Per què sant Roc és un dels sants més celebrats dels Països Catalans?

  • Les festes de Sant Roc se celebren arreu del país: a 155 municipis repartits en 61 de les 96 comarques

VilaWeb
Els macips de Sant Roc d'Arenys remullen els veïns amb aigua perfumada (fotografia: Xavi Salvanyà).
Nico Alonso
13.08.2019 - 21:50
Actualització: 15.08.2022 - 20:16

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sant Roc és un dels sants que desperta més devoció arreu del país. Moltes viles i ciutats s’hi van encomanar en èpoques de pesta i malalties infeccioses i van nomenar-lo patró. Diu la llegenda que va néixer a Montpeller a cavall dels segles XIII i XIV i que d’allà pelegrinà a Roma. Fill d’una família benestant, es va vendre l’herència quan era jove i en repartí els beneficis entre els pobres. Durant anys va recórrer unes quantes poblacions italianes i va guarir malalts de pesta. En la iconografia, va acompanyat sempre del seu gos, que el va guarir tot llepant-li les nafres quan se’n va contagiar. La història també explica que, quan passava gana, el gos robava cada dia un tros de pa i l’hi portava.

En un mapa elaborat per l’Associació de Festes de la plaça Nova de Barcelona –que podeu veure a continuació– es pot copsar la força i la vigència d’aquesta celebració arreu del país. Titulat “Sant Roc gloriós! Festes de Sant Roc als Països Catalans”, va formar part de l’exposició commemorativa dels 425 anys de les Festes de Sant Roc “De vot de ciutat a festa popular”. El mapa serveix per a veure l’homogeneïtat arreu dels Països Catalans de les celebracions dedicades a aquest sant. Gairebé totes les comarques tenen alguna vila que commemora el salvament de la pesta gràcies a ell.

Moltes d’aquestes festes tenen relació directa amb les celebracions de la Mare de Déu d’Agost, que s’escau el 15 d’agost, vigília de Sant Roc. De fet, és habitual dir que se celebren tres dies de festa: la Mare de Déu d’Agost, Sant Roc i el Gos.

Alguns mots relacionats amb aquestes festes recorden els fets tràgics causats per la pesta. Per posar-ne un parell d’exemples: el nom dels macips, els festers d’Arenys de Mar, recorda els servents i les persones dedicades a tenir cura de malalts en hospitals i morberies. Passa igual amb els mots de les festeres de Bétera, obrera i clavaria, que durant l’edat mitjana es referien a l’administració municipal i parroquial. Tot plegat es pot llegir a l’estudi de Gustau Navarro i Barba La Mare de Déu d’Agost, Sant Roc i el Gos.

La plaça Nova de Barcelona el dia de Sant Roc del 1930. Pintura sobre tela de J. Artigas Basté.

Als Països Catalans hi ha 155 municipis que fan festa per Sant Roc, com són Calaceit, Vallobar, Alcúdia, Dénia, Altea, Bicorb, Museros, Morella, Xèrica, Olot, Alcover, Montblanc, Olèrdola, Gualba, Solsona, Xerta, Albelda, Artà, Capdepera, Puigpunyent i la vila de Gràcia de Barcelona. A continuació us expliquem com se celebra Sant Roc a cinc indrets que destaquen per l’antiguitat, la popularitat o la participació ciutadana.

Les Festes de Sant Roc a la plaça Nova

Els barcelonins van començar a encomanar-se a sant Roc quan hi havia èpoques de pesta o malalties infeccioses. La gran devoció que la ciutat li professava va fer que el Consell de Cent el declarés copatró de Barcelona l’any 1519. No va ser fins el 1563 que l’ajuntament va decidir de renovar el vot de ciutat a sant Roc i el 1589 va néixer la Confraria de Sant Roch de la Plassa Nova, promotora de la festa.

Com a prova de l’antiguitat de les celebracions, la plaça Nova conserva elements patrimonials singulars que tenen una tradició més que centenària, com ara els panellets de Sant Roc, el globus del capità Munyon, el porró llarg, la cucanya, el nan Cu-cut i els gegants vells, de l’any 1906. Enguany, les festes es faran del 13 d’agost fins el 16, diada del sant. Fa uns quants anys la celebració va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Ací podeu consultar la programació d’enguany.

La cucanya de la plaça Nova (fotografia: Arxiu de l’Associació de Festes de la plaça Nova).

Els Macips a Arenys de Mar

El vot de vila d’Arenys de Mar a sant Roc es remunta al 1607, quan gràcies a la intercessió demanada al sant els vilatans van guarir-se de la pesta. La llegenda diu que el 16 d’agost d’aquell any fou el primer en què no hi hagué cap mort de pesta.

El dia de Sant Roc els macips són els protagonistes amb diversos actes: el cant dels goigs, l’ofrena i la cercavila.

Arenys de Mar. Festa de Sant Roc. Grups de joves vestits de blanc s’encarreguen de ruixar amb aigua de colònia els vilatans en record del vot del poble.

Els macips són joves solters que van vestits de blanc, amb faixa vermella i espardenyes. Al so dels picarols, i acompanyats de flabiol i tamborí, fan tombs per la vila tot ruixant els arenyencs amb les almorratxes plenes d’aigua perfumada amb alfàbrega. L’almorratxa és un element distintiu de la festa.

La celebració va rebre un fort impuls gràcies a la inclusió de les noies com a macipes l’any 2005. D’aleshores ençà, la festa ha aconseguit d’arribar a rècords de participació, amb dos-cents macips inscrits. L’any passat, la Generalitat va declarar Sant Roc Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

La festa no ha parat de créixer. El 14 a la nit es fa la Nocturna –una espectacular cercavila protagonitzada pels gegants d’Arenys– i els dies 12 i 15 al vespre es fa la Pesta, un espectacle de gran format amb què es rememora l’etapa més obscura de la vila, quan la pesta va fer-hi estralls.

Els macips d’Arenys de Mar.

Sant Roc a la tarragonina

Les Festes de Sant Roc de Tarragona se celebren de fa 178 anys al carrer del Cós del Bou, la baixada de la Peixateria i els carrers adjacents. Festivament parlant, aquest veïnatge cèntric ha estat d’antic un dels més actius de la ciutat. N’és prova que d’ençà del 1904 és l’encarregat de dur els gegants vells de la ciutat, peces originals del 1825 –unes de les més antigues del país.

El programa d’actes s’allarga uns quants dies. Com mana la tradició, el 16 d’agost és el dia central, però la festa grossa comença la vetlla, amb la cercavila de l’arribada de l’aigua amb els populars càntirs i la diada castellera de la colla Jove Xiquets de Tarragona. De manera destacada, el dia 16 hi ha l’anada a ofici i el correfoc.

Ací trobareu el programa d’enguany.

Els gegants vells de Tarragona o del Cós del Bou (fotografia: Arxiu Badal).

Les alfàbregues gegants i coets a Bétera

Els carrers s’engalanen per celebrar la festa grossa de Bétera en honor de la Mare de Déu d’Agost i de sant Roc, una celebració que té més de 400 anys d’història. Els majorals i les obreres es preparen durant tot l’any per aquest dia. La rodà de les Alfàbegues de Bétera, és un dels moments més màgics de la festa. El 15 d’agost al matí els carrers de Bétera s’omplen d’impressionants alfàbegues de fins a dos metres d’alt, que acompanyen els festers, les Obreres de la Mare de Déu i els Majorals de Sant Roc, de l’hort de les alfàbregues a l’església. Enguany, han aconseguit un nou rècord Guinness: dues alfàbegues de 3,24 metres.

La desfilada és una festa per als sentits, els carrers del recorregut s’impregnen de l’olor de les alfàbregues, que són acompanyades per la música de la dolçaina i el tabal, així com les típiques xarangues. A la desfilada, els majorals, vestits amb camisa de flors, llancen confeti a tort i a dret, tot creant una imatge única.

A la tarda hi ha la processó i, quan s’acaba, els majorals encenen el coet de luxe. Ja de matinada, s’encén la cordada, una renglera de coets que salten en totes direccions quan espeteguen. L’estampa és impressionant. Per acabar, té lloc la Coetada, que consisteix en l’anada i vinguda de joves tot tirant coets fins que es fa de dia.

Ací podeu consultar el programa d’enguany.

L’entrada de les alfàbregues de Bétera.

Els Cossiers d’Alaró

El 16 d’agost també és festa a Alaró (Mallorca). La desfilada de carrosses i la trobada de gegants són alguns dels actes destacats, però sens dubte l’element més singular són els Cossiers, emparentats amb uns altres personatges mallorquins. A Alaró, la tradició es va recuperar l’any 1992.

Els Cossiers són sis homes vestits amb color vistós que ballen al voltant de la Dama blanca i acaben vencent el diable que els acompanya. Duen picarols i dansen al so del flabiol.

La cercavila comença a les 10.00 a l’ajuntament i, després d’una primera ballada, els Cossiers recorren els carrers tot fent parada als domicilis dels balladors i del batlle.

A la tarda, els distingits personatges ballen a l’ofici –tret del diable, que ha de restar fora de l’església– i a la processó de després.

Ací podeu consultar la programació d’enguany.

Cossiers d’Alaró i la presidenta Francina Armengol (fotografia: govern de les Illes Balears).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes