Roger Myerson, ahir durant l'entrevista per Skype (Foto: Adiva Koenigsberg)

Quaranta-un polítics, alts càrrecs, funcionaris i delegats del govern a l’estranger seran citats al Tribunal de Comptes espanyol, que els reclama que paguin les despeses del Diplocat (2011-2017) per l’acció exterior de la Generalitat. Un dels afectats és l’economista Andreu Mas-Colell, que podria perdre la pensió i la casa i contreure un deute milionari. La reputació de Mas-Colell, ex-catedràtic a Harvard durant vint anys, i expert en teoria de jocs, és d’abast mundial. Després de la denúncia feta pel seu fill Alex Mas a Twitter, acadèmics de renom es mobilitzen aquests dies. N’és un exemple el premi Nobel d’economia 2007, el nord-americà Roger Myerson, que ahir va atendre VilaWeb telemàticament per mostrar solidaritat amb Mas-Colell. El coneix de fa més de quaranta anys, l’admira i el vol ajudar. Myerson, economista i expert també en federalisme, expressa en aquesta entrevista la preocupació per l’actuació del Tribunal de Comptes espanyol.

Roger Myerson, durant la conversa per Skype (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Coneixeu Mas-Colell personalment?
—Sí, des de final dels anys setanta, quan el vaig trobar en una conferència a Stanford, crec recordar. En el nostre camp d’estudi és un líder distingit. Un gran erudit. Un gran economista. Té un llarg historial, i un dels pensaments més profunds en la teoria de l’equilibri general i en la teoria de jocs, camp en què he treballat jo, i en què ell i Sergiu Heart han fet dels millors treballs. La seva feina ha estat destacadíssima. És una persona de veu suau, que no pretén dominar quan hi parles. L’admiro enormement. Va ser catedràtic a la Universitat Harvard, professor titular d’universitat durant els anys noranta, i ho va deixar per a fer servei públic a Espanya, Catalunya. A Harvard, molt pocs professors titulars d’universitat han deixat de ser-ho per anar a fer un servei públic. D’aquesta manera demostra que és profundament patriota amb el seu país, i que creia que valia la pena de construir alguna cosa a Catalunya. I fer-ne una societat millor. I un lloc millor. Estic al cas que alguns voldrien una Catalunya independent, i que molta altra gent vol romandre a Espanya. Doncs quan jo em trobava amb Andreu Mas-Colell a conferències, o quan anava a Barcelona, li preguntava què passava. I t’he de dir que admirava el seu seny, i la comprensió que tenia de la complexitat de la situació, i que parlava amb moderació cada vegada, i que m’explicava com ho veia la gent de l’una banda i de l’altra. D’aquestes converses en tinc la imatge d’un home assenyat, moderat i patriota.

I ara es troba en un mal pas: es pot quedar sense pensió, sense casa, sense compte corrent i amb un deute de milions d’euros per una decisió del Tribunal de Comptes. Hi ha cartes que circulen demanant una petició d’aturar el procés.
—No les he vistes, les cartes. I segurament les signaria. Llegint-ho abans, és clar. M’alegra de saber que veus destacades ho fan. Tinc una perspectiva personal, que m’agradaria afegir. L’octubre del 2011 vaig formar part dels premis Severo Ochoa. I el meu record és que tres premis dels quatre que vam donar van ser per a catalans. Com el Barcelona Graduate School of Economics. Una de les millors institucions econòmiques d’Europa. Va ser xocant parlar amb biòlegs i físics que em deien que l’Andreu havia fet grans coses per a ells, també. Com a funcionari públic entenia la recerca i l’excel·lència en el camp de l’economia. Per mi, algú que ha servit Espanya tan bé, que ha ajudat al desenvolupament d’institucions de nivell mundial i que va tenir un paper clau ajudant a desenvolupar centres de recerca de tant de nivell, mostra que Espanya està en deute amb ell. Espanya hauria d’estar agraïda a Andreu Mas-Colell. Fer la contrària, provar de prendre-li la pensió i la casa i deixar-lo sense res, és el pitjor error de judici que em puc imaginar. És una ingratitud del tot inapropiada envers un home que sempre s’ha preocupat d’ajudar el seu país.

Què els aconsellaríeu, a les autoritats espanyoles?
—M’agradaria molt de signar una carta de premis Nobel, economistes distingits, informant les autoritats espanyoles que han jutjat erròniament Andreu Mas-Colell. I que jutgen erròniament tot allò què li deuen. Crec que una carta pública, però, pot posar els polítics a la defensiva. Abans aniria bé que ells parlessin amb la seva gent de l’acadèmia i de la recerca, i amb capdavanters universitaris de fora de Catalunya. I veurien que molts, arreu del món, entenen que Espanya deu moltíssim a Andreu Mas-Colell. Es mereix molt. Valdria més que escoltessin els seus investigadors privadament abans que el món senti que malament que el jutgen. Perquè, si ho he entès bé, parlem d’un cos administratiu i que el seu cas no ha estat ni tan sols en un tribunal de justícia.

Exacte. El Tribunal de Comptes és un cos administratiu. No hi haurà ni judici.
—Si un cos administratiu em prengués la casa, fos per la raó que fos, i en algun moment haguessin d’enviar la policia, i resistís la policia, hi hauria un judici. Oi? Espero que els ciutadans espanyols no puguin ser expropiats basant-se en un cos administratiu. Ningú, ni al teu país, ni al meu, no hauria de ser objecte d’aquesta mena d’expropiació sense el degut procés legal. I espero que els actors polítics del govern espanyol puguin aturar-se un moment i considerar si poden intervenir en el cos administratiu. No sé fins a quin punt aquest cos és independent del sistema polític espanyol. Però certament hi hauria d’haver algú que ho reconsiderés. I ara no parlo d’aquest cas i prou, sinó en general, de qualsevol persona i ciutadà espanyol que tingui el seu patrimoni personal expropiat de resultes d’al·legacions de deute públic que va administrar en un servei públic. Això és extremadament perillós, per a aquest país.

Les autoritats espanyoles van darrere la gent que va organitzar el referèndum. Mas-Colell no era membre del govern que el va organitzar.
—Això tenia entès, sí. També conec Clara Ponsatí, li conec la feina i la conec personalment. I sé que ella formava part d’aquest govern. I sé que alguna gent ha estat responsabilitzada de la situació i ara són refugiats en països d’Europa. I tenia entès que Mas-Colell no formava part del govern el 2017 quan es va fer el referèndum. Ell es va retirar abans. I segons que entenc d’allò que diu Alex Mas el cos administratiu el feia responsable dels diners gastats pel govern de Catalunya el 2015, quan no hi havia referèndum d’independència. Deixeu-me dir que durant uns quants anys vaig estar en una comissió del pressupost de l’estat d’Illinois. I puc assegurar que si algú es posava diners del pressupost a la butxaca era perseguit. Però si l’únic que fas és posar els diners on toca, seguint les indicacions del pressupost, no pots castigar gent que fa això. Els has de premiar. I, segons que tinc entès, no hi ha pas constància que Andreu Mas Colell no destinés de manera lleial les partides del pressupost. Si el govern espanyol avui té cap dubte sobre el pressupost del govern català regional el 2015, Mas-Colell només era un de molts. I com a ministre de finances només era responsable de gastar els diners de manera fidel al pressupost.

Més enllà del cas Mas-Colell, teniu opinió formada sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya?
—He tingut amics catalans des de fa molts anys. Alguns eren nacionalistes catalans quan anava a la universitat, durant els darrers anys de Franco. I sóc conscient que la llengua catalana era important per a molta gent i era prohibida en alguns casos. I els catalans tenen el dret d’estar enfadats per aquest episodi de la història. He visitat Barcelona unes quantes vegades a la meva vida. I sóc conscient de la fortalesa de la cultura catalana com a part de la cultura espanyola. La meva recerca, en gran part, és sobre federalisme. Si llegeixes història dels Estats Units, veus que abans de la independència volien ser part de l’imperi britànic, però assegurant-se que els governs regionals tinguessin un cert nivell de poder. Aquesta era el tema. I encara ho és. És important la balança de poder entre el nivell nacional i el local. Des d’aquest punt de vista crec que l’apoderament de les regions dins Espanya ha estat important per a l’èxit espanyol. Per mi, per tant, i no sóc català o espanyol, com a acadèmic, sí que tinc interès en el federalisme. Si Catalunya es manté com a província o regió d’Espanya i manté una part substancial de poder, i alhora respecta el poder de Madrid, la relació podria ser el que la meva teoria diu que és una bona manera de fer funcionar les societats. Si vols saber com ho veig, espero veure l’experiment català triomfant dins Espanya, sense convertir-se en un estat independent.

Ben interessant, perquè el creixement de l’independentisme català ve de gent que era feliç dins Espanya, però que va veure que Espanya no respectava el poder de les regions. I es van convertir a l’independentisme.
—Urgiria les autoritats espanyoles a considerar-ho. Sense saber-ho del tot, crec que quan Catalunya va començar a demanar més poder autonòmic, la decisió va ser donar-la a Catalunya, però també a altres regions d’Espanya. Crec que en aquesta negociació Catalunya va fer un bon servei a tot Espanya. El federalisme és complex, però també aporta un benefici enorme. L’equilibri de poder s’ha mantingut durant la història dels Estats Units com un dels grans temes. Va ser-ho durant la Revolució Americana. I encara és central en el debat americà. Obama va aprovar la llei de protecció i cures del pacient, que atorga nous poders al govern central, però la va elaborar de tal manera que donava als estats prou poder autònom en parts del programa. Perquè s’entén que tenim una balança de poder adient entre l’estat central i les regions. Espero que pugui ser una lliçó per a la gent de Catalunya i Espanya.

Res a afegir en el cas d’Andreu Mas-Colell?
—Andreu Mas-Colell és un home que parla suau i sense reclamar atenció. I amb la seva presència t’adones que és un gran home. És una de les persones més grans que he conegut mai. El conec de fa molts anys i és un dels cinc amics més propers dins la professió. L’admiro profundament. No hi ha ningú que admiri més que Andreu Mas-Colell.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.