El judici a Sandro Rosell ha començat avui a l’Audiència espanyola amb l’exposició de les qüestions prèvies. La defensa, representada per l’advocat, Pau Molins, ha demanat la llibertat de Rosell i ha oferit de fiança de tot el seu patrimoni, més de 30 milions d’euros. Molins també ha sol·licitat d’adjuntar noves proves pericials i al·lega que s’han vulnerat el dret de defensa i la presumpció d’innocència en mantenir a Sandro Rosell a la presó preventiva durant dos anys.

L’ex-president del Barça està tancat entre reixes de fa 642 dies. És a dir, un any i nou mesos. Tot plegat en presó preventiva, la més llarga de la història de l’estat espanyol. El tribunal asseu al banc dels acusats també la seva dona, Marta Pineda, el seu soci Joan Besolí i tres persones més. L’ex-president del Barça s’enfronta a una pena d’onze anys de presó i a una multa de 59 milions d’euros pels delictes d’emblanquiment de capitals i organització criminal. I tot això, per què?

La jutgessa instructora, Carmen Lamela, conclou en la interlocutòria de processament que ‘guiats per l’objectiu comú d’obtenir  beneficis econòmics importants, si més no d’ençà de l’any 2006, van formar [una xarxa] reforçada per vincles d’amistat i parentiu, dedicada a l’emblanquiment de capitals a gran escala’. Atribueix a tots els acusats l’emblanquiment de vint milions d’euros: quinze de comissions obtingudes per Ricardo Teixeira (llavors president de la Confederació Brasilera de Futbol) dels drets de retransmissió de 24 amistosos de la selecció brasilera, i uns cinc milions més d’un contracte patrocinat amb la marca Nike. Segons la jutgessa, l’ex-president del Barça es va apropiar de 6,5 milions d’euros pel cap baix.

La fiscalia entén que Rosell emblanquia els diners obtinguts per quinze milions d’euros d’ençà del 2006 amb el primer dels contractes signats per Teixeira amb una societat àrab domiciliada a les illes Caiman i que tenia per objectiu d’obtenir els drets de 24 partits amistosos disputats per la selecció brasilera. De la investigació es desprèn com ‘es va imposar a la compradora el pagament d’uns fons dels quals, en benefici propi, es van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF’, de manera que el primer va rebre un total de 6.580.000 euros i el segon 8.393.328, ‘en ambdós casos sense coneixement de la CBF i en el seu perjudici’.

Lamela ha senyalat totes les operacions dels investigats per a donar l’aparença de legalitat al cobrament d’aquestes quantitats mitjançant un entramat societari i transferències bancàries ordenades per societats que pertanyien al grup empresarial saudita que figurava com a comprador i que acabaven en comptes d’Andorra en què les firmes autoritzades eren Rosell i el seu advocat, Joan Besolí. Aquestes transferències ‘reflecteixen un moviment de flux de diners amb destí al mateix Teixeira i persones del seuentorn que figuraven com a testaferros en alguns casos de forma directa i en altres indirectes gràcies a empreses intermediàries administrades o relacionades amb el citat Besolí i el seu cunyat, Pedro Andrés Ramos’, deia la interlocutòria de processament.

L’Audiència espanyola ha rebutjat sempre d’alliberar Rosell perquè considera que existeix un ‘risc altíssim de fuga’. Fins i tot demostrava que havia fet gestions per a aconseguir un ‘refugi blindat’ a Tailàndia o Dubai. Durant més d’un any  va estar reclòs a la presó madrilenya de Soto del Real. No va ser fins al mes de juliol passat, quan la jutgessa Lamela va tancar la instrucció, que va acceptar un acostament i va enviar-lo a Brians 2.

‘Sóc innocent al 100%, no hi ha cas’
En una entrevista concedida a Rac1 la setmana passada, Rosell va assegurar que era innocent ‘al 100%’. Nega haver pagat cap mena de comissió a Ricardo Teixeira perquè afavorís la seva empresa Uptrend, amb seu a Andorra i intermediària entre la companyia ISE –empresa de l’Aràbia Saudita interessada en els drets d’aquests partits–, i la federació presidida per Teixeira, de la qual hauria cobrat un 20% en comissions. ‘Primer, no he pagat cap comissió, ni un euro, a Ricardo Teixeira. I en cas que algú interpretés que sí, que –ho repeteixo– no és el cas, no hauria passat res perquè al Brasil no és il·legal. Insisteixo, no vaig pagar-li cap comissió.’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.