The Washington Post · Redacció

Vadim Moixkóvitx va canviar de professió moltes vegades durant el frenesí capitalista de la Rússia postsoviètica: va passar de la distribució de vodka a la compra-venda de pisos. Finalment, es va decantar pel sector primari i va fundar Ros Agro, l’empresa agrícola amb què va fer fortuna.

L’imperi empresarial de Moixkóvitx, tanmateix, es va esfumar el mes passat quan un tribunal de Moscou va ordenar de confiscar la participació d’un 49% que la família del magnat tenia a Ros Agro. La fiscalia l’acusa d’haver violat la prohibició de compaginar el servei públic amb activitats empresarials mentre exercia de diputat a la cambra alta del parlament rus, entre el 2006 i el 2014, i també d’haver abusat del seu càrrec polític per a enriquir-se il·lícitament.

L’escrutini judicial als milmilionaris de la Rússia de Putin s’ha multiplicat aquests darrers anys, amb acusacions que van de la corrupció a la traïció. Les confiscacions d’actius hi han proliferat, s’han desmantellat imperis empresarials i s’ha redistribuït la riquesa cap a grups empresarials considerats més afins al règim. L’encausament de Moixkóvitx difícilment passarà per alt a la resta de membres de l’elit: cinc dels vint russos més rics de l’índex de multimilionaris de Bloomberg han detingut càrrecs polítics en el passat o bé continuen tenint-ne ara mateix.

Tan sols l’any passat, Rússia va confiscar 1,1 bilions de rubles (uns 15.100 milions de dòlars) a investigats i condemnats per corrupció, segons el bufet d’advocats moscovita Nektorov, Saveliev & Partners (NSP), cosa que multiplica per vuit la xifra del 2024 i equival a un terç del total de confiscacions d’actius fetes per l’estat l’any 2025. Molts d’aquests investigats són empresaris que han ocupat càrrecs electes en parlaments regionals o federals i als quals la fiscalia acusa de tràfic d’influències en benefici de les seves empreses.

“A Rússia, les investigacions anticorrupció han deixat de ser únicament una qüestió judicial i han esdevingut un instrument per a redistribuir la riquesa del país de mans privades a mans estatals”, explica Ilià Xumanov, soci director de TriTrace Investigations, una empresa d’anàlisi corporativa que ha investigat al detall les nacionalitzacions d’actius privats a Rússia.

Segons el registre mercantil rus, els actius de Moixkóvitx han estat transferits a la direcció d’una filial del Banc Agrícola de Rússia, de propietat estatal.

Les confiscacions d’actius de resultes d’investigacions per corrupció s’han multiplicat d’ençà de la sentència del Tribunal Constitucional rus del 2024, que va dictaminar que el termini de prescripció de presumptes delictes, que a Rússia és de deu anys, no s’aplicava en el cas dels béns dels treballadors públics encausats per corrupció.

La sentència podria tenir grans repercussions per als ciutadans més rics de Rússia, molts dels quals han ocupat –o continuen ocupant– càrrecs polítics. Roman Abramóvitx, que en el seu moment va ser l’home més ric del país, va ocupar el càrrec de governador de la regió de Txukotka, a l’extrem oriental de Rússia, durant set anys. Andrei Guríev –la família del qual controla l’empresa de fertilitzants PhosAgro– ha estat diputat del Consell de la Federació, la cambra alta del parlament rus, on Suleiman Kerímov –la família del qual va arribar a controlar Polyus, l’empresa minera d’or més important de Rússia– continua ocupant un escó.

Cap d’aquests homes, val a dir, no ha estat investigat o acusat d’irregularitats. La majoria dels afectats per les nacionalitzacions, de fet, tenien menys vinculació amb el Kremlin.

Moixkóvitx no es considerava una figura especialment pròxima a les altes esferes del poder rus, tot i que aquests darrers anys havia assistit a reunions a porta tancada amb Putin: el 24 de febrer de 2022, per exemple, va participar en la reunió entre el dirigent rus i magnats per a abordar la invasió d’Ucraïna, que havia començat poques hores abans. La majoria dels participants, incloent-hi Moixkóvitx, van ser sancionats posteriorment per les autoritats occidentals. El magnat fou detingut el març del 2025 en relació amb un cas independent per presumpte frau i roman sota custòdia d’aleshores ençà. Moixkóvitx ha refusat totes les acusacions presentades contra ell.

Un advocat de l’empresari s’ha negat a fer declaracions a aquest mitjà sobre el cas i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, no ha respost les preguntes sobre la situació de Moixkóvitx.

Konstantín Strukov ha estat un altre dels magnats obligats a renunciar a un imperi comercial que anava de la minera d’or a l’agricultura després d’haver estat acusat de corrupció l’any passat. L’encausament de Strukov fou rebut amb certa sorpresa, atès que el magnat tradicionalment havia estat considerat una figura pròxima a les autoritats russes.

Strukov, de fet, és afiliat del partit de Putin, Rússia Unida, i durant més de dues dècades va ocupar un escó al parlament per la regió de Txeliàbinsk, on hi ha l’empresa minera d’or Iuzhuralzoloto, que ha esdevingut el seu actiu principal després de la confiscació de la participació de la seva família en Ros Agro. El 2021, Putin va concedir a Strukov la Medalla pels Mèrits a la Pàtria, un important guardó estatal que se sol atorgar a alts càrrecs i dirigents empresarials per les seves contribucions a l’economia russa.

“El Kremlin confia a mantenir la lleialtat dels sectors més influents de la societat mitjançant una combinació de càstigs i recompenses”, diu Maria Snegovaya, investigadora en cap de Rússia i Euràsia del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, de Washington.

El fet que fins i tot ex-diputats –incloent-hi els més lleials a Putin– puguin rebre represàlies anys després d’haver deixat el càrrec, explica Snegovaya, serveix de recordatori a la resta de la societat que pertànyer a l’elit russa sempre és condicional.

Fa dècades que la corrupció és un problema endèmic a Rússia. L’any passat, el país va ocupar la 157a posició, de 182, a l’Índex de Percepció de la Corrupció de Transparència Internacional. Durant la darrera dècada, de fet, sempre s’ha mogut a la part baixa del rànquing.

La por de les empreses russes a la confiscació d’actius ha augmentat exponencialment d’ençà de la invasió d’Ucraïna, que ha disparat la despesa estatal. Aquest maig, el parlament rus va aprovar un projecte de llei que impedia de revisar judicialment les privatitzacions de fa més de deu anys; aquest termini, tanmateix, no s’aplicaria en el cas de les demandes anticorrupció contra càrrecs públics –siguin en actiu o jubilats–, cosa que inclou molts dels magnats més influents de Rússia.

Alguns d’aquests, de fet, han optat per començar a oferir recursos al Kremlin de manera voluntària. Kerímov, que ha exercit de senador durant gairebé divuit anys, es va avenir a donar 100.000 milions de rubles (uns 1.400 milions de dòlars) a les arques estatals durant una reunió a porta tancada entre Putin i uns quants dirigents empresarials al març, segons que expliquen fonts coneixedores. Els representants del magnat no han respost les nostres preguntes.

Rússia, delerosa de finançar les despeses d’un conflicte com més va més costós, ha tingut dificultats per a vendre molts dels actius confiscats als seus magnats: les subhastes impulsades pel Kremlin, de fet, sovint han acabat sense comprador i s’han hagut de repetir com a subhastes a l’holandesa, en què el preu del bé subhastat es redueix gradualment fins a trobar-hi un comprador.

Al maig, la subhasta estatal per la participació d’un 67% de Iuzhuralzoloto, expropiada a Strukov, va acabar sense comprador; ni tan sols una segona subhasta a l’holandesa va aconseguir d’atreure ofertes. Es preveu que l’estat organitzi una tercera subhasta aquest mes. El Kremlin ha afirmat que continuarà subhastant els actius expropiats fins que hi trobi un comprador. A començament d’any, l’aeroport Domodedovo de Moscou es va acabar venent per aproximadament la meitat del preu de sortida: la primera subhasta es va acabar sense comprador.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb