Les penes per als jutges o fiscals que vulneren el secret de sumari: fins a quatre anys de presó

El 23 de setembre proppassat van ser detinguts nou independentistes, set dels quals foren empresonats a Madrid, després d’haver passat per l’Audiència espanyola. El sumari de la causa fou declarat secret d’ençà del primer moment pel jutge Manuel García Castellón. Però també d’ençà del primer moment diaris espanyols i agències rebien diàriament filtracions de detalls de la investigació que suposadament formen part d’aquest sumari secret.

Aquestes filtracions van ser aprofitades pels partits, pel govern espanyol i per la majoria de mitjans espanyols per criminaliltzar els detinguts –i, per extensió, l’independentisme en conjunt–, per a vulnerar-ne la presumpció d’innocència, presentant-los com a culpables de pretendre cometre atemptats, per a bastir en definitiva un discurs polític antiindependentista, d’un nacionalisme espanyol molt exacerbat, pocs dies abans de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem i amb les eleccions del 10-N a la vista.

Fora dels mitjans catalans, pràcticament ningú no ha qüestionat les filtracions, malgrat que és una pràctica que el codi penal espanyol castiga amb penes que poden arribar fins a quatre anys de presó en els casos més greus. Així ho preveu l’article 466 del codi penal, que al segon apartat parla de les revelacions del secret de sumari quan els responsables són jutges, membres d’un tribunal, fiscals, secretaris judicials o ‘qualssevol funcionaris al servei de l’administració de justícia’, és a dir, inclosos agents de policia.

En el cas d’aquestes detencions, l’origen de la filtració només pot haver estat un funcionari de l’estat, perquè les úniques parts que tenen accés a aquest sumari declarat secret són el jutge i la fiscalia. No pas els advocats dels acusats, que han denunciat manta vegada aquestes filtracions, per les vulneracions de drets que impliquen per als presos, perquè els vulneren la presumpció d’innocència i els dificulten o impedeixen el dret de defensa.

La investigació es trasllada a jutjats de Madrid

Avui mateix la fiscalia de l’Audiència espanyola ha demanat de traslladar a jutjats d’instrucció de Madrid la petició de les defenses dels set independentistes empresonats d’investigar l’origen de les filtracions. El jutge que porta el cas s’ha negat a obrir una peça separada per a investigar les filtracions, i el fiscal diu que és competència de jutjats d’instrucció.

Si es demostrés que un jutge, fiscal o funcionari de l’estat ha difós informació del sumari declarat secret, rebria una sanció de quinze mesos a divuit i inhabilitació especial per a càrrec públic de dos anys a tres. Si d’aquesta filtració en resultés un dany greu per a la causa o per a un tercer, la pena seria de dos anys de presó a tres i inhabilitació de quatre anys a cinc. I si es tractés de secrets sobre un particular, la pena seria de tres anys de presó a quatre, una multa de quinze mesos a divuit i suspensió de càrrec públic de dos anys a tres.

El problema en aquests casos és la dificultat de demostrar qui ha estat el jutge, fiscal, policia i funcionari responsable de la filtració. No hi ha pas constància de cap condemna per revelació del secret de sumari contra aquest personal de l’estat, i aquesta vulneració és una pràctica com més va més habitual en les causes judicials a l’estat espanyol. Perquè, si els advocats de les defenses no tenen coneixement del sumari declarat secret, és als funcionaris de l’estat a qui hom demana responsabilitats; els periodistes que publiquen la filtració són emparats pel secret professional, recollit en l’article 20 de la constitució espanyola.