El sector crític de l’ANC no aconsegueix d’aprovar cap esmena per a modificar el full de ruta

  • Els afiliats de l’entitat han rebutjat totes les esmenes que havien presentat les territorials

VilaWeb
Lluís Llach, en acte polític a Barcelona (fotografia: ACN).
17.01.2025 - 17:03
Actualització: 17.01.2025 - 17:55

El full de ruta per als anys 2025-2026 de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que aquestes darreres hores votaven els afiliats, no tindrà cap mena de canvi. Els afiliats han rebutjat totes les esmenes que s’havien portat a votació, més de tres-centes, segons que ha pogut saber VilaWeb.

El sector crític amb la direcció de Lluís Llach havia pressionat per fer alguns canvis substancials en el text i forma d’alguns dels punts del document, però no han aconseguit de convèncer els associats. Com que no s’ha aprovat cap esmena, el full de ruta continuarà amb el text previst, que es revalidarà demà en una votació.

Amb les esmenes, s’ha fet palès que el debat intern és més viu que mai, que hi ha diversitat d’estratègies i, sobretot, que hi ha dos corrents principals dins l’ANC: l’afí al president Llach i el sector crític amb la direcció.

Què diu el full de ruta?

El full de ruta de l’ANC, de vint-i-cinc pàgines, parteix de la premissa que la independència és urgent i inajornable i assenyala la necessitat de regenerar el lideratge independentista, recuperar la credibilitat institucional i revertir la desmobilització de les bases, i fa una crida a construir un moviment resilient, entre més qüestions.

El document es divideix en quatre apartats: impuls cap a la independència, front de la societat civil, front institucional i polític i front internacional. En el primer cas, es considera que la via unilateral és l’única opció viable per a fer efectiva la República Catalana, que la repressió és part inherent del procés, que s’han de desplegar accions per a soscavar els pilars de l’estat espanyol i que s’ha de prioritzar la defensa del català i la cultura catalana com a eines de mobilització.

En l’àmbit de societat civil, l’ANC proposa campanyes de denúncia de l’espoliació fiscal i la minorització del català; estructures que permetin de sostenir la sobirania catalana; formacions per a preparar la població per a una defensa activa en cas de conflicte i mecanismes de solidaritat amb els represaliats.

En l’àmbit del front institucional i polític, el full de ruta explica que es treballarà per regenerar el lideratge polític i establir una agenda que prioritzi la independència; que els ajuntaments es potenciaran com a instruments de sobirania i insisteix en la necessitat de tenir polítics compromesos amb la unilateralitat i de preparar les institucions per afrontar la repressió espanyola.

En el front internacional, s’explica que se cercaran aliances amb unes altres nacions i moviments d’autodeterminació i el suport de governs i organitzacions internacionals i que es potenciarà el paper de les assemblees exteriors.

Què deien les esmenes?

S’havien presentat sis-centes vint-i-una esmenes en total, tot i que els socis solament n’han votat tres-centes vint-i-vuit. Algunes ja es van acceptar o transaccionar perquè es considerava que enriquien el text, i d’altres es van descartar per defectes de forma o perquè incomplien el reglament.

De les esmenes vives, moltes eren enfocades a reforçar la via unilateral com a eix central del moviment i que la independència era l’objectiu clau de l’ANC i algunes criticaven que el full de ruta actual deixava massa espai per a vies de diàleg i pactes amb l’estat espanyol, considerades ineficaces i contràries a l’objectiu independentista.

Algunes altres remarcaven la necessitat de reactivar les bases i d’invertir recursos en estratègies de comunicació innovadores, com ara l’ús intensiu de xarxes socials i continguts digitals, i es proposaven campanyes dirigides a recuperar activistes i atreure nous membres.

També n’hi havia que insistien en l’estratègia del control territorial com a pas previ imprescindible per a cercar reconeixement internacional. I sobre aquest aspecte, també n’hi havia que matisaven que un estat podia existir sense reconeixement immediat, segons el dret internacional, i posaven d’exemple Taiwan i Somalilàndia.

N’hi havia unes altres de pensades per suprimir texts que feien diagnosi del passat i preveien el futur perquè, a parer de les territorials, eren poc esperançadors. I n’hi havia que deien que els pactes amb acords que no defensaven la unilateralitat feien rebaixar plantejaments i desmobilitzaven la població.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor