10.04.2025 - 21:40
The Washington Post · Mary Ilyushina
La guerra aranzelària de Trump –ara suspesa durant un període provisional de noranta dies– ha afectat totes les grans economies del món, amb una excepció notable: Rússia.
Però els efectes indirectes de les polítiques de Trump han perjudicat Rússia tant o més que els aranzels: ha fet desplomar el preu del petroli –el principal suport de l’economia russa– i ha reduït el poder adquisitiu del Kremlin, que continua sense donar indicis clars d’estar disposat a negociar per posar fi a la guerra d’Ucraïna.
El cru dels Urals, la principal mescla petroliera que Rússia exporta, s’ha desplomat aquesta setmana a uns 52 dòlars per barril, el nivell més baix d’ençà del 2023 i vora un 30% per sota de la referència de 70 dòlars que el govern rus ha emprat a l’hora de calcular el pressupost del 2025. La caiguda reflecteix l’impacte en els mercats internacionals de petroli de l’entrada en vigor dels aranzels de Trump sobre les importacions xineses, i també la sorprenent decisió de l’OPEC+ d’augmentar la producció de petroli.
Les exportacions de petroli representen prop d’un 30% dels ingressos pressupostaris del país, i històricament han estat clau per a apuntalar la maquinària bèl·lica de Rússia. La caiguda del preu del petroli s’acosta a l’escenari de risc esbossat pel Banc Central rus per al 2025: que el país hagi d’enfrontar-se a un període prolongat de baix preu del cru que l’obligui a fer grans retallades pressupostàries.
“El principal canal d’influència [externa sobre l’economia russa] podria ser perfectament el preu del petroli. Si la guerra comercial continua, és probable que el comerç mundial se’n ressenti i que això, al seu torn, influenciï negativament l’economia mundial i la demanda d’energia”, declarà dimarts la cap del Banc Central rus, Elvira Nabiúl·lina, als parlamentaris del país.
En una sessió informativa aquesta setmana, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, descrigué la situació al mercat del petroli com a extremadament turbulenta, i afegí que Moscou treballava “per minimitzar les conseqüències de la crisi econòmica internacional” en l’economia russa.
La justificació de la Casa Blanca per haver exclòs Rússia de la llista d’aranzels del president ha anat canviant aquests darrers dies: en un primer moment, els representants del govern nord-americà van explicar que es devia a la voluntat de Washington de no entorpir les negociacions sobre la guerra d’Ucraïna; més tard, explicaren que es devia al fet que el comerç entre Rússia i els Estats Units és negligible d’ençà de l’esclat del conflicte.
A Rússia, els representants del govern i els mitjans de comunicació han respost amb ambivalència als aranzels de Trump: alguns experts han lloat el president nord-americà per haver torpedinat l’ordre econòmic internacional i perjudicat les grans economies europees; uns altres han advertit que Rússia pot acabar esdevenint una víctima col·lateral dels plans del president.
“Trump va sanejant l’economia russa”, explica Boris Titov, enviat de Putin per als negocis internacionals, en declaracions a The Washington Post. “D’una banda, els preus del petroli cauran, cosa que és negativa per als ingressos pressupostaris del govern i per al tipus de canvi del ruble. Però també és possible que la caiguda del petroli impulsi la reducció de la dependència de l’economia russa en la venda de matèries primeres”, assegura.
“L’absència d’aranzels és una oportunitat per a augmentar les exportacions i desenvolupar noves indústries, tant per al nostre mercat com per al mercat nord-americà”, afegeix. “Tots aquells que hagin de fer front a aranzels prohibitius, com ara els xinesos, vindran a nosaltres i invertiran en la producció a Rússia. Això ens permetrà de fer créixer l’economia alhora que la diversifiquem, un objectiu que fa temps que anhelem.”
Abans-d’ahir, Trump anuncià que augmentaria els aranzels sobre els productes xinesos a un 125%, tot i posar en pausa els imposts a les importacions de la resta de nacions.
La desacceleració de l’economia xinesa és una altra de les amenaces que assetgen l’economia russa. Aïllat d’Occident, Moscou ha anat enfortint aquests darrers anys els vincles econòmics amb Pequín, que ha esdevingut el principal importador de matèries primeres russes –incloent-hi petroli, gas, metalls i productes agrícoles.
“Rússia no té una cartera de clients gaire diversificada”, diu Janis Kluge, economista alemany especialitzat en Rússia. Això fa que Moscou sigui especialment vulnerable als canvis en la demanda xinesa, explica. I afegeix: “Ara és el moment en què realment podria treure una mica de profit a les sancions internacionals”, atès que les defenses habituals de Rússia –l’economia xinesa i el preu del petroli– han començat a trontollar.
Els aranzels de Trump van implementar-se en un moment en què els ingressos de Moscou per l’exportació de petroli i gas ja havien començat a caure –d’un 17% interanual al març– i l’economia russa havia començat a mostrar símptomes de feblesa. Un editorial publicat fa poc al diari rus Nezavíssimaia Gazeta constatà que Rússia es trobava “a mig camí entre el declivi i la recessió”.
El govern d’Ucraïna, per la seva banda, confia que la caiguda del preu del petroli posi bastons a les rodes de la maquinària de guerra de Moscou.
“Com més baixin els preus del petroli, menys diners tindran els russos per a finançar la guerra”, escrigué a les xarxes socials Andrí Iermak, cap de gabinet del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.
La vulnerabilitat de Rússia a les fluctuacions del preu del petroli, segons que explica Kluge, dóna a Trump una via d’influència per a pressionar Moscou en les negociacions sobre Ucraïna.
“El preu del petroli, que s’ha mantingut relativament alt aquests darrers tres anys, ha estat una mena d’assegurança de vida per a Rússia, que ha pogut limitar l’impacte de les sancions occidentals”, explica l’economista. “Ara ens trobem davant una finestra d’oportunitat per a intensificar la pressió sobre l’economia russa, per molt accidental que aquesta finestra hagi estat”, diu.
Alexandra Prokopenko, ex-assessora del Banc Central rus i ara investigadora del Centre Carnegie per l’Euràsia i Rússia, defensa que la despesa militar seria el darrer apartat del pressupost que Moscou retallaria en cas d’haver-se d’ajustar el cinturó fiscal. Així i tot, Prokopenko afegeix que, si els preus del petroli no s’estabilitzen, Rússia es veurà obligada a revisar gran part de les seves despeses i ajustar el pressupost.
La disminució dels ingressos de les exportacions de petroli també podrien limitar el marge de maniobra del banc central rus per a reduir els tipus d’interès, que es mantenen en un estratosfèric 21%. A final de l’any passat, les tensions per la política de tipus van descloure en un enfrontament directe –i altament infreqüent a Rússia– entre l’elit econòmica i el banc central, al qual molts magnats han acusat d’haver mantingut els tipus d’interès excessivament alts durant massa temps.
Serguei Txemézov, director del conglomerat estatal d’armament rus Rostec, advertia l’any passat que, si es mantenien en els nivells actuals, els tipus d’interès abocarien la majoria de les seves empreses a la fallida. I afegia que Rússia podria veure’s obligada a reduir les exportacions d’armes si el Banc Central no rebaixava els tipus.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
