Fotografia: Tsunami Democràtic

‘Dilluns fem una festa. Com ho tens?’ És un dels molts missatges amb què el Tsunami Democràtic ha reclutat centenars de catalans, distribuïts en 1.200 vehicles, per a fer l’acció més arriscada –tot i que les garrotades han estat al Prat– de la primera rastellera de respostes de la societat catalana contra la sentència salvatge del Tribunal Suprem espanyol. L’acció consistia en una caravana fins a Madrid per a mirar de col·lapsar l’aeroport Adolfo Suárez. Fa dies que hi ha nervis i la informació arriba amb comptagotes. Els rumors sobre la possibilitat que la sentència s’ajorni a dimarts fan que tothom estigui alerta tot el cap de setmana.

El dia comença rúfol. La sentència es fa pública ben aviat, després d’una nova filtració escandalosa de les penes a la premsa espanyola afí al relat del Suprem. S’activa l’operació Barajas. Un petit grup de vuit persones, amb sensibilitats diferents dins l’independentisme, amb quatre vehicles, es reuneix en un aparcament d’una ciutat metropolitana, a l’hora indicada. Només una persona té més informació que els altres, però no gaire més. Informa que aquest matí un miler de vehicles surten cap a Madrid, amb l’objectiu de fer una marxa lenta que col·lapsi l’aeroport Adolfo Suárez. Tot plegat se sap a poc a poc, però tothom assumeix les instruccions i comença la ruta, sense banderes ni distintius que els faci identificables.

És una acció pacífica, no violenta, de protesta. Es destaca que no es fa res il·legal i que no pot passar res d’estrany. Una persona expressa tanmateix allò que tothom té el cap: què passa si ens atura la Guàrdia Civil o la policia espanyola. ‘Això no pot passar’, respon el coordinador. Un altre integrant de l’expedició recorda igualment quatre consignes bàsiques i els drets que té qualsevol detingut. A l’estat espanyol, val més estar previngut.

Hi ha la por d’un tall a la carretera que impedeixi d’avançar, però fins i tot això ho tenen sota control. També la possible detecció d’una caravana esglaonada de milers de vehicles en direcció a Madrid, tot i que s’especula que la caravana ha sortit a hores diferents per a no ser detectada. Comença la ruta. A l’altura de Tàrrega una furgoneta de la Guàrdia Civil circula tranquil·lament pel carril de la dreta, ignorant completament les intencions dels cotxes que l’avancen per l’esquerra.

El comboi surt del Principat i agafa l’autovia en direcció a Saragossa. En una població de la vora es fa una parada per fer un cafè i dinar. L’hora de la festa és a les 18.30, i encara hi ha temps. Parlen en català i comenten les darreres novetats: la compareixença de Sánchez, la convocatòria a l’aeroport de Barcelona, l’euroordre contra Puigdemont… Un parell de taules miren amb curiositat el grupet de catalans i fan algun comentari imperceptible, mentre els convidats a la festa saluden més companys que entren i surten de l’àrea de servei.

La caravana arriba al punt de convocatòria. D’allà a l’aeroport hi ha poca estona. Tot està preparat, però encara hi ha dubtes sobre com es farà la marxa lenta.

L’operació Barajas s’ha gestat aquests últims dies com a resposta a la sentència. Tal com va passar amb l’operació Urnes, els cossos policíacs espanyols han estat incapaços de detectar una immensa xarxa que ha bastit la resposta al cor del règim, amb la marxa lenta a l’aeroport Adolfo Suárez. Tanmateix, la bona organització de la marxa des del Principat ha contrastat amb la falta d’indicacions quan ha arribat l’hora, les 18.30. Alguns vehicles s’han perdut en l’entramat laberíntic de Barajas i ha costat de situar-se dins la marxa lenta.

Les furgonetes de la policia espanyola s’han posat en alerta i foragitaven els vehicles que s’aturaven per mirar de reagrupar-se. El Tsunami Democràtic ha difós unes imatges que mostraven un primer èxit de la marxa lenta, malgrat que en alguns punts de l’aeroport es podia circular amb una certa normalitat, dins les retencions habituals d’un dia feiner de pluja a la rodalia de Madrid. Mitjançant Signal, el coordinador assegurava que els 1.200 vehicles desplaçats havien armat ‘un bon escàndol’, per bé que alguns no en fossin del tot conscients.

Vora les vuit del vespre, l’organització ha donat per acabada la marxa lenta. Era tard i encara faltaven sis hores llargues de tornada fins a casa. Els 1.200 vehicles han començat el camí de tornada, mentre es comentaven les brutals agressions de la policia espanyola i els Mossos a l’aeroport de Barcelona. En una última parada per a fer un mos, un grup de catalans explica a un altre que hi havia un circuit circular per on s’havia de fer la marxa lenta, i que ha estat un èxit. Alguns se’n fan creus, i una de les coordinadores aclareix que en alguns grups el mapa no havia arribat, que alguna peça d’un engranatge gairebé perfecte havia fallat. Amb els ànims enfilats, es reprèn el camí de tornada a casa.

El Tsunami Democràtic tot just ha començat i ha arribat fins a Madrid. Ha tornat a demostrar a l’estat espanyol que és incapaç de detectar una urna, però també una caravana enorme de vehicles en direcció a la seva capital. La força de la gent és això.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb