La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’ex-vice-presidenta del govern, Joana Ortega, han de passar avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per a declarar com a encausades en la querella per l’organització del procés participatiu del 9-N, una querella presentada per la fiscalia i entitats espanyolistes com ara UPyD i Manos Limpias. Rigau a les 9.30 i Ortega a les 15.30 seran interrogades sobre els detalls de l’organització de les votacions, tant abans com durant i després. Totes dues i el president de la Generalitat Artur Mas, que declararà dijous, són encausats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions.

Quan el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre una part de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N, el govern va decidir d’organitzar un procés participatiu aprofitant preceptes no anul·lats de la llei. El govern espanyol va portar-ho també al TC, que ho va tornar a suspendre. Dies abans del 9-N es van fer alguns preparatius com ara encarregar urnes de cartró, paperetes i sobres al Centre d’Iniciatives per la Reinserció (CIRE), una empresa de la Generalitat que dóna feina als presos en tallers d’ocupació. També es va utilitzar el cens de l’Idescat per identificar els ciutadans amb dret de vot, es va fer servir el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Generalitat (CTTI) per a centralitzar els resultats, es van distribuir ordinadors als llocs de votació, es va obrir una web per a explicar el procés participatiu i es va llogar un pavelló de la fira per donar els resultats de les votacions el 9-N mateix, tasca que va anar a càrrec de la vice-presidenta Joana Ortega.

El neguit sobre la cessió d’instituts i escoles públiques per a les votacions, traslladat pels directors dels centres al Departament d’Ensenyament, va fer que responsables del departament es reunissin amb ells per a explicar-los que tenien tres opcions, segons que van explicar al TSJC dos alts càrrecs: no cedir l’espai, deixar les claus a algun voluntari de l’organització del 9-N o fer-se càrrec ells mateixos de l’edifici mentre fos obert per a les votacions. A més, els professors també podien ser voluntaris.

El dissabte abans de la votació alguns particulars i entitats van denunciar els preparatius, com també aquell diumenge mateix. Els jutges de guàrdia que van rebre les denúncies van preguntar-ne el parer a la fiscalia i el ministeri públic va optar per no demanar la paralització de les votacions cautelarment, perquè hauria pogut provocar alguna mena de desordre públic.

Aquestes denúncies van ser acumulades en la querella que ja a l’octubre havia presentat el grup ultradretà Manos Limpias. Després del 9 de novembre es van viure dies de pressió pública perquè la fiscalia també presentés una querella. La junta de fiscals del TSJC, reunida extraordinàriament, va decidir de no presentar-ne cap i va considerar que no hi havia prou elements per a acusar de desobediència els dirigents de la Generalitat, atès que la jurisprudència estableix que només hi ha aquest delicte quan hi ha hagut avisos directes i reiterats que s’han desobeït.

Finalment, amb tot, la junta de fiscals del Tribunal Suprem va decidir per àmplia majoria d’ordenar al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, de presentar la querella, que es va limitar a Mas, Ortega i Rigau i pels quatre delictes esmentats.

La querella va ser admesa a tràmit pel TSJC, que la va unificar amb la de Manos Limpias i més entitats espanyolistes. Dies més tard, el fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, va dimitir el càrrec per motius poc clars.

D’aleshores ençà, el magistrat instructor del TSJC ha anat demanant documentació a la Generalitat, sobretot referent a aspectes tècnics de l’organització de les votacions, com ara factures dels proveïdors, ordres internes sobre la gestió de la web i el CTTI i l’encàrrec al CIRE. Al juliol es va prendre declaració a alguns inspectors d’Educació, a una responsable territorial i a una directora d’institut. Els inspectors van assegurar que alguns responsables de centres educatius els havien confessat haver rebut pressions i amenaces per a obrir els edificis, però no van poder concretar en què havien consistit. La directora de l’institut de Badalona va dir que li havien explicat què podia fer, però no es va sentir pressionada.

El TSJC ha citat com a testimonis una directora de l’Hospitalet que es va negar a cedir el seu centre i va dir que sí que s’havia sentit pressionada, i responsables de la Generalitat i proveïdors sobre alguns dels preparatius logístics, informàtics i tècnics del 9-N. Però declararan més endavant.

 

Informació relacionada:
http://www.vilaweb.cat/noticies/no-esta-previst-que-duran-i-lleida-acompanyi-joana-ortega-a-declarar/

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb