sanitaris per la república

Armilla groga, casc, ulleres i una creu blanca i vermella. La indumentària dels Sanitaris per la República és cridanera, però la tasca que fan, essent com és essencial, sovint passa desapercebuda entre les imatges de barricades, fogueres i violència policíaca. El seu lloc és a la rereguarda, fent la primera assistència mèdica als manifestants ferits, sovint abans de l’atenció del SEM –amb qui estan en contacte– o del trasllat a un centre hospitalari. El creador de Sanitaris per la República, l’infermer Màrius Pallarès, explica el protocol que segueixen quan fan una atenció: primer de tot demanen al ferit el nom i l’edat –per descartar problemes neurològics– i també què ha passat: ‘Aquest és l’objectiu, però a vegades hi ha tants ferits de cop que no tenim temps. Divendres va passar això: va haver-hi molts ferits de cop i no vam poder reportar tots els casos.’ Segons les seves estimacions, entre els casos registrats i els que no, calculen que aquesta setmana han atès més de vuit-centes persones.

Sanitaris per la República en un dispositiu desplegat dilluns.

Els voluntaris del col·lectiu han atès ferits de consideració diversa: de contusionats i ferits per les corredisses en massa a manifestants amb lesions oculars. ‘Estatísticament, hi ha més contusions per porra, però divendres hi va haver més atencions per ferida de pilota de goma que mai. Va ser indiscriminat’, diu l’infermer. ‘Les lesions són realment espectaculars. Hem vist de tot.’ Moltes de les ferides que han atès evidencien que aquests dies tant la policia espanyola com els Mossos d’Esquadra han vulnerat els protocols. Per exemple, malgrat que no es poden donar cops de porra al tronc superior, asseguren haver tractat molts traus al cap i cops als braços i a les espatlles. Pel que fa a les bales d’escuma, Pallarès explica que són dissenyades per disparar apuntant a grans músculs, com ara la cama. ‘Però a la cara són molt lesives i poden arribar a buidar-te un ull. Hem vist impactes d’escuma als genitals i fan por…’

També han detectat un ús inadequat de les pilotes de goma: ‘La policia nacional [espanyola] les ha disparades de manera indiscriminada i sense fer-les botar a terra moltes vegades. A la Via Laietana disparaven a tres o quatre metres dels manifestants. Van fer un “carrusel” en què van disparar de dins les furgonetes; per tant, era impossible que tinguessin precisió. Allà vam tractar una lesió ocular. Veure una fractura d’un braç o d’una cama és dur, però un ull és un ull! Quan veus que algú perd la visió d’un ull… et corprèn.’

Pallarès explica que, en els casos de ferides molt greus, els sanitaris miren de tenir tot el tacte possible amb el pacient, tranquil·litzar-lo i animar-lo. ‘Vaig atendre una noia que havia rebut tants cops de porra a la cara que li havien trencat el nas. Quan la vaig tractar li vaig dir que era guapíssima, que no es preocupés, per llevar importància a la situació’, explica l’infermer. També recorda la lesió d’un noi a l’aeroport, que va causar-li la pèrdua de la visió d’un ull: ‘Vam fer-li les primeres cures, però l’ambulància no arribava perquè hi havia un gran col·lapse circulatori. Vam fer un cordó de seguretat perquè no passés res, però en un moment va venir la policia nacional i va mig carregar sobre nostre. Va anar de poc que no cauen un parell de persones sobre el xicot, i per això el vam dur dins l’aeroport. Fa poc vam xerrar-hi i ens va agrair l’atenció rebuda. El vaig veure molt animat’.

Una tasca amb conseqüències físiques i psicològiques

Els integrants de Sanitaris per la República són voluntaris amb molta vocació, però això no ha impedit que hagin passat moments molt durs en els episodis de més violència policíaca d’aquests dies. ‘Molts dels professionals estem acostumats a treballar en ambients controlats, en centres sanitaris, amb els recursos a mà i tranquil·litat. Però en aquell ambient, en què primer et venia ferit un i després un altre… et colpeix. Hi ha sanitaris que han patit molt, emocionalment, i han tingut crisis de pànic i angoixa’, explica.

Ha circulat força a les xarxes la fotografia d’una voluntària plorant amb les mans a la cara, arran dels fets del 18 d’octubre: ‘Era la impotència i la frustració perquè no arribaven les ambulàncies, que estaves atrinxerat tractant ferits dins un hotel i una cafeteria mentre veies com el poble patia. A més, la policia era just allà davant i per seguretat no podies sortir… Vam respirar pols, gasos lacrimògens i molts de nosaltres vam patir per la nostra integritat física, cosa a què no estem acostumats en un hospital.’

Fins i tot un dels voluntaris va resultar ferit, quan una pilota de goma va rebotar-li en un genoll, que se li va inflamar mentre caminava. ‘El terreny era molt irregular, li va fallar el genoll, va caure i vam pensar que s’havia trencat els lligaments encreuats, tot i que finalment no va ser això’, explica Pallarès. ‘Nosaltres donem prioritat a la nostra seguretat; no pot ser que ens convertim en víctimes’.

‘Un petit lloc al cor del poble’

Tot i que de primer la iniciativa era desconeguda, Pallarès diu que els Sanitaris per la República a poc a poc s’han fet ‘un petit lloc al cor del poble’. El nombre de donacions per a finançar la iniciativa ha estat tan gran que dimarts van demanar que s’aturessin, perquè ja s’havien recaptat prou diners per a comprar molt material, per exemple, un desfibril·lador. En cas d’emergència cardíaca i si l’ambulància triga a arribar perquè hi ha col·lapse, pot servir per a salvar la vida d’algú.

‘La resposta del poble ens aclapara. Ara arribem a una manifestació i ens aplaudeixen. És realment emocionant.’ Explica també que tothom ha estat absolutament disposat a cedir locals, com ara hotels o bars, quan ha calgut, per a atendre ferits: ‘Un hotel del passeig de Gràcia tenia els sofàs blancs, i van quedar tacats, però ens van dir que primer era la persona que ateníem.’ Pallarès també vol destacar la tasca dels voluntaris. ‘Aquell divendres va ser un dia tristament històric per a nosaltres, però el que van fer els voluntaris és increïble’, diu, orgullós.

Una iniciativa filla del Primer d’Octubre

El creador de Sanitaris per la República explica que la idea li va venir el Primer d’Octubre, després de la impotència i la frustració que va sentir en veient les agressions de la policia i la Guàrdia Civil: ‘Vaig decidir de sortir amb una motxilla i l’armilla del cotxe per atendre ferits a les manifestacions d’aquells dies. En una de les manifestacions contra la detenció de Puigdemont, jo atenia un senyor que tenia un trau per un cop de porra al cap. Llavors es van acostar dos sanitaris més i em van demanar si podien ajudar.’ Allà va començar tot, i la iniciativa va consolidar-se el setembre de l’any passat, quan es va obrir el compte de Twitter, que demanava voluntaris per als dispositius. A hores d’ara hi ha uns quatre-cents sanitaris actius, però la solidaritat ha desbordat aquest col·lectiu, que té més de set-centes peticions. ‘Hem cessat d’inscriure gent perquè no podem assumir un volum tan gran de sanitaris’, explica. És per això que té previst de començar a gestionar Sanitaris per la República ‘com una empresa’ amb diversos departaments.

Sanitaris per la República atenent una dona a la manifestació d’Estrasburg del 2 de juliol.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb