sebastian trapote policia espanyola matar

Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, declara avui com a testimoni en el judici contra el procés independentista. Va ocupar el càrrec del 24 de juliol de 2015 al 7 de setembre de 2018, quan es va jubilar. Aquell dia va tancar una carrera policíaca tacada gairebé des del començament. Tal com va publicar ElCrític.cat amb la col·laboració de l’historiador David Ballester, Trapote, quan tenia tan sols vint anys, va matar un home d’un tret per l’esquena quan era detingut per la policia. La víctima era José Luís Herrero Ruiz que tenia set fills menors d’edat. Segons la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol, dictada el setembre del 1983, la mort s’hauria evitat ‘si s’haguessin utilitzat la prudència i diligència mínimes que s’esperen d’un funcionari del Cos Superior de la Policia auxiliat per diversos col·legues’.

La sentència també recull la versió dels fets dels tres agents que van participar en la persecució i la detenció d’Herrero: el 7 de juny de 1974, vora les onze de la nit, Trapote i dos sots-inspectors, Alfonso Carlos Giménez i Feliciano González Álvarez, van detenir a Badalona José Luís Herrero després d’una cursa ben accidentada, amb trets a l’aire i fugida del sospitós. Quan ja l’havien detingut, van ordenar-li que es posés contra la paret, i ho va fer. En el moment que el sots-inspector Giménez li posava les manilles, el detingut es va girar, va treure una navalla i va fer un moviment, gest que va fer que Trapote disparés el tret letal.

L’autòpsia desmenteix la versió dels policies

Tanmateix, aquest relat no encaixa amb l’autòpsia ni amb els informes forenses complementaris de la trajectòria de la bala, que demostren que va entrar per l’esquena, va sortir pel pit i va afectar de ple el cor. Si realment el detingut s’hagués girat amb una navalla a la mà, diu la sentència del Suprem, la bala hauria entrat per un costat del cos o pel pit, no pas per l’esquena mentre era de cara a la paret.

La dona d’Herrero, Pilar Torres Garcia, va demanar el processament de Trapote pels fets, però la via penal va estroncar-se el 1977, quan l’Audiència de Barcelona va entendre que no podia ser processat i va dictar el sobreseïment del cas en aplicació dels indults de Impunitat per a torturadors: novetat o pràctica comuna?‘, en què incloïa el seu cas en una llista de crims comesos per la policia. En aquesta entrevista a VilaWeb, Landa deia que el propòsit d’accions com aquella era atacar el periodisme independent. A més, relacionava aquesta denúncia amb el fet que Trapote fos el cap de la policia espanyola durant el dispositiu de l’1-O. ‘Arran de l’1-O i amb la imatge que tenia la policia espanyola a Catalunya, això [la denúncia] podia ser una mesura per a blindar-la’, explicava.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb