digital

TEMA DEL DIA
Censura.
Enmig del soroll de la campanya electoral, convertida en una subhasta per a veure quin partit ofereix més mesures contra Catalunya, el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) ha publicat el decret llei sobre mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, aprovat al darrer consell de ministres, el penúltim abans de les eleccions de diumenge. El govern del PSOE havia explicat que era un decret per a obligar les administracions públiques a tenir els servidors en països de la UE, cosa que no compleix ni el Ministeri d’Interior, que el té als Estats Units. Però ara que s’ha publicat s’ha vist que el decret va molt més enllà, perquè permet al govern espanyol d’intervenir i controlar internet, tancar qualsevol web o servidor sense autorització judicial.

L’objectiu del decret és aturar el projecte de República Digital que havia engegat el Departament de Governació, però a la pràctica decreta l’estat de setge digital. Actualment, ja es podia instar, sense audiència prèvia, al tancament de qualsevol comunicació digital per raons de seguretat pública, protecció civil, emergències, defensa de la vida humana o interferència amb les altres xarxes, per l’anomenada llei Sinde, feta també per un govern socialista. Però el decret de Sánchez amplia els motius per a censurar i hi inclou risc per a l’ordre públic i ‘seguretat nacional’. El decret pretén impedir que la Generalitat pugui contractar servidors fora d’Europa, com es va fer durant el referèndum del Primer d’Octubre, o avortar qualsevol projecte de referèndum per vot electrònic.

El govern espanyol argumenta que qualsevol actuació podrà ser impugnada judicialment a posteriori, quan la censura ja hagi fet efecte. Tractant-se del cas català, esperar res de la justícia espanyola és il·lús. El decret és un atemptat contra la llibertat d’expressió i hauria de ser inconstitucional si a Espanya hi hagués separació de poders. És pensat per actuar contra l’independentisme, però retalla drets a tots els ciutadans de l’estat espanyol, a qui es restringeixen les llibertats.

Amb l’excusa de frenar l’independentisme, van liquidant la democràcia espanyola. Els drets que es neguen avui als independentistes, els poden negar demà a qualsevol persona de l’estat espanyol que el govern de torn consideri que va contra la seguretat ‘nacional’. L’aprovació del decret pocs dies abans del 10-N té una clara lectura electoral: reforçar el missatge de fermesa contra l’independentisme que impregna la campanya de Sánchez. En aquest cas no és cap promesa electoral, com la de prohibir els referèndums, sinó un decret que ja es vigent i que pot utilitzar aquest cap de setmana contra el Tsunami Democràtic, que és ara com ara el maldecap del govern espanyol.

Però el decret també és un reconeixement involuntari del projecte de República Digital i hauria de donar pistes a l’independentisme sobre com s’ha de treballar si realment es vol sortir del pou de l’autoritarisme on s’ha situat l’estat espanyol. La reacció de Sánchez avala la necessitat de crear estructures polítiques fora del marc legal espanyol, com el Consell de la República; o a la xarxa, com la República Digital. Aquestes estructures encara susciten dubtes en bona part de l’independentisme, però el govern espanyol se les pren seriosament. Tant, que legisla expressament per mirar d’eliminar-les. Ho va reconèixer Pedro Sánchez quan va dir que ‘no hi hauria independència online ni offline‘.

MÉS QÜESTIONS
La Universitat de València rebutja els atacs de l’extrema dreta als seus campus.
El consell de govern de la Universitat de València ha condemnat les últimes agressions  de grups de l’extrema dreta contra actes organitzats pel sindicat estudiantil Bloc d’Estudiants Agermanats a diversos campus de la institució acadèmica. Aquests actes ultres van passar a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Campus de Blasco Ibáñez), on arrancaren una bandera quadribarrada, i a la Facultat de Sociologia (Campus de Tarongers). El diumenge 27 d’octubre la Facultat de Ciències Socials va aparèixer plena de pintades feixistes que demanaven la mort de Joan Tardà i Quim Torra. Això era un dia abans que l’ex-diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya assistís a un acte organitzat pel BEA. A més, l’endemà, una trentena de manifestants d’ultradreta van provar de boicotar, sense èxit, la conferència de Tardà. Els concentrats es van manifestar sota l’atenta mirada d’un fort dispositiu policial. Els Grupos de Defensa de Valencia (GDV) i España 2000 havien convocat una protesta una hora abans de l’acte al voltant de la biblioteca Gregori Maians dient que la conferència de Tardà era una ‘provocació’.

Campanya per a reclamar l’ensenyament del català a l’Alguer. La Plataforma per la Llengua de l’Alguer ha començat una campanya per a reclamar l’ensenyament en català. La petició consisteix a demanar que les autoritats educatives de Sardenya compleixin i apliquin la llei del 3 de juliol de 2018 de Disciplina de la Política Lingüística Regional. Aquest text reconeix a les famílies el dret de sol·licitar l’ensenyament en la llengua de la ciutat al moment de la inscripció a l’escola. Però enguany aquesta opció encara no és possible. Perquè les autoritats apliquin la normativa i no resti solament en paper, la Plataforma per la Llengua ha estrenat la pàgina web www.enalgueres.cat, que permet a les famílies de signar una petició i enviar-la al president de Sardenya, Christian Solinas. A la carta li exposen les xifres d’ús del català i li recorden els beneficis evidents en el terreny econòmic, turístic, comercial i cultural que la llengua té per al futur de la ciutat i també per a tota l’illa. A més, els socis i els voluntaris de la Plataforma per la Llengua han començat a recollir adhesions davant les escoles alguereses durant els horaris d’entrada i de sortida dels alumnes. D’aquesta manera poden explicar la petició a les famílies, que l’han considerada necessària, i difondre millor aquesta llei no aplicada i el guany que significar per als nins. El català de l’Alguer, l’alguerès, és la llengua pròpia de la ciutat. Segons l’enquesta ‘Els usos lingüístics a l’Alguer del 2015’, el 88,2 % dels algueresos el comprèn, el 36,4% el sap parlar fluidament i el 8,1% l’escriu. Però, a més a més, hi ha un consens ben ampli, del 92,3 % dels algueresos, perquè l’ensenyament de la llengua sigui introduït definitivament a l’escola.

Possibles irregularitats en la contractació de personal a l’Ajuntament de Perpinyà. L’Ajuntament de Perpinyà és el centre d’una polèmica per possibles irregularitats en la contractació i la gestió del personal. Un informe publicat per la Cort de Comptes denuncia disfuncions sobre l’absentisme dels agents municipals, sobre el reclutament de treballadors de la direcció i sobre la remuneració d’un antic director de gabinet. La Cort de Comptes considera que hi ha errades en el procés de reclutament de treballadors, en particular pels contractes de direcció dels serveis. Una manca de transparència que concerneix la creació de llocs de feina i el nivell de remuneració. El batlle Jean-Marc Pujol no s’hi ha volgut pronunciar i ha reservat les seves explicacions al consell municipal de dijous. Aquest estudi de la Cort de Comptes fa un balanç global de la situació financera de la vila de Perpinyà; és un balanç positiu en comparació amb l’estudi fet el 2012. Considera que les càrregues de gestió han estat controlades, que s’han limitat les demandes de préstec de diners i que ha millorat la capacitat d’autofinançament, a més dels ingressos fiscals.

El Raonador del Ciutadà proposa de mantenir la congelació dels lloguers. El Raonador del Ciutadà d’Andorra demana que es mantingui la congelació dels lloguers perquè ha estat efectiva. Si més no, fins que no hagin començat a ser efectives les mesures per a pal·liar el problema de l’habitatge. Les queixes sobre aquesta qüestió s’han multiplicat aquest darrer any. El raonador, Marc Vila, ha presentat al consell general l’informe del 2018. S’hi destaquen prop de 80 queixes sobre l’habitatge, que han pujat fins a 127 des de començament d’any, en bona part, per pujades abusives del lloguer. Creu que la congelació dels arrendaments ha estat una mesura positiva i que s’ha de mantenir fins que no es trobin solucions. Cinc anys més, si cal, ha afegit. Considera que és un intervencionisme necessari: ‘Un intervencionisme amb raó de ser, amb justícia de fons, amb la idea de fer prevaler la convivència i l’interès general per sobre dels interessos privats.’ També ha afirmat que seran els comuns que tindran un paper important en aquest problema i espera que les eleccions del desembre serveixin perquè es presentin propostes. Per Vila, una part de la solució ha de venir dels comuns més rics, amb més disponibilitat, com ho són els centrals, que ‘estranyament coincideixen amb els llocs on hi ha l’habitatge és més car’.

LA XIFRA
3 milions d’euros del pressupost del 2020 de la Generalitat Valenciana aniran destinats al finançament d’activitats pre-escolars, segons que ha anunciat el conseller d’Educació, Vicent Marzà.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de novembre de 1992 el Consell d’Europa aprovà la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Uns quaranta milions de ciutadans de la UE empren llengües minoritàries històriques i la UNESCO calcula que a Europa hi ha trenta llengües amenaçades.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb