Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Divendres passat, dia 17, alguna cosa es va trencar a Catalunya. Recordeu que es va tornar a recomanar a la gent de Barcelona i la seva primera corona, a més del Segrià i la Noguera, que no sortissin de casa. Es va recomanar de sortir tan poc com es pogués a més de 2,7 milions de persones que –compte!– també són consumidores. Ja hem vist els resultats fatals de cara a l’exterior –i els posteriors intents fallits del president Torra per a esmenar-ho–, però el cas és que la gent d’aquí també va agafar por. La demostració més palpable ha estat en el comerç, que des d’aquell divendres ha vist com ha entrat menys gent a la botiga i com les vendes han caigut en picat, després d’unes setmanes en què s’anaven recuperant, amb lentitud però amb tendència positiva.

M’ho explicava aquest matí la directora general de Comertia, Elisabet Vilalta. ‘Des del dia 17 tot ha baixat i ja no és qüestió només de la manca de turisme, sinó que els barcelonins surten menys. Els resultats que donarem a l’índex de vendes de Comertia per al juliol –la setmana vinent– vindran marcats per aquestes dues meitats. Dues setmanes de recuperació i dues de caiguda.’ I remarca que els qui pitjor ho passen són els establiments del centre de la ciutat, on la manca de turistes ‘és senzillament esfereïdora per al negoci’. I encara hi afegeix: ‘Només ens faltava això, després de com ens afecta la política de mobilitat a la ciutat que fa l’alcaldessa Colau.’

He volgut parlar també amb Joan Carles Calbet, president de RetailCat, i em diu pràcticament el mateix. ‘La perifèria barcelonina i Catalunya potser ho hauran notat menys, però per al centre de Barcelona el cop ha estat letal’, em diu. No tots els llocs ho han notat igual, doncs, i tampoc els sectors. ‘Tot allò que té a veure amb la llar ha anat fent: bricolatge, electrodomèstics, mobles, etc. En canvi, al tèxtil li costa molt de remuntar, i no parlem de l’oci i la restauració.’ Insisteix amb el dia 17. ‘Això de la cita prèvia que es demanava és absurd. No s’ha fet i no es farà. Nosaltres hem assimilat aquesta idea amb la de tenir un dependent per a cada client, i els altres que facin cua. Però ni així. I continuo sense entendre per què aquesta vegada els centres comercials no s’han vist afectats, si el risc de contagi de què ens van parlar és molt més alt que no pas a les botigues, on la seguretat és molt alta.’

Queixes més que raonables, mentre a les televisions i altres mitjans s’han multiplicat els reportatges de botigues tancades o que tancaran. No m’agrada que facin això, perquè encara amplifica més el pessimisme. Una cosa és informar, que s’ha de fer, i una altra és insistir una vegada i una altra fins a tenir la sensació que tot s’enfonsa. Hi ha establiments que sí, que han tancat pel coronavirus, i uns altres que probablement haurien tancat igual, perquè no tenien futur. Però n’hi ha molts més que resistiran fins que això passi.

Precisament ahir, la consultora Kantar, capdavantera mundial en aquest sector, treia una anàlisi del primer quadrimestre i un dels aspectes que hi analitzava era el comportament que tenien els consumidors a l’estat espanyol. Em van interessar, sobretot, uns paràgrafs que parlaven de les sensacions que els aportava la situació actual (ja feia un mes i mig que hi havia estat d’alarma). Deia: ‘Crida l’atenció com l’opinió dels consumidors està allunyada del pessimisme que va assolir el 2013. Cal pensar que entre la gent domina la idea que això d’ara és una aturada, però no hi ha destruccions d’equips productius ni ruptures en l’economia. És com si es pensés que en uns mesos el funcionament normal de l’economia es restablirà.’ Tant de bo que aquesta manera de pensar es mantingui després dels brots d’aquestes setmanes i de les mesures de restricció imposades. Ara com ara, no hi tenim resposta. Haurem d’esperar unes setmanes.

Una altra dada que m’ha cridat l’atenció de l’informe és la reacció a la despesa i la preferència de marques. Explica que la crisi de la covid-19 ha fet que les actituds de fons cap al consum hagin canviat i un 33% dels consumidors creuen ara que és el moment de reduir els nivells de consum. Paral·lelament, baixa 7 punts el percentatge dels que creuen que cal mantenir el nivell de consum (61%). Em sembla normal, atesa la por de perdre la feina. Amb aquesta situació, segons els analistes de Kantar, els mesos vinents es començarà a veure un clima favorable a la preferència per les marques blanques, i el percentatge d’enquestats a l’estat que opinen que els pròxims mesos serà millor decantar-se per les marques de distribució, principalment pels bons preus, es passarà del 27% en l’últim període del 2019 al 38%.

Sobre consum, avui també hem sabut l’índex de comerç al detall del mes de juny, que confeccionen l’INE i l’Idescat. És curiós com, en situacions tan canviants com l’actual, perden bona part de la seva importància totes aquelles informacions que no són immediates. Però bé, és el que tenim.

La nota diu que l’índex de comerç al detall sense estacions de servei el juny del 2020 presenta un descens interanual del 5,4%. Aquesta disminució ha estat menys intensa que la del mes de maig (-20,9%). I per tipus de producte, la caiguda ha estat més intensa en els d’equipament personal (-31,6%), seguida per la resta de productes (-6,2%) i els productes d’alimentació (-4,6%). Només l’equipament de la llar mostra un creixement respecte al mes anterior (+11,2%). Pel que fa a l’acumulat de l’any, el comerç al detall cau globalment un 11,2%, i tots els tipus de productes presenten caigudes, especialment l’equipament personal (-37,4%), la resta de productes (-20,2%) i l’equipament de la llar (-17,4%).

Unes xifres que veurem com han evolucionat durant el mes de juliol, però em sembla que tampoc ens portaran les bones notícies que tots desitgem.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.