Consells i informació pràctica per a estar preparats per al compte enrere

  • Per quins canals es difondran les mobilitzacions? Com cal preparar-se? Quines recomanacions de seguretat cal seguir?

VilaWeb
Redacció
07.10.2019 - 21:50
Actualització: 13.10.2019 - 20:20

L’horitzó de la sentència contra el procés ja és a tocar, però encara hi ha molts interrogants sobre la resposta ciutadana que suscitarà. Això passa perquè encara no se sap quan es farà pública la sentència, que a tot estirar serà abans del 16 d’octubre, i perquè les organitzacions civils gestionen discretament les accions que preparen. Ara com ara, només se sap que hi ha una vaga prevista, convocada per la Intersindical el 18 d’octubre, i la protesta que faran Òmnium i l’ANC, que constarà de cinc marxes multitudinàries anomenades Marxes per la Llibertat.

Al marge d’aquestes mobilitzacions unitàries, és molt probable que hi hagi més accions així que se sàpiga la sentència. A continuació us expliquem per quins canals es difondran principalment i com cal preparar-se, a més d’alguns consells de seguretat.

Com ens assabentarem de les mobilitzacions?

Si feu servir Telegram, deveu haver vist aquests darrers dies un degoteig constant de contactes que s’hi han donat d’alta. Els canals d’aquesta xarxa han esdevingut un fòrum des d’on s’activen mobilitzacions i se cita la gent a convocatòries diverses. Les fonts fiables són les entitats que han promogut les convocatòries i que tenen canals de Telegram propis per on informen de les accions: Tsunami Democràtic, Òmnium, ANC, Alerta Solidària, CDR i SEPC –cliqueu en els enllaços si voleu subscriure-us-hi.

El que ha rebut una resposta més multitudinària és Tsunami Democràtic, que avui ja té 74.000 membres (i diumenge amb prou feines passava dels 60.000).

Compte amb els rumors: canals d’informació fiables

En jornades de mobilitzacions i manifestacions multitudinàries és més fàcil que es facin córrer missatges falsos, rumors i mentides per les xarxes socials, que poden contribuir a crear inquietud o angoixa o bé a afavorir reaccions precipitades o indesitjades. Desconfieu de tots aquells missatges que no pugueu saber del cert que els ha difosos algú identificable.

Quines mobilitzacions s’han convocat ara per ara?

L’Assemblea Nacional Catalana Òmnium Cultural han anunciat una de les primeres accions unitàries per a respondre a la sentència: cinc marxes multitudinàries, anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc ciutats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i que aniran passant de poble en poble fins a arribar a Barcelona.

Durant tres dies, es recorreran cent quilòmetres, dividits en cinc etapes. El primer i segon dies hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, perquè s’arribarà a Barcelona a migdia. Cada etapa té aproximadament uns vint quilòmetres.

Paral·lelament, el CDR ha anunciat una nova marxa per a respondre a la sentència del Suprem. Aquesta columna sortirà el tercer dia de la iniciativa des de la plaça de l’Estació de Castelldefels a les nou del matí i acabarà també a Barcelona. Segons els CDR, la sisena marxa cerca ‘enfortir’ la iniciativa impulsada per l’ANC i Òmnium Cultural.

A més a més, el mateix dia que el Tribunal Suprem espanyol faci pública la sentència, l’ANC i Òmnium també convocaran concentracions a les 20.00 a diversos punts del Principat. Aquell mateix dia el Tsunami Democràtic demana a les universitats del país que buidin les aules i es manifestin.

A les 20.00 també hi ha convocades concentracions de rebuig a Mallorca. A la plaça de Cort de Palma, davant les cases de la vila d’Inca i Felanitx, davant el teatre de Llubí i a la plaça de sa Bassa de Manacor.

Acció Cultural del País Valencià ha convocat concentracions a València, Alacant i Castelló el dia que surti publicada la sentència: una a l’Ajuntament de València a les 19.00, l’altra a la plaça Major de Castelló a les 20.00 i l’altra a Alacant, davant la Renfe a les 19.00.

A Perpinyà, l’associació cultural dels Angelets de la Terra ha convidat a representants electes, associacions, partits, sindicats i personalitats de Catalunya Nord i més enllà a ‘participar i cridar a participar’ en la concentració unitària i solidària del dissabte 19 d’octubre de 2019, de 18.30 a 21.00, davant del Castellet.

Si a la teva Facultat o Institut hi ha alguna altra convocatòria afegeix-la a aquest fil! #TsunamiUniversitats

Per una altra banda, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) van registrar un pre-avís de vaga general a Catalunya l’11 d’octubre, però finalment l’han ajornat fins al 18 d’octubre. Per argumentar el canvi de data, han dit que necessiten més temps per a preparar-la ‘amb les millors condicions’.

Consells per a estar preparat

Aquest decàleg del col·lectiu En Peu de Pau aconsella de descansar i dormir per estar en condicions, i tenir cura de la hidratació: ‘Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant.’ També recomana de portar roba còmoda, menjar i material per a protegir-se de la pluja.

Tsunami Democràtic també dóna consells per a una mobilització immediata. Als qui visquin fora de Barcelona, els demana que estiguin preparats per a agafar el cotxe o el transport públic : ‘T’hauràs de moure de pressa.’

La policia pot retenir ningú sense atribuir-li cap delicte?

La policia pot retenir una persona només el temps necessari per a identificar-lo i fer-li un escorcoll personal superficial o bé per a demanar-li informació relacionada amb la pràctica d’un escorcoll domiciliari. En cas que us identifiquin, demaneu a l’agent de la policia que també s’identifiqui. Si us fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i heu de saber-ne el motiu.

Què heu de fer si sou agredit per la policia?

Si un agent de la policia us agredeix, mireu de recordar i apuntar el lloc i l’hora de l’agressió i cerqueu testimonis que l’hagin presenciada. Si podeu, recolliu informació de l’agent que us hagi agredit, com ara detalls facials, corporals, el número d’identificació… Cerqueu vídeos i fotografies de gent que hi hagi a la vora o de càmeres de videovigilància. Si teniu lesions, feu-ne fotografies en què pugueu ser reconeguts, aneu a l’hospital i demaneu un informe mèdic.

Què passa si us criden com a investigat?

Un investigat (o encausat) és qualsevol persona a qui una autoritat o els seus agents li atribueixen haver comès un delicte. Un investigat té el dret de saber quins fets delictius li atribueixen; de no declarar ni fer cap mena de manifestació; de no declarar-se culpable; de ser assistit per un advocat. Una persona a qui requereixen la identificació, si no la proporciona, pot ser traslladat a una comissaria.

Què passa si us detenen?

Només poden ser detinguts aquells qui són sospitosos d’haver comès un delicte. No és possible de detenir ningú sense causa legal ni de manera arbitrària. La llibertat és un dret fonamental. Una detenció ha de durar el temps mínim necessari per a les diligències d’investigació de la policia, i no pot superar mai les setanta-dues hores.

L’ANC ha activat un telèfon d’assistència jurídica gratuïta ‘només per casos d’emergència’. S’hi accedirà trucant al 93 347 17 14 i marcant l’extensió 1035. El telèfon, disponible les 24 hores del dia, només atendrà les trucades relacionades amb casos d’emergència, avisen des de l’entitat.

En cas de consulta o assessorament jurídic, l’entitat demana traslladar els dubtes i peticions de suport legal a l’adreça de correu suportlegal@assemblea.cat.

Quins són els drets d’un detingut?

Quan hom és detingut, té el dret de saber quins fets delictius li atribueixen, el dret de no declarar ni de fer cap manifestació; de no declarar-se culpable; de ser assistit per un advocat; de fer comunicar la detenció i el lloc on es troba a algú que ell designi; de fer una trucada a la persona que vulgui; de ser assistit per un intèrpret si és estranger i no parla català ni castellà; de ser visitat per un metge; i de conservar una còpia de la relació de drets de què és titular. No declareu mai a comissaria, sinó al jutjat i en companyia d’un advocat.

Què implica el dret de ser assistit per un advocat?

Els detinguts i investigats tenen el dret de tenir un advocat de confiança. És útil de saber el nom d’algun. La policia té l’obligació de posar-se en contacte amb l’advocat designat. L’advocat pot entrevistar-se lliurement amb els investigats no detinguts. També pot entrevistar-se amb els detinguts sol·licitant a la policia que li faciliti un espai per a una entrevista reservada. L’advocat té el dret de fer consignar en l’acta de declaració del seu client qualsevol incidència que cregui important.

Què és un ‘habeas corpus’?

Un habeas corpus és un procediment legal. Qualsevol pot demanar un habeas corpus d’un detingut (fins i tot ell mateix) per a denunciar que les condicions de la seva detenció atempten contra la legalitat. Demanar un habeas corpus obliga els agents de policia a traslladar el detingut davant un jutge d’instrucció que escoltarà el detingut sobre les condicions de la seva detenció i –si ho creu convenient– posarà remei a les vulneracions de drets que hi pugui haver i resoldrà si la detenció és legal o il·legal. La policia té l’obligació de tramitar els habeas corpus. No fer-ho pot implicar responsabilitat penal de l’agent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any