Sánchez Llibre, La Vanguardia i la desesperació de la “burgesia catalana” per haver deixat de ser-ho

  • Avui qui es pot creure, ni tan sols a Madrid, que Sánchez Llibre, que La Caixa o La Vanguardia tinguen cap mena d'incidència o influència sobre el catalanisme?

Vicent Partal
07.02.2022 - 21:50
Actualització: 08.02.2022 - 16:12
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Diumenge el diari La Vanguardia, sota una fotografia del president Carles Puigdemont, publicava un llarg article amb un títol sorprenent: “La burgesia catalana i l’independentisme exploren una possible entesa política“. Sorprenent venint d’on venia, supose que això ja s’entén.

Una volta llegit l’article, ja es veia de seguida que tot era molt exagerat. La presumpta “entesa” es limitava en realitat a una reunió de Sánchez Llibre amb el president Puigdemont a Brussel·les “no revelada fins ara”, reunió que el diari només podia adjectivar de “dilatada” i que en realitat va ser més que freda; a un dinar de fa mesos del president Aragonès amb la direcció de Foment del Treball, “que tampoc no va transcendir públicament”; i a algunes reunions del dirigent d’ERC Oriol Junqueras, també amb Sánchez Llibre i amb alguns altres empresaris, reunions en què Junqueras es va negar a acceptar les peticions que li feien perquè s’entengués amb el PSC. Més pa que formatge.

La cosa, l’anècdota, no donaria per a més si no fos perquè delata, i precisament en el diari de la “burgesia catalana”, la desesperació creixent d’aquell grup de gent que es va posar en el costat equivocat el primer d’octubre del 2017 i que ara paga cara la conseqüència dels seus actes.

Durant dècades, aquest sector de la societat catalana havia viscut passablement bé a Madrid, gràcies al conflicte. Immers en un conflicte nacional permanent, l’estat espanyol va aprendre ja fa més de cent anys a jugar amb una doble baralla: els polítics en una mà i els empresaris en una altra. El “catalanisme” tenia així dues cares i els governs espanyols de torn, per això mateix, tractaven les empreses i els empresaris catalans amb una deferència excepcional, singularitzant-les. Singularitzant-les pel que eren, però sobretot, sobretot, perquè els veien com a representants d’alguna cosa més que el seu negoci. La Caixa, per a posar un exemple fàcil d’entendre, no era un banc com els altres. I no la podien tractar, en conseqüència, com als altres. De manera que fins que no se’n va anar de Barcelona i va deixar de ser “la catalana”, sempre va estar a recer de les maniobres i fantasies del sector i dels governs successius.

Tanmateix, el referèndum d’autodeterminació, la proclamació de la independència i el 155 van significar, també, un gran canvi en aquesta relació. Això que La Vanguardia en diu la “burgesia catalana” es va girar d’esquena a la seua gent i va esdevenir una peça clau de l’atac dissenyat de Madrid estant contra les aspiracions democràtiques dels ciutadans. I aquest va ser un gest amb el qual, sabent-ho o no, van cavar la seua tomba.

Perquè ara resulta tan evident que la “burgesia catalana” ja no representa el “catalanisme” que simplement els seus serveis han deixat de ser atractius i necessaris a Madrid. I amb això s’han acabat les deferències amb els empresaris catalans, aquelles llargues converses sobre què passava durant les quals ells sempre trobaven l’ocasió de presentar aquest dossier o aquell, aquest negoci o l’altre.

Entenguem-nos: la “burgesia catalana”, de fet, no ha representat mai massa, en l’època contemporània, el catalanisme, com a fenomen popular. Però és veritat que era creïble quan afirmava tenir una certa capacitat d’intervenció sobre el catalanisme, per a mirar d’acostar-lo a posicions polítiques de moderació i d’entesa amb Espanya. I era precisament això, i només això, que li donava una condició especial als centres de poder madrileny. Diferent del que tenia un banc, una empresa o un diari, posem per cas, de Guadalajara. O de Múrcia. O de Sevilla. Però ara qui es pot creure, ni tan sols a Madrid, que Sánchez Llibre, que La Caixa, que La Vanguardia mateix, tinguen gens de capacitat de moderar res en aquest país ni cap mena d’incidència o influència sobre el catalanisme, reconvertit obertament en el moviment independentista?

Ells tots sols van matar la gallina dels ous d’or. I per això ara, quan en tasten les conseqüències i s’adonen que ja no pinten res i que són com qualsevol corredor de comerç de Guadalajara, Múrcia o Sevilla, s’espanten i corren a construir fantasmes, fent fer el paperot al seu diari. I fan petar de riure quan proclamen a tota pàgina que “la burgesia catalana i l’independentisme exploren una possible entesa política”, vejam si així a Madrid algú els torna a fer cas i ells tornen a gaudir de les prebendes que hi rebien quan hi havia aquella vella autonomia catalana, la dels Pujol i Maragall, que va desaparèixer la dècada passada. Quina manera de fer el ridícul.

 

PS: Fins el 31 de març tots els lectors de VilaWeb poden rebre de franc el Diari de la Nit, la publicació que arriba a les deu del vespre a les bústies de correu dels subscriptors, amb les informacions del diari de l’endemà, les opinions i l’editorial. Amb aquesta iniciativa volem difondre una de les eines més importants i reconegudes del servei de subscripció i, alhora, permetre a tots els lectors de fer un tast de la nova maquetació i la nova imatge gràfica del diari, perquè aquest butlletí ja incorpora tots els canvis que aviat es podran veure a la pàgina web i a les aplicacions.

Per a rebre de franc el Diari de la Nit fins el 31 de març, només cal que registreu el vostre correu electrònic ací.

Si ja sou subscriptors de VilaWeb i per alguna raó no rebeu el Diari de la Nit, aviseu, si us plau, a suport@vilaweb.cat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
07.02.2022  ·  22:15

Qualsevol decisió té conseqüències. Si es van equivocar de bàndol, ara han de pagar el què s’han jugat i han perdut. Paciència i resignació. Pobres burgesos convençuts de la seua gran importància.

joan rovira
joan rovira
07.02.2022  ·  22:59

Bé, anem sabent algunes pinzellades des de la premsa de les relacions entre els empresaris catalans i els representants dels partits polítics d’aquí i l’exili.

Però, venint de la LV amb la seva terminologia “burgesia catalana” té la intencionalitat de posar en relleu la història oficial espanyola i ens oblidem de l’altre escenari.

L’escenari publicoprivat que cap català vota i decideix l’estructura social i econòmica a l’AMB, CZF, Fira, Turisme, DIBA, BR, ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils, etc.

Per exemple, E.Artadi, E. Maragall, A. Colau i altres es discuteixen al matí a BCN i a la tarda seuen plegats a l’AMB, que ningú ha votat:
https://www.amb.cat/s/web/amb/govern-metropolita/organs-de-govern/consell-metropolita.html

PS. Sr. Francesc Subiràs trobaré a faltar els seus comentaris directes al nus de la qüestió: la llibertat nacional. Com els de Miquel Gilibert, Bonifacia Córdoba, Josep Soler, Gemma R., Rosa Gispert, Josep Salart i altres que donen punts de percepció propis a un mot impossible d’abastar: realitat i, si és catalana, gairebè impossible. Gràcies a VilaWeb per fer possible aquest espai amable tan divers i plural. Per aixó, quan més comentaris més punts de vista, animo a fer-se més subscriptors, també.

Albert Noguera
Albert Noguera
07.02.2022  ·  23:13

…i això, quant temps durarà? Amb les actituds neó-autonomistes dels partits que es fan dir independentistes, no crec que gaire. De fet, no crec que aquests nervis existeixin de veritat a la “burgesia catalana”. Més aviat crec que ho tenen controlat…si és que nosaltres no reaccionem i posem la por al cos als nostres polítics fent alguna cosa que els faci moure (com l’11S2012 va fer moure al MHP Mas i l’antiga CDC). Ara, podria ser amenaçar amb el vot en blanc a les properes eleccions… s’admeten altres propostes…El que està clar és que si no noten que tremola el terra sota els seus peus,no es mouran. Primer cap a la UNITAT veritable (condició que sempre ha estat necessària) i després,cap a un full de ruta clar i compartit.

Josep Gualló
Josep Gualló
08.02.2022  ·  00:14

CONSTRUIR UNA REPUÚBLICA CATALANA SENSE TENIR UNA BANCA PRÒPIA ÉS UNA UTOPIA

Si el Consell per la República intenta pel sistema que sigui crear aquesta banca tant imprescindible, sortiràn de seguida els esquerrans de torn pagats per l’IBEX a posar el crit al cel.

Com que a aquestes maniobres ja hi estem acostumats, espero que serem prou madurs i prou gats escaldats per no tornar a caure en el mateix parany de sempre.

Tan de bo no m’equivoqui una vegada més.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
08.02.2022  ·  00:32

Hi havia una “burgesia catalana” que, fins als anys 70 “feia coses” i feia diners a casa seva. Ara el que en queda són comissionistes sense pàtria que viuen d’influències, d’informació privilegiada i de les requalificacions i infraestructures dels Departaments corresponents. La resta són PIMES i autònoms.

Salvador Molins
Salvador Molins
08.02.2022  ·  03:03

Tristament espaÑa i els seus servidors catalans encara tenen agafats els independentistes i tot Catalunya, trista i dissortada, pels “ous d’or d’ER” qui ha trencat des del 21-D de 2017 la possible unitat d’acció independentista a canvi de les engrunes de poder falses i buides de contingut de la Colònia i una ER que encara persisteix volen fer-nos empassar rodes de molí com la taula de diàleg falsa i un referèndum pactat que no es donarà i sols serveix per diluir el valor del veritable Referèndum que ja vam votar i guanyar.

Complim el Mandat del 1r d’octubre i comprometem-nos en completar la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017. Portem la DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

——————-

Jo ja sóc un català lliure. Qui vulgui ser esclau que vagi plorant i pidolant clemència …

“el “ja-nhi-ha-prou” serà el crit final quan diguem adéu a espanya”

Jo, Salvador Molins, ja he fet aquest pas i m’he censat al
CENS DE LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT
Sóc un català lliure! I junt amb els altres 102.122 catalans que fins avui ja han fet aquest pas de responsabilitat i d’alliberament, aquesta passa darrera d’unes altres passes, concretament el procés de Consultes, la Consulta del 9N, el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, legítim, legal, vinculant, corresponsable entre tots nosaltres, ara arriba la passa de l’apoderament, el no delegar la meva sobirania a ningú altre que a mi mateix, no vull que ni Puigdemont, ni Junqueras, per dir dos noms, em facin cap favor, no espero que m’ho facin ells, he de fer-ho jo! Sense demanar permís a ningú, sense esperar ordres de ningú!
Vaig votar, vam votar, vam guanyar, vaig guanyar, vam emetre un Mandat del Poble per al Poble, vaig emetre un Mandat del meu Poble per al meu poble, i ara tenim la INCIPIENT (que ja és i és vol manifestar) LA NOSTRA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT! la nostra i la meva.
Qui no ho tingui clar que no ho faci, que no s’amoïni, que segueixi sent esclau d’Espanya, insultat d’Espanya, reprimit d’Espanya, subjugat, malmès, espoliat, multat, empresonat, … no cal que tingueu pressa els que dubteu o reboteu per despit o per sensació de fracàs o de sentir-vos enganyats per aquells a qui heu delegat i us han fallat com sempre.
Jo crec que els convençuts hem de tirar milles, caminar, engegar motors, edificar aquesta incipient República Catalana Independent. Els 97, 98, 99 , … Dos cents mil, … hem de començar i faria bé Puigdemont, Ponsatí, Comín i tots els altres comandaments d’inundar-nos de Consultes i altres tasques pertinents! Tenim ganes de marxa, … però sobretot no ens vingueu amb coses com anar donat voltes a la Monarquia de l’enemic del nostre Poble! Prou d’espanya! Lluny d’espanya! Ja! per favor! Volem respirar sense espanya!

Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002
Amics de Josep Espelt, Pere Esteve, Xirinacs, Mossèn Dalmau, Pare Hilari Raguer, … en la memòria.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.02.2022  ·  05:54

Quan Planeta funda la Razon a Madrid, el Condó de Godó i del Basté ja son escorrialla bruta catalana contra la indrpendencia, dia a dia, insultant als catalans, i Madrid no els hi fa ni cas. Fitxar al Iglesias demostra l’esclavitud i demencia españolista del Basté de Godó i de Franco

Joan López
Joan López
08.02.2022  ·  06:46

Bè,he llegit que la caixa,brufau i fainè,tornan a ser-hi investigats per la fiscalìa. I de Bankia ningù investiga on est Bankia,on son als milions que van esvairse com el fum,els investigats segu que tenen informaciò,pero tothom calla. La burguesìa sempre s’a posat al costat de la meseta,a fer la mà tot ells !!!

Carme Garcia
Carme Garcia
08.02.2022  ·  06:49

Aquets dies són esgotadors, estem tots molt cremats i cansats de tanta mentida.
Últimament escolto i llegeixo que el poble ens hem de orgnitzar, doncs acabo de pensar que una manera de tornar a començar tal com barem fer amb el referéndum de Arenys , ara podríem fer una gran moguda de protesta contra aquets govern del 52% que va en contra nostra. Seria fer una consulta sobre els JJOO i així demostrar a aquesta clase política venuda a España que hem votat que a nosaltres no ens pot enganyar i que es quedin tant amples.
Jo no se com es podria fer , però segur que hi ha gent que pòt ser si.
O intentem.

Albert Miret
Albert Miret
08.02.2022  ·  07:24

Si els seus pares o avis aixequessin el cap, es moririen de vergonya. Tot el que ens passa és per haver estat massa amables i somrients amb una immigració exagerada i abjectament programada perquè passes el que està passant avui a Catalunya. Pot ser que anem abandonant tants somriures i ens dediquem a defensar-nos una mica més com a societat que hauria d’exigir tots els drets socials reconeguts a tot el Món. Ja n’hi ha prou de fer el babau. Cal que ens fotem grans d’una vegada i ensenyem les poques dents que ens queden.

Joaquin Navarro
Joaquin Navarro
08.02.2022  ·  08:35

Molt d’acord amb els teus plantejaments excepte allò referent a La Vanguardia, el Grup Godo cuenta con Rac1 la emisora de radio desde la que la portera (no es un perodista) del Comte des d’una postura pseudoindependentista, (fins que es va haver de mullar-se) cada matí efectua el treball més gran de l’unionisme.
cada matí a la seva tertúlia.
Baste ha anat convertint-la en una tribuna de premsa en què ha desaparegut qualsevol opinió propera a Carles Puigdemont i us repte que feu un estudi dels participants.
Algú ha explicat la sortida de Rahola dels Dilluns, com pot ser que un periodista elimini una dels principals participants a la tertúlia sense haver dit ni, es aixo periodisme o es simplement el treball de una portera per mol que se senti “La Diva” de la radio.
Anticipar-me i dir-vos que no he votat mai Junts ni Convergència, però com diu l’anunci “Jo no sóc ximple”, i el treball brut de la portera és simple de comprovar mirar percentualment per opció politica els participants a les tertúlies i després parlem.
Salud i Republica.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
08.02.2022  ·  08:39

Primer, i abans de dir res de la editorial d’avui, Sr. Albert Noguera, sóc dels que creu que cal votar sempre, mai abstenir-se i mai votar en blanc com suggereix vostè.
Sempre hi ha algun partit que ens representi encara que sigui minoritari, que els votants podem fer majoritari i alhora fer el que vostè demana, un toc ben fort als neoautonomistes botiflers.

No votar o votar en blanc és una acció pro-espanyolista, perquè al final el que compte són els vots reals, i ens trobaríem amb unes institucions catalanes manades per 4 anys pel PSOE-PP i potser VOX, que farien, en aquests 4 anys, política de terra cremada, accelerant el genocidi de Catalunya, de la llengua i la cultura catalana.
Repeteixo, sempre hi ha un partit, encara que a priori sigui minoritari, que ens pugui representar i castigar el botiflerisme, tot abans que lliurar Catalunya al naZionalisme esianyol.
Fixi’s en els 400.000 vots malaguanyats donats a la ER de Jonqueras el passat 14-F. Si només hagués rebut els dels acòlits i familiars, avui dia ja haguéssim recuperat la ERC de sempre (partit que vaig deixar de votar al 2017) , no la ER actual de Junqueras.

Pel que fa a la burgesia catalana, tot i acceptant les consideracions del Sr. Partal, per a mi Isidre Fainer no ha estat mai burgesia catalana, si no espanyolista pro-oligarquia madrilenya, la qual cosa li va permetre escalar al cap damunt de “la Caixa”, la abans nostra Caixa, i destruir la seva vinculació de més de 75 anys amb el poble català. Va bancaritzar les caixes, que eren el 50% del teixit financer a espanya, que no tenien la obsessió pels beneficis exigida pel capital accionista, i que per tant avui dia no es dedicarien a maltractar la gent gran, gent que havia estat la base del seu creixement. Amb aquesta bancarització va acontentar la oligarquia econòmica madrilenya representada pels Botin i companyia, eliminant la competència que no podien comprar.

Carles Serra
Carles Serra
08.02.2022  ·  08:56

Ni esma ja en quedà per fer un comentari; que vols que li digui d’aquest cínic i hipocrit Sanchez Llibre, és com si comentés el Millo O la Gay, a més sobre La Vanguardia, és veu no té proutes demostracions i fet en el llarg de l’història Vicent, que és un mitjà el servei dels poders d’aquesta espaÑa franquista i colonial; Conde Godó; que malgrat aquesta realitat, hi ha una part important d’aquesta societat dita catalana que el compra, sense oblidar les subvencions€ que rep per la seva gran influència, per part d’això que alguns li diuen govern de Catalunya; com molt bé saps Vicent.

Victor Serra
Victor Serra
08.02.2022  ·  09:04

Aquests ara fan de peó de l’Estat espanyol per escenificar “el reencuentro”. Ja no pinten res ni en el catalanisme, ni en el sobiranisme ni a Madrid. L’única funció que els queda és llepar el cul a Felip VI. Es la seva especialitat.
De totes maneres, podem riure, però Déu n’hi do el tip de riure que es poden fer ells si llegeixen aquest diari i comproven la capacitat d’autodestrucció que tenim els independentistes.

Santiago Martí
Santiago Martí
08.02.2022  ·  09:05

I el diari Ara va pel mateix camí. Al temps.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
08.02.2022  ·  09:18

Pobre Sánchez Llibre… Proclamant als quatre vents el dèficit d’inversions viaries a Catalunya. Ni cas. Ja pot anar bramant. No en treurà ni un cèntim. Sense poder de negociar, qui li farà cas. Com ha dit algú abans, el errors es paguen. Malauradament, també els paguem nosaltres com a societat. I com a societat hauriem d’anar tots a la una. En fi, predicar en el desert.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
08.02.2022  ·  09:34

La burgesia catalana sempre ha necessitat Madrid per sobreviure –sobre viure- i si li poguéssim preguntar a Cambó bé que ens ho diria. Madrid ha utilitzat la Burgesia com a mecanisme tampó, deixant anar més o menys diners a canvi d’estabilitat. Recordem aquella cacera de la magnífica pel·lícula –“la escopeta nacional”- on el gran Berlanga va caricaturitzar tan bé l’industrial català que ha d’arrossegar-se amb el poder de l’època, incloent-hi l’església, per vendre ascensors. Durant la presidència de Jordi Pujol -24 anys- la burgesia si que va intentar representar el catalanisme, de fet, durant aquells anys, el catalanisme s’expressava bàsicament a través de CDC –ERC aleshores era molt petit- perquè, primer el comunisme i després el socialisme, el van abandonar i fins i tot van associar catalanisme amb burgesia, encara en patim les conseqüències. A l’estat només li ha calgut unes quantes trucades i amenaces per foragitar empreses del nostre país, si voleu amb poca repercussió, però …

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
08.02.2022  ·  09:47

Gràcies Sr. Joan Rovira pel comentari i el Post Scriptum .

Tomàs Moreta
Tomàs Moreta
08.02.2022  ·  09:49

En Melitó Camprubí te tota la raó. La Burgesia catalana fa anys que es va extingir. En general i tret d’alguns casos excepcionals, els uns es varen fer grans I els successors amb molt poques ganes de treballar es varen vendre les empreses i a fer de rendistes.

Joan Benet
Joan Benet
08.02.2022  ·  10:02

Si el 3 Oct s’hagués declarat la independència i haguéssim sigut capaços de defensar-la, tots aquests ara serien independentistes de tota la vida

David Badia
David Badia
08.02.2022  ·  10:27

La Vanguardia cada dia que passa mes espanyola i menys catalana, de Rac1 el mateix amb el Baste i tertulians amb molta rancunia en contra del catalanisme politic,

ramon Feixas
ramon Feixas
08.02.2022  ·  11:46

Si la burgesia catalana hagués més estimat més la cultura i la ciutadania catalana , no pas eles privilegis que els hi donava Madrid per munyir la vaca d’aquesta ciutadania, segurament avui Catalunya seria independent. Però tenen el cor on el tenen. I no el tenen pas precisament en la República catalana.
La mentida dels “puestos de trabajo” els empresaris catalans l’haurien d’esterrejar i mirar a llarg termini, per no dir a l’horitzó de la llibertat.
L’aplicació dels principis d’aplicació del capitalisme erosionen més encara com ho fa fer el comunisme amb els seus, l’essència de la persona, encara que el consumisme el maquilli en la confecció d’un món i grans riqueses i grans pobreses- I virtuar la competició.

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
08.02.2022  ·  12:07

Coneixent com va el mòn (una mica), segur que mouen fils, uns els veiem però d’altres no. I no deuen ser aliens al paper actual de l’independentisme polític, que ha aturat el procès de independència i ha encetat una etapa de col·laboracionisme amb l’enemic espanyol, faltant amb tota la pocavergonya a les seves promeses electorals.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
08.02.2022  ·  16:54

La burgesia catalana, la de debò la de fa un segle, poc o molt s’estimava el país i s’hi identificava. Encara actualment gaudim de projectes (culturals, urbanístics, socials,…) que van néixer llavors.

Els que hi ha ara només han cercat fet el Jaime Canivell des de fa dècades. Fer-se el bon minyó a veure si podia arrambar-se al BOE o a la llotja del Bernabeu. Capitalisme poc productiu. “Chanchullos y pelotazos”
De tant en tant feien quelcom més o menys catalanista per que no fos dit però “una cosa és la cartera i una altra la bandera”. I per si de cas, que cal no posar tots els ous al mateix cistell.

Arribat el moment van haver de triar. O independència o Espanya. I van triar Espanya (a aquestes alçades no es posaran a treballar de debò) amb l’esperança de mantenir la veu privilegiada davant del poder espanyol. O patriotes i perdre els privilegis o botiflers i mantenir-los.

Tot inspirant-nos en la famosa frase de Churchill podríem dir que van triar ser botiflers … i van perdre els privilegis.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
08.02.2022  ·  17:22

Avui ens parla de la burgesia catalana però la continuació natural del editorial d’ahir eren les explicacions de la presidenta de la mesa del parlament Laura Borràs , què vostè ja va enviar ahir a la paperera de la historia, com vol fer la fiscalia, ER i CUP i molts més, inclús del seu propi partit.
La portaveu de ER Marta Vilalta diu que es mentida que Laura Borràs proposés cap front comú per fer front a la repressió que estem patín. (segons Laura Borras, ER i CUP van rebutjar aquesta idea)
A mi em semble que per sortit del atzucac en que estem posats com a mínim hem d’anar units fent front comú. perquè després de Pau Juvillà, ja ens ve el 25% de castellà i un numero indeterminat de inhabilitacions, judicis, i mes coses que aniran sortint fins a l’aniquilació total.
Sincerament no sé a que estan jugant els partits independentistes ni tampoc Vilaweb.
Es lamentable veure la CUP proposant un altre referèndum d’autodeterminació quan el principal actiu que tenim es l’1-O i a ER aferrant-se a una ridícula taula de diàleg

Josep Vilà
Josep Vilà
08.02.2022  ·  22:01

Coincideixo amb el comentari d’en Miquel Urquizu. Avui això de la burgesia i l’independentisme no toca …. de fet és un conte estrany que aquest cap de setmana La Vanguardia s’ha inventat per a ves a saber quin motiu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes