Tres coses que sé sobre la reacció a la sentència, abans no arribe

«Ja veurem què som capaços de fer, però la setmana vinent, d'aquests dies que només es poden viure una vegada, en podríem arribar a tenir uns quants»

Vicent Partal
11.10.2019 - 08:12
Actualització: 11.10.2019 - 10:12
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Suposem que la sentència del Suprem es comunica dilluns. Diuen que es podria filtrar –ai, aquest costum tan espanyol!– el cap de setmana, però que la comunicació formal i oficial serà, sembla, dilluns. Si és així, ja cal que siguem tots conscients que començarà una nova etapa de la lluita per la independència. Pel que significarà, però sobretot per les reaccions en contra.

Com és lògic i comprensible, tothom està molt nerviós. Hi ha moltes coses movent-se en moltes direccions, nostres i d’ells, molts rumors i manipulacions, i la tensió s’arrossega de fa molts dies sense que ningú siga capaç, perquè és impossible, de saber amb certesa si la reacció a la sentència serà simbòlica i encara gràcies, si marcarà un canvi d’actitud i un augment sobtat de la confrontació amb Espanya o si arribarà fins i tot a originar un nou Primer d’Octubre i obrirà, per tant, oportunitats úniques.

Jo puc dir què sé. I, bàsicament, en aquest moment precís i delicat, sé tres coses.

En primer lloc, sé que els partits i les institucions sembla que han reflexionat i que han emprès una tasca de reconstrucció de confiança sense la qual no hi hauria futur, simplement. Fins on arribarà ja ho veurem, però és una bona notícia.

En segon lloc, estic segur que la reacció serà més cosa del carrer que no pas del govern i es fonamentarà en les grans mobilitzacions impulsades per les organitzacions socials. Però també estic segur que tot anirà molt més enllà, fins a un punt difícil d’endevinar ara. I que les organitzacions no podran controlar tot allò que passarà. Les marxes o la vaga de divendres seran grans demostracions de poder popular i els grans aparadors de la indignació col·lectiva, però si hi ha la irrupció de la desobediència civil en massa és evident que donarà peu a una situació completament nova.

I la tercera cosa que sé, més encara després dels discursos de fa poques hores, és que hi haurà repressió. No tan sols dels Mossos, dels quals espere tan sols que es comporten d’una manera que no complique les coses innecessàriament, sinó directament de les forces espanyoles. Detencions, agressions, actuacions amb violència. Difícilment s’estaran quiets.

Si la sentència és dilluns, les protestes seran espontànies i supose que generalitzades entre dilluns i dimarts, i aquestes protestes faran pujar molt la temperatura amb què les marxes començaran a caminar dimecres. L’arribada, divendres, amb la vaga general, pot ser un moment clau. Hi insistesc: especialment, si la desobediència civil s’ha fet visible i encara més si la Guàrdia Civil i la policia espanyola no han estat capaços de reprimir els seus instints.

Així i tot, un sector de gent molt actiu i mobilitzat es demana què passarà després? O de què servirà tot plegat? Hi ha qui troba a faltar mesures que facen efectiva la república com a resposta a la sentència. Hi ha qui tem que les organitzacions polítiques proven de desmobilitzar la població. Hi ha qui té por d’actuar si després s’ha de trobar sol o, pitjor encara, perseguit pels mateixos que vol defensar. Com ja ha passat.

Jo no tinc cap resposta a tot això. És una decisió massa íntima. Només puc explicar que jo, amb la mosca darrere l’orella, faré tant com puga com a ciutadà per a aconseguir efectivament que la sentència signifique el començament de la confrontació final. I que, com a periodista, treballaré fins a l’extenuació per mantenir-vos informats de tot allò que passe, en companyia dels meus companys de VilaWeb. Entre moltes més raons, per una cosa que vaig explicar fa uns dies després de tornar d’Hong Kong. Allà em van insistir una vegada i una altra que si perds l’ànsia per guanyar, aleshores perds segur. Ells han passat cinc anys resistint una duresa terrible, abans de renàixer. I ara ja no es pregunten tant de quina manera concreta es guanya, com ho feien el 2014. Simplement volen guanyar. I s’han conjurat per a respectar-se les diferències i alhora unir-se contra Pequín.

Potser nosaltres hem de seguir aquest camí, fent cadascú allò que vulga. Protestant contra la sentència al carrer, a les institucions i a la feina. Caminant, repicant atuells i enganxant cartells. Protegint companys, alliberant territoris o defensant els veïns. Embolcallant els exiliats que rebran l’impacte de les euroordres, enfortint el Consell per la República fora del país i dins, insistint en les decisions jurídiques internacionals que tant els acorralen. Guanyant eleccions, tantes com en vinguen, començant per les del 10 de novembre, en què Esquerra i Junts haurien de mantenir o augmentar el nombre d’escons i la CUP guanyar-ne tants de nous com puga. I fent qualsevol cosa que a cadascú se li puga ocórrer, traure diners, canviar de companyia, fer pintades, anar a les assemblees dels CDR, apuntar-se al partit que siga, fer-se soci d’Òmnium, de l’ANC o del que vinga a tomb. I tot això sabent que res, res d’allò que cap altra persona puga fer no és incompatible.

El moviment independentista català ha fet fins ara coses extraordinàries, que ens haurien d’enorgullir a tots. Ha generat una consciència de país, amb obertura al món i respecte de la diferència, que és simplement admirable. Ha bastit la nació, fins i tot més enllà del límit autonòmic imposat. Ha despullat completament l’estat espanyol i ha mostrat el caràcter autoritari del règim, menant-lo a una crisi institucional com no se n’havia vist cap. Ha sostingut al carrer la reivindicació més multitudinària de la història recent d’Europa, durant una dècada sencera, sense defallir mai. Sense defallir ni tan sols quan va fer l’acte més èpic de desobediència, el referèndum d’autodeterminació, tot i ser víctima de l’acte d’agressió més violent que ha vist Europa fora de temps de guerra: mai, enlloc, tants policies no havien pegat tant en tan poc temps, simultàniament, sobre un territori tan gran. Ha guanyat totes les eleccions, fins i tot les convocades mitjançant el procés irregular del 155.

D’errors, n’hi ha haguts d’importants, lamentablement. N’hem fet tots. Mai no havíem arribat a un territori tan desconegut i els mapes no servien, cosa que vàrem comprovar massa tard. Hem perdut massa temps en disputes estèrils. Però el mosaic, aquest mosaic de veus, projectes, organitzacions, sensibilitats i idees que és el moviment independentista, dos anys després no tan sols no és de cap manera mort, com esperaven Rajoy i Sánchez quan van pactar el 155, sinó que els fa encara més por, desestabilitza més l’estat i enforteix molt més la societat. Una societat que avui és molt més conscient que mai del monstre que té davant i per què cal anar-se’n com més prompte millor.

Sóc conscient que al final la decisió sobre com reaccionar a partir de dilluns serà personal, de cadascú. I crec que tots hem de començar reconeixent això. Si la decepció, el desengany, la por o la desconfiança us ofega, aleshores no us mogueu de casa, no us angoixeu. Però si allò que veieu us engresca o us va engrescant, aleshores eixiu, tan crítics i escèptics com vulgueu, i afegiu-vos-hi sense prevencions, amb entusiasme. Simplement perquè ja heu après que hi ha dies que no es poden viure dues vegades. Ja veurem què som capaços de fer, però la setmana vinent, d’aquests dies que només es poden viure una vegada, en podríem arribar a tenir uns quants. Novament.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Romà Bertran
Romà Bertran
10.10.2019  ·  22:03

Sort en tenim de tu, Vicent, com sempre, moltes gràcies!

Quim Paredes
Quim Paredes
10.10.2019  ·  22:14

Amb tu, Vicent! Jo també sortiré al carrer i faré tot el que pugui.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.10.2019  ·  22:29

Sóc d’acord amb tu, Vicent. Però afegiria un punt de creativitat que sempre cal en moments decisius com aquest.

CAL QUE FEM ALLÒ QUE L’ESTAT COLONITZADOR NO S’ESPERA.

Si ho veiem amb bona perspectiva estiguérem a punt d’aconseguir-ho fa un parell d’anys.

La poma és ja madura i a punt de caure.

Be water, my friends !

Núria Coma
Núria Coma
10.10.2019  ·  22:32

Ens has esperonat, més del què estàvem.
Segur que serem on hem de ser, i potser també on no ens esperen.
Tot és una incògnita, però alguna cosa es respira que insinua que ho tornarem a fer, perqué no ens hi va la ideologia, o les ganes, o la raó, ens hi juguem la supervivència.

Ells si ho tornaran a fer, estiguem preparats, però si ho fan, els tornarem a vèncer com ja vàrem fer-ho pero molt que ens diguin que va ser fum. No va ser fum, va ser foc ardent i les brases són rogents.

Gràcies Vicent.
Gràcies poble català.
Esns veien ves a saber on, aquests dies, perquè totes hi hem de ser, i hi serem

Jo ta ke irabazi arte!! pels nois d’Altsasu tb!!

Marc Casadellà
Marc Casadellà
10.10.2019  ·  22:46

Que bo!

Josep Usó
Josep Usó
10.10.2019  ·  22:52

No sé què farem nosaltres, però no tingueu cap dubte que ells estan espantats. Avui, per la AP7 hi anaven força furgons d’ells cap al Principat. Ho tornaran a fer; no ho poden evitar. Però ara ja ho sabem. Fa dos anys que ho sabem del cert. I jo m’alegre de saber que hi ha preparades reaccions a la sentència però de no saber quines són. Un exèrcit està preparat per enfrontar-se a un altre exèrcit; però no a l’aigua.

Josep Salart
Josep Salart
10.10.2019  ·  22:57

Els polítics i càrrecs no faran rés. Es el tema de la por d’anar a la garjola. Ho hem de fer nosaltres, tants itants com puguem.

– Treure els diners de les entitats repressores i deixar el mínim si es que tens una cosa domiciliada i ha de caure aviat. Si no et dòna temps. d’obrir un compte, els treus els diners i tel’s quedes a casa.

– bloquejar les entrades del país un, dos, tres dies, rellevant-nos, fotrel’s problemes de mobilitat per entrar. NO cal obstaculitzar eltrànsit interior, el dela gent que va a treballar de Girona a Platja d’Aro, per dir una cosa, però SI el de les fronteres del sud, oest i nord.

-estirar-nos a les vies del tren, cinc-centes, mil, els avis jubilats collons que es moguin.. un dia, dos o cinquanta sis¡¡

– provocar un caos pacific que Europa s’enteri de que no s’ha acabat això¡

– no hi ha hackers que estiguin avessats a bloquejar servidors?? Tant llestos que son tots, doncs fer-los caure.

– les cubes de purins: totes actuant als millors llocs pensats, com les portesde les entitats bancàries.

– pacificament tallar arbres ( ho sento pobrets) i tombar-los a les carreteres de les fronteres. Un cop tallat i caigut, esperar asseguts i colapsar els bombers.

La jonquera¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
10.10.2019  ·  23:01

Gràcies Vicent! Els ànims i les ganes de guanyar estan al màxim. No ens rendirem!!!

Joan López
Joan López
10.10.2019  ·  23:10

Le he visto desayunando en el mismo Bar que desayuno,me hubiese gustado saludarle,pero ese momento de intimidad no he querido romperlo. Me ha transmitido esa honestidad que toda lucha necesita. Y el artículo de hoy lo confirma. No ha vendido nunca “motos” y lo agradezco. Jo ja estic preparat per desobeir, lluitar,i fer totes las marxas,manifestacions que el meu cos pugui,si te raó no més tenim aquet cami.
Força i molta sort a tothom,ja ha arrivat al día D.

Gemma R.
Gemma R.
10.10.2019  ·  23:13

L’ única cosa que m’ ha obsessionat a la vida, és haver-me d’ arrepentir d’ un silenci, d’ una inacció o de qualsevol covardia. Sempre he estat conscient que la por ha manat el món dés que sóm capaços d’ explicar-nos-el, per a desgràcia dels de baix. Por que el poder ha estat sempre magistralment destre en gestionar. Com sempre he estat conscient tant de la meva petitesa davant el món, com de la meva gran responsabilitat com a part de la maquinària de l’ espècie humana. M’ estimo més arrepentir-me d’ haver dit i saber demanar perdó, d’ haver fet i reconèixer que no va estar el més encertat, que restar impassible, callada, per por a equivocar-me. Només tenim una vida, per tant una oportunitat. Tot el que no diguem, marxarà enterrat amb nosaltres. Tot el que no fem, no deixara res als que ens precedeixen, ni bo per continuar-ho, ni dolent per ensenyar-los què no han de fer. El pitjor que ens pot passar és aferrar-nos a les minúcies, les engrunes que et garanteix la vida ” còmode”. Sempre hem de buscar el bo i millor, amb el risc i la valentía de saber equicar-nos. Amb això vull dir, que sortim a defensar Catalunya, els seus drets i llibertats, sense fer més càlculs. Pels que ja van fer aquesta batalla i la vàren perdre, pels que ja han lluitat amb nosaltres i no han pogut arribar al final, i pels que ens agafaran la torxa quan no hi siguem i continuarán explicant com veuen el món en la nostra llengua, fent pinya dés de baix a dalt, com castellers. Hem de tornar-no a fer, ho hem de tornar a dir: No passaran. Visca Catalunya..lliure!

Victor Serra
Victor Serra
10.10.2019  ·  23:18

De totes les reaccions a la sentència que hi haurà, la més important i definitiva , i que a més ningú no pot impedir, serà la quantitat de gent (catalans i potser també molts d’altres llocs) que ja mai més voldran ser espanyols. Perquè això provocarà un trencament definitiu, que segurament no es notarà l’endemà ni al cap d’una setmana, però que serà decissiu quan arribi el moment i es donin les condicions per fer el pas endavant. Això segur que no ho han pensat els que han articulat la resposta al sobiranisme i que es pensen que ens han derrotat.
Aquest sentiment soterrat que es crearà, explotarà algun dia i no saran d’on els ve.
Per començar, hauriem d’arrassar a les eleccions del 10N. Els hi devem als presos que seran tant injustament condemnats.

Roser Cussó
Roser Cussó
10.10.2019  ·  23:18

D’acord! Però també estaria bé que des de les organitzacions o des d’alguna mena de decisió coordinada s’ajudés a donar a totes aquestes actions i actituds una mica de coherència i aconsegui aixi ser més contundents i reseistents! Si s’ocupa un lloc, s’ha de pensar en la intendència, per exemple. I si s’ocupa un lloc, ha de ser en coordinació amb altres llocs i altres intendències…

Secundí Mollà
Secundí Mollà
10.10.2019  ·  23:27

Donec perficiam.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
10.10.2019  ·  23:58

Gràcies Vicent
Llegeixo una editorial molt sentida i de desig, que segurament compartim molts.

Lamento que el criteri d’esperar la sentència va en contra de tots els manuals d’estratègia de la guerra en que sempre és cita ‘portar la iniciativa’ com a eina clau.

És a dir, que tenim molta gent decebuda per que n’hi ha hagut masses i durant massa temps que han optat per escombrar cap a casa en lloc de treballar units en la mateixa direcció.

Ho juguem tot a la resiliència del poble català.
És una molt bona baça, però són ganes d’anar a pit descobert i a contracorrent.

Tantmateix, sort en tenim d’aquests “españoles” sempre disposats a esperonar-nos, però sobretot d’aquest poble que a més de seny té rauxa.
QUE TINGUEM SORT!!!

jaume vall
jaume vall
11.10.2019  ·  00:28

El d’avui és un dels articles que esdevenen un referent. De forma immediata. Gràcies per la honestedat i la persistència.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
11.10.2019  ·  00:40

És curiós, però d’una mesura realment efectiva, una mena de “tancament de caixes” com seria que deixéssim de pagar impostos, no se’n parla mai, o molt poc (avui ho fa l’Albert Pla). El que realment ens fa por no és uns cops de porra, sinó la ruïna econòmica a base de multes amb la que ens amenacen. Potser que en comencem a parlar, que les caixes de resistència no serviran per pagar les multes de milers de represaliats.

Ani.Maria Rodriguez
Ani.Maria Rodriguez
11.10.2019  ·  01:28

Busqueu per YouTube a Gene Sharp i encara que encara no parli de Catalunya no té desperdici perque val molt la pena per ajudar-nos a seguir endavant perque mentres no ens facin por qui guanyem som nosaltres !

Pilar Martí
Pilar Martí
11.10.2019  ·  02:03

Jo ja estic jubilada, els meus fills, fan la seva vida i tinc uns nets que estimo. Per ells sortiré al carrer fins aconseguir la INDEPENDENCIA, encara que això em suposi alguna garrotada.
Vicents es com una llum que ens guia. Moltes vegades e estat a les teves xerrades i t haig de dir que ets un home honest i parles clar. Ho aconseguirem. Gracies

Arnau Robert
Arnau Robert
11.10.2019  ·  02:28

Endavant! Ni un pas enrere!

Antoni Andreo
Antoni Andreo
11.10.2019  ·  05:02

Moltes gracies per tot el que representas per Tots Nosaltres, et necessitem “Fora” (Norma n1)

Donec PERFICIAM 🗽 🎗

Albert Miret
Albert Miret
11.10.2019  ·  07:43

Quan l’enemic fa allò que en diu “poner toda la carne en el asador”, és senyal inequívoca que tem perdre moltes coses. En poques paraules: que té molta por, si no, no hi posaria bous i esquelles, fent el ridícul davant del món una vegada més. En una situació de bancarrota, amb el cul ja esparracat de tant vendre’l i desprestigiat a tot arreu, posar-se a mobilitzar exèrcits encara que et costi barbaritats, és bastant suïcida. El Sánchez està molt nerviós perquè els comptes no li han sortit bé, i en les enquestes que fa el seu amic del 155, surt que perdrà les eleccions, i com fan tots ve a intentar guanyar-les a Catalunya a base de cops de porra. Simular que reconquesta Catalunya per enèsima vegada, li podria significar guanyar les eleccions, i això és tot el que l’interessa. Dissimula tant com pot la seva trista situació agitant el cadàver d’un dels seus predecessors, com si això importés algú. Si fa mal, si en resulten ferits com l’anterior atac, tot això li és indiferent. Però per la seva desgràcia, ja ens van atacar una vegada i els va sortir prou car per a pensar-se de tornar-ho a fer. A més, nosaltres vam aprofitar per aprendre que la democràcia que pregonaven era mentida, que continuen igual de bèsties i criminals que durant el franquisme, i ja mai més ens podran tornar a sorprendre. Aquesta vegada intentaran humiliar als Mossos, que és el botí que ens volen robar aquesta volta, pel que és necessari que actuïn amb tota la dignitat, a l’europea i no a l’africana com l’enemic, i que anul·lin les accions dels infiltrats que els han injectat recentment. Que els detectin i els fotin al carrer d’una vegada o els tornin allà d’on venen. Aquí no acceptem la violència.
A la que cantin les sentències, tant xivarri com siguem capaços de fer. Tot s’hi val, excepte la violència. Hem de demostrar altra vegada que no som com ells. Nosaltres som molt més evolucionats. Botzines, olles, sirenes i xiulets. Després, marxes per tot arreu i finalment aturada del país. Salut companys, que tot vagi bé i fins a la victòria!

Vicent Juli Iborra
Vicent Juli Iborra
11.10.2019  ·  08:08

Avui és l’11è dia en vaga de fam d’en David Raventós! Cap ressenya o cita al vostre diari. Sincerament, per molt que no us puga agradar el seu discurs, no ho entenc.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
11.10.2019  ·  08:09

Força, llibertat, retorn , desobediencia i independencia

Pep Agulló
Pep Agulló
11.10.2019  ·  08:44

CAP RETRET, ÉS L’HORA DE L’ACCIÓ

Sortim i lluitem de la forma que creiem que ho hem de fer…
Em fonc en les paraules a la Núria Coma 22:32.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Pere Grau
Pere Grau
11.10.2019  ·  09:08

Una vegada més cal inclinar-se davant d’aquest far de saviesa i d’integritat que és Vicent Partal, mestre inabastable de tots els que d’una manera o altre escrivim com a arma per la nostra terra.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
11.10.2019  ·  09:18

Pilar Marti, com tu jubilada i ENDEVANT!!!
Vicent esperem sempre els teus articles ens reforcen, gracies.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
11.10.2019  ·  09:24

“Hi ha dies que no es poden viure dues vegades”
Gràcies, milers de gràcies a tu Vicent, al teu equip i a totes les persones que veuen el futur guanyant la partida…
i als altres, que demanen seguretats, també els convido a aventurar-se perquè val la pena saber que hi soc i que hi poso el meu granet de sorra.
La teva llibertat, la meva llibertat té un preu elevat perquè és molt valuosa, sempre ha sigut així.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

montserrat ximenis
montserrat ximenis
11.10.2019  ·  09:41

Amb la república, Vicent et donarem la cartera del positivisme, gràcies per la teva exposició, ni un pas enrera.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
11.10.2019  ·  09:47

👍👏👏👏✌🥇🏆

Maria Terré
Maria Terré
11.10.2019  ·  10:06

Una acció que podem fer ara mateix:

Registrar-nos al:

CONSELL PER LA REPÚBLICA
https://registre.consellrepublica.cat

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
11.10.2019  ·  10:18

Sense recolzament exterior que ens reconegui com Estat Independent ho tenim molt magre, i sembla que l’estat espanyol te comprats d’una forma o d’un altre a tots els possibles reconeixedors externs que puguin tenir un pes important en la defensa de les llibertats polítiques, culturals i humanes, dins dels àmbits democràtics mundials.

En aquest context la nostra lluita pot morir per avorriment o cansament. Les lluites pacífiques no fan mal als estats totalitaris que son capaços de practicar la violència policial i judicial contra els dissidents pacífics. Aquestes son armes poderoses que fam més mal als dissidents que als inquisidors.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.10.2019  ·  10:34

Dius, Vicent:
“…. Guanyant eleccions, tantes com en vinguen, començant per les del 10 de novembre, en què Esquerra i Junts haurien de mantenir o augmentar el nombre d’escons i la CUP guanyar-ne tants de nous com puga.
….”

Doncs bé, estic d’acord en lo de guanyar tantes eleccions com vinguin, és lo mínim que es pot fer, però no estic d’acord amb el plantejament que admet una diferenciació de partits independentistes.

Si de debò, i vull emfatitzar lo de debò, els partits independentistes están contra la sentència, s’hauran de presentar como una opció única el proper 10N, no em val dir que la CUP tregui els màxims diputats possibles, ni ERC ni JxCat, per separat, fragmentats, es perd força a la resposta.

El món ha de veure que la Catalunya Republicana, com a un únic ens electoral, arrabassa amb escons i percentatge de vots.
Això és el començament d’una resposta clara i contundent, no que la CUP tregui 2 escons quan aquests vots tots junts sumats amb la resta poden portar a treure 3 o 4.

No em val arguments puristes de la CUP de que anar amb les dretes catalanes treu vots. Si volen, si realment volen, poden explicar als seus votants que el moment no va de dretes ni d’esquerres, va de Catalunya, com al 1-O, com vàrem fer al referèndum, tots a una.

No em val arguments semblants per part d’ERC. El Junquerisme, hereu del pujolisme, ha de fer un pas al costat i actuar com al 1-O, tots a una.

No em val que el PdCAT qüestioni el anar amb els “radicals” de la CUP, han d’actuar com al 1-O, tots a una.

No em val que altres partits independentistes, menors de moment, malmetin els seus vots no arribant als mínims. Partit Pirata, Primàries BCN, els de Podem o Comuns que es sentin independentistes, etz., han de sumar-se a les eleccions REFRENDARIES del 10N.

Comptem-nos d’una vegada en un referèndum que no podran invalidar, anem tots a una el 10N, i tinguem visibilitat mundial inapelable.

La coalició electoral es podria dir, per exemple i per reforçar el missatge:
“CATALUNYA 1 D’OCTUBRE”

Això és una acció, pacífica, senzilla i molt potent.
Em oregunto, Estan per la labor els partits o només fan xerrameca?

Federico Ruiz
Federico Ruiz
11.10.2019  ·  10:59

Gràcies, Vicent, per la teva energia i positivitat.
Em sembla que, a més de manifestacions o marxes massives, hauria d’haver accions sorprenents, no violentes però, com més espectaculars, millor. I que durin, no es tracta de fer un esforç enorme durant una setmana i després deixar-ho. Espero que s’estiguin preparant, amb responsabilitat, però també amb audàcia,. En aquestes pròximes setmanes ens juguem el futur a curt i mig termini de la lluita per una Catalunya lliure. Endavant.

Carles Amela
Carles Amela
11.10.2019  ·  11:01

Moltes gràcies Vilaweb!
Endavant fins a la proclamació de la República Catalana!!!

Ignasi Mora
Ignasi Mora
11.10.2019  ·  11:18

La pregunta que em fa un amic i que tothom la defuig és aquesta: i si disparen? Qui, els espanyols? Doncs no es jugarien només el jornal, sinó un tribunal que els jutjaria per crims contra la humanitat. En una situació extrema com aquesta, els espanyols –no hi compte els deficients mentals, que sempre faran com els altres–, abandonarien Catalunya o es lliurarien als Mossos. Avui dia, hi ha massa possibilitats tècniques per saber qui ha disparat ací o allà, contra qui, etc. No parlem d’una ratlla roja, parlem de l’abisme, i ningú –cap català, però sobretot cap espanyol (normalment amb l’aixeta dels diners amb més bon raig) vol jugar-se-la per sempre.

Gerber van
Gerber van
11.10.2019  ·  11:24

A Maria Terré: Una altre acció que podem fer ara mateix és proposar i muntar un Consell Local per la República al teu poble o ciutat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.10.2019  ·  12:18

Vivim en una Nació ocupada militarment.
Per tant, malgrat la repressió que hi haurà hem de fer que tot depengui de nosaltres i la nostra resposta de gent convençuda de defensa de la nostra Terra.
Perquè d’els polítics independentistes no ens en hem de fiar massa. Estimen el poder.

Catalunya serà sempre nostra !!
Desobeïm l’agresor i les seves lleis inhumanes !!

Marta Prat
Marta Prat
11.10.2019  ·  12:23

Sr. Partal i estimat Vicent,

Gràcies, tot el respecte i l’estimació a vós, al seu equip i al mitjà.
Sap, VilaWeb ja està en els llibres d’història d’aquest estimat país

Gràcies de tot cor i cervell!

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
11.10.2019  ·  12:48

“Novament”,……. ho tornarem a fer.

Albert T
Albert T
11.10.2019  ·  13:18

“Avui és l’11è dia en vaga de fam d’en David Raventós! Cap ressenya o cita al vostre diari. Sincerament, per molt que no us puga agradar el seu discurs, no ho entenc.”
Em faig meva aquesta reivindicació de Vicent Juli Iborra, 08:08. Tampoc se’n diu mai res del documental “La mentida”!
Si es vol fer bon periodisme cal tocar tots els temes, per incòmodes que siguin, i informar de manera imparcial perquè el que passa pugui arribar a la gent i cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, no fer-ho dona molt a pensar!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
11.10.2019  ·  13:24

El comentari de Joan F Ruiz 11.10.2019 | 10:34 ho diu tot… però buscaria un altre nom potser per la coalició..

Aqui el tema es que la CUP del 2015 amb 10 diputats i minoria social 47,8% (Gabriel i Baños deien als mijans en precampanya que calia passar del 50% per tenir legitimitat, no us tornaré a posar els links ja els he posat mil vegades) va “traicionar els seus propis arguments” i sentint-se PERDEDORS van començar a buscar BRONCA… (que en són els hereus)…

Recordes la ‘inutil’ declaració de sobirania quan encara no sabíem si Mas seria president?… I els ALTRES PERDEDORS li van dir “sí a tot” a la CUP i aquí va començar “el subidon” per acabar en desastre on estem ara i que encara no ha acabat… la CUP en realitat el que vol es “fer volar” (boom) el sistema, expropiacions, etc etc.. “comunistes llibertaris” (no saben ni el que diuen..)

I tal com ho veig jo a la CUP i els seus twiters enmascarsts (CDR official, Tsunami, En peu de bronca, etc) segueixen escalfant al personal per montar més BRONCA… S’aprofiten del moviment independentista i de la gent… I a qui li va bé això? A Spain, i ves per on ells tampoc tenen ningú engarjolat per aquest tema… Si jo fos Spain tindria els 72 que estaven al parlament a la presó, i si els que no hi són es creguessin el que van fer ja faria dos anys que haurien d’haver entrat voluntàriament a presó, però no… Molt treure gent al carrer a complicarlos la vida (i rebre pals el 1O) però ells en realitat són uns porucs rendits venedors de mentides..

Jo fins que no pasem del 55% en vots en unes eleccions amb cens propi dels espanyols no penso moure un dit ni donar un duro, independentista no deixaré de ser-ho mai, però a mi “brainwash, no thanks”

S’ha de saber perdre per arrivar a guanyar, i llegir les derrotes (47,8%) en clau de victòria…

Si pot ser, entre tots no us acabeu de carregar el moviment independentista, i la CUP siusplau canvieu l’estelada del logo per una comunista amb falç i martell si el que voleu es “comunisme” llibertari? anarkik? descafeïnat? alacarta? però no, no ho fareu perquè ensenyarieu el vostre rostre real i la jovenalla fugiria al veureus (especialment si han trepitjat mai un pais comunista que en queden pocs ja…)

Ah! i “estem sols” pel tema 47,8%, Pirineus amunt i worldwide no els enganyen amb les matemàtiques “a la catalana”… “Blufflé a la catalana”…

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.10.2019  ·  13:48

El prestidigitador expert ensenya l’esquerra mentre fa servir la dreta. Esta setmana ho tenen tot preparat. No deixem que, mentre deixen anar la repressió a ca nostra s’amaguen rere la gran creu del Valle perquè Europa no els enxampi. Desenterrar Franco i dar aire al franquisme és incompatible. Publicitem arreu el que fan i deixem-los en evidència. Tot ben a la vista.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
11.10.2019  ·  14:07

Benvolgut Vicent, la sentència no arriba. Ells riuen, estan sembrant confusió mentre nosaltres ja hem gastat totes les ‘bales’ intermitents tsunåmiques dient que farem O com serà el nostre combat. Amb tots els respectes Vicent i confessant que m’agrada com escrius i com estructures, he de dir que crec més útil la filosofia de guerrilles. No els hi avanceu més informació! Calla! Això ha de ser la calma abans del temporals. Petó us heu posat nerviosos…

Margarita Abella
Margarita Abella
11.10.2019  ·  14:19

Responc al Josep Salart
No pateixis els avis i jubilats com tu dius sempre hi som allà on se’ns demana i on volem. Ja hi vam ser per lluitar contra en Franco i el franquisme. I sabem q es la manca de llibertat. Alguns també han conegut tortures i empresonaments. El règim q encara es viu sempre fa servir els mateixos sistemes. No han canviat. S’han reproduït i continuen vivint del cuento. Tenim sort q els joves sabreu estar a l’alçada i continuar la lluita de tants anys. Ara som mes lliures x ens queda molt camí.

Roser Caminals
Roser Caminals
11.10.2019  ·  15:52

Qui tingui por o se senti físicament feble per sortir al carrer pot penjar estelades i llaços grogs al balcó.
Ja sé que és fàcil de dir d’aquí estant, però els moviments civils sempre són cosa d’anys. Si perseveren, acostumen a guanyar.
Gràcies, Vicent, el que fas no té preu.
Visca Catalunya lliure.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
11.10.2019  ·  17:13

Cada u farem tot el què podem fer, com sempre.

Enric Vilar
Enric Vilar
11.10.2019  ·  17:38

La pregunta del Ignasi Móra es relevant.
Sí hi ha una desgracia ja hauran perdut Catalunya per sempre. Cap país de la OTAN pot fer servir el seu exèrcit contra la població civil. LA Guàrdia Civil es una força paramilitar, tal com ho demostra la jerarquia. Ergo, una desgracia per arma de foc portaria a sancions i altri per la Otan.
Preguem que no.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
11.10.2019  ·  19:26

VIcent Partal, valencià de Bétera, dels Països Catalans fins la molla de l’os. Orgull dels valencians del Nord i dels catalans del Sud: Espere i desitge que aquesta editorial de huí l’emmarquem victoriosos per als nostres fills; per a la posteritat com a mostra d’autoestima, de dignitat, fermesa, convicció i de valor! Enhorabona! Nostra estima, gratitud i reconeixement a la teua tasca.

Miren Karmele Pastor
Miren Karmele Pastor
11.10.2019  ·  21:34

Desde Euskal Herria, tantes vegades he lloat la labor impressionant del nostre director Partal, i de tot l’equip de Vilaweb, que em fa vergonya tornar-ho a fer, per tant, em sumo completament als comentaris d’en Jaume Vall, d’en Pep Agullò, de la Agnès Buscart, d’en Pere Grau, de la Mº Teresa Brasó, etc…tots ell@s amb escrit ras, curt i positiu. ( i, ufff, en Sergui Guitart…per qué ho habré llegit..? tan fatigós i lamentable el que escriu aquest senyor…). Afegir, que no podré ser fisicament a Catalunya aquests tan especials ” dies que només es poden viure una vegada”, pero sí que hi seré amb tot l’ánima i cor…i que per aquí, a uns cents de kilómetres, també sortirem al carrer amb vosaltres, perque la vostra justa causa es de tots, quan es tracta de drets humans trepitjats…!!! Molta salut i que la força de tenir totes les bones raons us acompanyi…!!! Visca Catalunya LLiure…!!! ( desde el 70s, perdó, però sempre habían dit, Visca els Països Catalans…!!! )

Carles Blas
Carles Blas
12.10.2019  ·  07:33

Cal parlar (de l’absencia) d’Europa.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €