L’ANC i Òmnium Cultural han organitzat una acció unitària i multitudinària per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el procés. Són cinc marxes, anomenades Marxes per la Llibertat, que han sortit avui de cinc ciutats –Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona– i que aniran de poble en poble fins a arribar, divendres, a Barcelona. Les columnes confluiran en la manifestació convocada pels sindicats a les 17.00 als Jardinets de Gràcia.

Guia de la vaga general de l’octubre 2019

A més, els CDR, que ja havien donat suport a la iniciativa, han organitzat una sisena columna que es farà divendres mateix: sortirà de Castelldefels i arribarà a Barcelona.

[EN DIRECTE] Totes les mobilitzacions contra la sentència del procés

Les marxes comencen dos dies després de fer-se pública la sentència contra el procés, que va suscitar una onada de protestes i indignació ja dilluns de bon matí. L’ocupació reeixida de l’aeroport de Barcelona pel Tsunami Democràtic, l’acció sorpresa a Madrid, les concentracions de dilluns al vespre i els talls i protestes ahir arreu del Principat van precedir les marxes. L’arribada a Barcelona coincidirà amb la vaga general convocada divendres.

La resposta a la sentència del judici del procés: totes les mobilitzacions

Les marxes duraran tres dies (dimecres, dijous i divendres) i recorreran 100 quilòmetres, dividits en cinc etapes d’uns 20 quilòmetres cadascuna. El primer dia i el segon, hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda) i el tercer dia només una, perquè s’arribarà a Barcelona a migdia.

Inspirades en marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertat dels presos polítics i els exiliats, contra la repressió i per reivindicar el dret d’autodeterminació. La voluntat és implicar-hi tot el país, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.

Com ens assabentarem de les mobilitzacions?

Tothom pot afegir-s’hi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, on s’oferirà a preu simbòlic esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de franc i prosseguir la marxa l’endemà, prèvia reserva a la web www.marxesperlallibertat.cat.

L’organització té equips de suport logístic per si algú no pot continuar caminant per motius físics. També hi haurà equips d’assistència mèdica per a auxiliar qualsevol qui ho necessiti.

Com funciona el codi QR de l’aplicació del Tsunami Democràtic?

Horaris i recorreguts

Dia 1

Dia 2 

Dia 3

Tsunami Democràtic: totes les mobilitzacions

El manifest: ‘Autodeterminació i llibertat, prou repressió’

Heus ací el manifest que han elaborat els organitzadors i impulsors de les Marxes per la Llibertat:

«Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.

Ho fem en un context advers: l’estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.

L’estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.

Consells de seguretat per si t’identifiquen o et detenen

No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de la Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.

Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i els presos polítics i el retorn de les exiliades i els exiliats. I som molts els qui creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.

I precisament perquè som molts els qui ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.

Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies no podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.

Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!»