguin una afectació d’un mínim del 15% per la sequera. Com més afectació tinguin, més prioritat es donarà en les ajudes. A més, caldrà que hi hagi una superfície mínima de tres hectàrees perquè tinguin un impacte en la prevenció d’incendis. Els propietaris rebran un màxim de 2.500 euros per hectàrea netejada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any