Rufián desafia ERC i li exigeix que lideri el front d’esquerres: “Si m’hi va el càrrec, me’n vaig”

Amb les entrades exhaurides en quatre minuts, Gabriel Rufián i Irene Montero han omplert l’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra per exposar el seu projecte de confluència de les esquerres en les pròximes eleccions espanyoles. Rufián ha afirmat que la seva insistència a formar una aliança a què la direcció d’ERC no dóna suport no és incompatible amb el fet de ser independentista o amb el fet que vulgui que Oriol Junqueras, absent en l’acte, sigui algun dia president de la Generalitat. Rufián, de fet, preveu perseverar en aquest projecte electoral. “Demano al meu partit que lideri això i, si m’hi va el càrrec, me’n vaig”, ha dit. Ni ell ni l’eurodiputada de Podem no han abordat, tanmateix, en quina fórmula electoral es podria concretar aquest front d’esquerres. Rufián ha proposat la formació d’un grup interparlamentari i ha dit que calia donar espai a les cúpules dels partits perquè trobessin l’encaix. Es referia a una hipotètica negociació que, ara mateix, sembla llunyana, tenint en compte que la majoria de les direccions dels partits apel·lats ha refusat d’adherir-s’hi.

Oriol López, secretari general adjunt d’ERC, ha estat el càrrec orgànic de més rang del partit que hi ha assistit, seguit de la vice-secretària general Laura Pelay i de la senadora Laura Castel. També hi era, i ha rebut un aplaudiment del públic, l’ex-diputat al congrés Joan Tardà. Per part de Podem, la secretària general del partit, Ione Belarra, ha acompanyat Montero, juntament amb la coordinadora a Catalunya, Maria Pozuelo. També s’hi ha deixat veure Gerardo Pisarello, candidat dels Comuns a Barcelona i diputat al congrés espanyol.

El cap de files d’Esquerra al congrés ha dit que no feia mal a ERC congregant tres-centes persones en un auditori, incloent-hi estudiants universitaris. “Fa molt més mal callar i cobrar a final de mes”, ha etzibat. I ha acusat els detractors de la idea de caure en un partidisme fràgil. Rufián, a més, ha anunciat que planeja de continuar la ronda d’actes públics amb l’ex-vice-presidenta del govern valencià Mónica Oltra, que ha manifestat que vol tornar a la primera línia política. També ha esmentat, com a desig propi, que aquesta confluència arribi a aglutinar dirigents com Ana Ponton (BNG), Oskar Matute (EH Bildu) i Teresa Rodríguez (Endavant Andalusia).

L’historiador i ex-diputat Xavier Domènech, que ha moderat el debat, ha presentat Rufián com “el puny de ferro contra la dreta espanyola i la dreta catalana” o com un Robespierre de l’esquerra catalana si no fos jacobí, i a Montero com “la Pasionaria de l’esquerra actual”. Els dos dirigents han coincidit en la necessitat de formar un front d’esquerres de les forces polítiques que hi ha a l’esquerra del PSOE però també han expressat discrepàncies en l’enfocament.

Rufián ha defensat una proposta electoral que apel·li al potencial electorat de l’extrema dreta en el seu camp: en les xarxes socials i amb propostes sobre seguretat o immigració, els seus temes estrella. “Prefereixo omplir tiktoks que biblioteques, perquè el meu fill mira TikTok”, ha afirmat. En canvi, Montero ha refusat d’acceptar aquest marc de debat. “Quan no ha parlat de seguretat l’esquerra? No parlem d’una altra cosa que no sigui tenir seguretat a la nostra vida”, ha dit, en referència als serveis públics. L’ex-ministra i eurodiputada de Podem ha dit que la qüestió és que l’esquerra recuperi l’orgull de ser allò que és.

“Hi ha d’haver confluències, ciència, programa”, ha insistit Rufián, que ara per ara sembla acumular forces per mirar que el seu partit afronti internament aquest debat des de la base. Aquesta és, almenys, la propostaque ha formulat Tardà i que la direcció del partit no ha materialitzat internament. “Em sento molt orgullós de representar ERC i tant de bo de continuar representant d’ERC”, ha reiterat Rufián, que sosté que un futur govern del PP i Vox portaria Catalunya a una situació molt complicada políticament, fins i tot amb la il·legalització de partits. Per combatre-ho, Rufián ha assenyalat que no s’ha de faltar al respecte al votant de Vox i Aliança Catalana i ha argumentat que el problema no són els feixistes convençuts, sinó l’electorat aparentment neutral. “No hi ha una manera correcta de ser català. Estic fart de mesurar la gent pel seu independentisme”, ha sentenciat, marcant distàncies amb la “dreta independentista”. De fet, la seva proposta és que els partits que s’hi afegeixin defensin sense fissures el dret d’autodeterminació. Aquest seria el punt de trobada dels partits d’esquerres espanyols amb els partits i els votants independentistes, tenint en compte que Rufián està convençut que “això que ve és salvatge” i que “és màgia” pensar que l’independentisme supera el 50% dels vots a Catalunya. Ell hi veu “realisme”.

“Alguna cosa s’ha de fer i hi ha moltes maneres de fer-ho”, ha continuat Montero. “Quan dic que vull fer equip amb Gabriel Rufián és que sóc conscient que hem de fer alguna cosa”, ha dit, sense anar més enllà. I ha afegit que l’esquerra ha de confiar que pot guanyar amb les seves raons, essent conscient que per guanyar una vegada s’ha de perdre set-centes. Ha lamentat també que als mitjans de comunicació espanyols hi hagi una normalització del discurs d’extrema dreta, que es presenta com una opinió respectable en les tribunes mediàtiques i polítiques. En canvi, creu que l’esquerra ha de recuperar la “brúixola moral”. “Si no hi ha principis ètics i morals que l’esquerra tingui ferms per a dir ‘aquesta és la societat que volem’, tard o d’hora la dreta ens arrasarà”, ha reblat.

“Uniu-vos, per Déu!”, ha exclamat al final algú del públic. Montero, Rufián i Domènech han conversat davant un auditori clarament entusiasta amb una idea que, ara com ara, no té cap definició electoral clara pel que fa a la fórmula. Entre els assistents també hi havia el productor Jaume Roures, la comunicadora Sarah Santaolalla, la periodista Cristina Fallarás i la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies i militant d’ERC Anna Gómez. Rufián demana un moviment polític històric ara que, tal com ha recordat Domènech, fa noranta anys de la formació del Front d’Esquerres. “En aquest país, en aquesta ciutat, hem de poder parlar en aquest moment en què retornen tots els fantasmes”, ha dit Domènech. I això que han fet aquest vespre, sobretot, és parlar.