El 3 d’agost del 2014, un dia negre per a la història del poble iazidita. Les banderes negres de l’autodenominat Estat Islàmic (EI) arribaven a Sinjar, a l’extrem nord-oest del Kurdistan de l’Irac, on vivia la comunitat iazidita, de llengua kurda i d’una religió pre-islàmica.

Va ser de matinada mentre la gent dormia. Van entrar als pobles casa per casa. Van decapitar molts homes. Van segrestar més de cinc mil dones, nens i criatures d’un any encara no. Aquests van ser separats de les famílies per ser criats lluny de la seva comunitat, els seus valors i la seva religió, amb el propòsit de posar fi a la seva identitat i adoctrinar-los com a combatents.

Més de 40.000 famílies iazidites van fugir cap al Kurdistan iraquià. Van caminar durant dies amb una temperatura de més de cinquanta graus. Molts nens i gent gran van morir de set i de gana. Les imatges que van ser difoses pels mitjans mostraven una gran aglomeració, fatigada, envoltada de pols i amb el rostre deshidratat.

Dos anys després, més de 3.500 dones i nens continuen a mans d’EI. Les dones són forçades a treballar d’esclaves sexuals. Són venudes per gihadistes a mercats, com si fos l’època medieval. Les qui se n’han pogut escapar relaten coses horribles. Moltes famílies continuen sense saber res de les filles. La seva destinació continua desconeguda. La diputada al parlament iraquià per la minoria iazidita, Vian Dhakil ho va afirmar en un tuit.

 

Un informe de les Nacions Unides va explicar que EI havia comès un genocidi contra el poble iazidita. A més, els gihadistes volen destruir aquesta comunitat. Per una altra part, la comissió de Nacions Unides que investiga els abusos de drets humans a Síria va dir en un comunicat dimecres, el segon aniversari de l’atac del grup extremista contra iazidites, que EI continuava cometent un genocidi i més crims contra aquesta minoria. A més, va demanar que es prenguessin ‘mesures per a impedir més morts i patiment’.

Les dones segrestades per EI són subjectes a una violència gairebé inimaginable, com ara esclavitud sexual, mentre que els nois menors es veuen obligats a combatre per al grup gihadista. La comissió va demanar un esforç més per a rescatar, protegir i atendre la comunitat iazidita.

Representants del govern de la regió autònoma del Kurdistan iraquià es van reunir el 3 d’agost amb diplomàtics estrangers al territori per demanar-los suport econòmic, com també per fer públic el genocidi que es va dur a terme a Sinjar. La presidència del Kurdistan va demanar ajuda financera per als desplaçats que vivien en camps provisionals a prop de Duhok.

Massoud Barzani, el president del govern kurd, va dirigir l’acte a Duhok pel segon aniversari de l’atac. ‘El poble kurd ha patit molt durant aquests últims trenta anys i aquest genocidi no és el primer contra la nostra gent’, va dir. ‘La independència del Kurdistan és l’única manera per combatre tots els qui intenten fer-nos mal’, va afegir.

Sinjar va ser alliberat el passat 13 de novembre per les forces kurdes, però el 80% de la ciutat és destruït pels combats. ‘Volem que la ciutat quedi així. Volem que les generacions vegin què li ha passat al nostre poble. Construirem una ciutat nova a prop de Sinjar perquè la gent hi visqui’, va dir Barzani.

L’acte al Kurdistan no va ser l’únic. A Alemanya, el país que acull gran part de refugiats iazidites, es va organitzar una manifestació a Berlín per a commemorar el segon aniversari de l’atac. També a les xarxes socials. A Twitter, dies abans del 3 d’agost, uns quants activistes difonien etiquetes com aquestes: #stopyazidigenocide i #remember3august.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb