Mentre s’esperen les sancions, creix la por de la inflació

  • L'atac de Rússia a Ucraïna ha originat una forta caiguda de les borses · El preu del gas natural ha pujat del 35% i el petroli ja ha superat els 100 dòlars per barril

Jordi Goula
25.02.2022 - 08:04
Actualització: 25.02.2022 - 09:04
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amb les primeres bombes sobre Ucraïna, la resposta dels mercats ha estat automàtica. Els inversors han posat a la venda les accions i molts han anat a cercar refugi en l’or i les primeres matèries. El resultat final, tot esperant què decideixin la UE i els EUA –quant a sancions contra Rússia–, ha estat un traspàs de diners que ha tingut per conseqüència una baixada a les borses i una pujada del preu de les primeres matèries. De totes maneres, atesa la gravetat de la situació, les borses no han caigut tant com es podia témer. L’ÍBEX-35 ha baixat d’un 2,90% i el Dax alemany d’un 4%. Quan escric aquestes ratlles el Dow Jones cau al voltant del 2%.


Com a dada destacada, val a dir que el sector que més pistonada ha perdut avui ha estat el bancari. De fet, a les places europees, el subíndex bancari de la zona euro ha viscut el seu pitjor dia d’ençà de la caiguda causada per la pandèmia de covid-19 el març del 2020. S’ha enfonsat més d’un 8,6% i ha esborrat tots els guanys acumulats d’enguany. Entre els bancs de l’estat espanyol, el Santander ha perdut un 7,69%, el BBVA un 6,28%, CaixaBank un 5,60%, el Sabadell un 7,01% i Bankinter un 5,05%.

El fet no és casual. Una de les sancions previstes és expulsar Rússia del sistema SWIFT. Els nord-americans i britànics ja s’hi han manifestat públicament a favor. I què és el SWIFT? La Societat per a les Telecomunicacions Financeres Interbancàries Mundials (SWIFT) és una xarxa fundada els anys setanta per substituir el fax. Actualment, la fan servir més d’11.000 institucions financeres per enviar missatges i ordres de pagament segurs en 200 països. Com que no hi ha cap alternativa acceptada a tot el món, és un conducte essencial per a les finances mundials. L’únic precedent de desconnexió que hi ha és del 2012, quan es van fer fora els bancs de l’Iran, després de ser sancionats per la Unió Europea arran del programa nuclear del govern iranià. Després de la desconnexió, l’Iran va perdre gairebé la meitat dels ingressos per exportació de petroli i el 30% del comerç exterior.

Ara la possible retirada de Rússia del SWIFT faria gairebé impossible que les institucions financeres enviessin diners dins o fora del país, cosa que implicaria un xoc sobtat per a les empreses russes i els seus clients estrangers, especialment els compradors de petroli i gas, productes nominats en dòlars dels EUA. Aquesta mesura colpejaria durament els bancs russos, si bé tindria conseqüències complexes, perquè als creditors europeus també els dificultaria la recuperació dels seus diners. Per això, probablement, no tothom estaria d’acord en aquest punt. I, per això també, els bancs han estat els més castigats avui dins les borses europees.

Com a dada addicional, és bo de recordar una cosa que la CNN ha explicat avui, tot esmentant un article publicat l’any passat pel Carnegie Moscow Center: es calcula que excloure Rússia del SWIFT originaria una contracció del 5% de la seva economia. L’article es va preparar el 2014 durant la invasió de Crimea. De totes maneres, en una operació de tanta envergadura com aquesta invasió, cal pensar que Putin ja deu comptar amb alguna cosa per a amortir-la. Però, ara com ara, ni sabem si s’aplicarà la mesura, ni si els russos han preparat res perquè no els afecti tant.

Quant a les primeres matèries, sí que han pujat. El petroli Brent s’ha enfilat gairebé del 6%, i ha travessat la barrera dels 100 dòlars per barril. I el gas natural, d’un 35%! Però hi ha més. Entre els metalls, el pal·ladi, el níquel i l’alumini –dels quals Rússia és un important exportador– han pujat entre un 4% i un 6%, i en el sector alimentari el blat ha pujat de gairebé el 6%. M’ha sorprès que l’encariment de l’or i l’argent no hagi arribat ni a l’1%. En aquestes circumstàncies tan adverses em sembla una pujada molt minsa, si la comparem amb la d’uns altres moments especials.

De fet, han estat les primeres reaccions del món econòmic a una catàstrofe humana que es veia venir de fa dies. I la sensació, abans de saber les mesures que pot prendre occident contra Rússia, és que un factor ja esdevé protagonista: la inflació. La pujada dels preus del petroli i el gas pronostica uns temps d’encariment de l’energia, amb dos col·lectius d’afectats molt directes. Per una banda, les empreses més intensives en l’ús de l’energia en els seus processos de producció; i, per una altra, tots nosaltres com a consumidors, que veurem com els preus continuen pujant, a mesura que els efectes de l’augment dels derivats del petroli es vagin estenent, a conseqüència de l’encariment del transport. Sense perdre de vista, és clar, el perjudici en uns aliments tan bàsics com el pa o la pasta.


Demà a la tarda sabrem la magnitud i els detalls del càstig que els EUA, el Regne Unit i la UE han preparat, les repercussions que pot tenir en la marxa de l’activitat global i com ens pot afectar tot plegat a nosaltres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes