La revaloració de les pensions del 2023, enmig de la boira

"El Banc d'Espanya estima en un 7,5% el creixement mitjà de l'IPC d'enguany. Podrà aplicar el govern de Pedro Sánchez un augment tan elevat als pensionistes, com diu la llei del passat 1 de gener?"

Jordi Goula
Jordi Goula
08.04.2022 - 17:51
Actualització: 08.04.2022 - 19:42
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Els pensionistes poden estar tranquils”, va assegurar la vice-presidenta primera espanyola, Nadia Calviño, dilluns passat. També va assumir, dos dies després, que la inflació continuaria pujant, malgrat haver registrat al març l’augment més alt en gairebé quaranta anys. I va afegir que esperava que arribés al seu nivell màxim com més aviat millor perquè, tot seguit, comencés el descens. No va dir quan, és clar. “Volem enviar un missatge de tranquil·litat als pensionistes que, malgrat la guerra, no veuran minvades les seves pensions”, va dir també la vice-presidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, dimarts. Es referia al seu poder adquisitiu, no que no haguessin de baixar…

Però el més contundent ha estat el ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivá. “En cap cas hi haurà cap excepció o canvi en la pujada anual de les pensions per culpa de la inflació disparada per la guerra d’Ucraïna”. El ministre va reiterar que les pensions augmentarien com els preus, amb l’IPC mitjà de l’any, tal com es va pactar a la reforma “amb un ampli consens”. I va afegir: “De totes maneres, encara és aviat per a saber com acabarà la inflació mitjana a final d’any.” I així estem.

Els dubtes que han aparegut aquesta setmana sobre la futura pujada de les pensions vénen del 9,8% assolit el mes de març per l’IPC, però també per les noves estimacions que ha fet el Banc d’Espanya, amb la rebaixa d’un punt en el creixement de l’economia d’enguany, fins al 4,5%. I, sobretot, per l’augment espectacular en la inflació mitjana prevista, que s’ha doblat i se situa en el 7,5%. Amb un advertiment preocupant. “Els riscs al voltant de l’escenari central d’aquestes projeccions van orientats a la baixa, en el cas de l’activitat, i a l’alça en el cas de la inflació.”

Per acabar-ho d’adobar, a la conferència de premsa de presentació de les noves previsions, al director general d’Economia i Estatística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, li van preguntar quin seria l’impacte de la indexació de les pensions amb l’IPC. I la seva estimació és que, per cada punt d’increment dels preus, la factura augmenta en 1.800 milions d’euros. Per això, si es té en compte aquesta inflació mitjana del 7,5%, el resultat és que el desemborsament seria de 13.500 milions d’euros. I l’interrogant que apareix ràpidament és si el país pot pagar un extra d’aquesta magnitud als pensionistes. I més, si tenim en compte que aquest càlcul se situa per sobre dels 10.000 milions d’euros que havia pronosticat FUNCAS i també per damunt del que va publicar l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que va estimar que, per cada punt percentual de pujada de les pensions per la inflació, la despesa addicional seria de 1.500 milions d’euros.

Per fer-nos una idea de què significa aquesta xifra, pensem que representa, per exemple, l’equivalent a una paga mensual addicional (força més) o l’import que es destina a Indústria i Energia dins els pressuposts generals de l’estat del 2022. Recordem que en aquests mateixos pressuposts, la despesa en pensions és, amb molta diferència, la partida més voluminosa, atès que suma 171.164 milions i representa el 37% del total.

Malgrat l’espectacularitat d’aquestes xifres, en realitat, no hi hauria d’haver gaires dubtes en el càlcul que caldrà fer en la pujada de les pensions. Aquí no som davant de cap promesa, sinó d’una llei que va entrar en vigor l’1 de gener de 2022, després de l’acord a què van arribar els agents socials al juliol. Fer marxa enrere amb aquesta llei, ja aprovada pel congrés i el senat, no és fàcil i requeriria una nova majoria parlamentària. De totes maneres, hi ha qui pensa que sempre es pot trobar alguna drecera legal que, excepcionalment i per un any, canviï l’aplicació de la llei. Realment, enguany és un exercici molt peculiar i amb una tendència esglaonada a rebaixar dades futures, fins ara. Si més no, així ho han fet saber i ho han començat a aplicar els principals bancs centrals del món.

El Banc d’Espanya no era gens partidari de la nova llei de pensions que lligava la revaloració a l’IPC. Tot just un parell de dies abans que fos aprovada al congrés, el governador del BE, Pablo Hernández de Cos, feia unes declaracions molt dures al senat. Concretament, va dir, sobre les mesures previstes en la reforma de pensions: “No són suficients per a quadrar els comptes de la Seguretat Social i, per tant, caldran mesures addicionals que compensin la despesa més gran que significarà la derogació de la reforma del 2013 del PP”. I, més cap aquí, el dia abans de fer-se públic l’IPC de març, va dir en una reunió a Pamplona que “les pensions mínimes caldria indiciar-les a l’IPC”. Em quedo amb això de “mínimes”.

Pensem que la Seguretat Social preveu d’ingressar per cotitzacions socials el 2022 un total de 136.344 milions d’euros, i que amb això no n’hi haurà prou per a assumir la despesa prevista de 175.166 milions en transferències corrents. Ni tan sols serà suficient per a pagar les pensions contributives estimades en el pressupost, que costaran 143.090 milions. Per això, l’estat té previst d’injectar enguany 36.000 milions, provinents dels imposts, com a complement a les cotitzacions de la Seguretat Social, que, així i tot, continuarà tenint encara uns 6.000 milions de dèficit.

Per altra banda, cal recordar que fa setmanes que diverses institucions reclamen la signatura d’un pacte de rendes entre els agents socials per a pal·liar l’espiral de preus i per a repartir les pèrdues. A les peticions anteriors del Banc d’Espanya, del govern espanyol i de bona part dels experts, s’hi acaba d’afegir el BBVA Research, però amb una diferència important: no demana únicament un pacte de rendes, sinó que aconsella que s’hi incloguin les pensions i que aquestes pensions deixin de revalorar-se en funció de l’IPC general.

És una proposta que pot tenir molts més seguidors. El director del BBVA Research, Jorge Sicilia, deia ahir que “com més col·lectius formin part del pacte de rendes, millor, i com menys excepcions, també millor”. El seu col·lega Rafael Domènech va raonar que això seria “aconsellable”, encara que veu “molt difícil” que passi, tenint en compte dues variables. Una, que la llei que revalora les pensions amb l’IPC interanual s’acaba d’estrenar i que suspendre-la o modificar-la tindria un alt “cost polític”. En tot cas, va considerar que si s’incloguessin les pensions en el pacte de rendes, se’n podrien excloure els col·lectius més vulnerables, com els pensionistes de mínimes o de viduïtat.

Els dos economistes es van mostrar partidaris que la referència per a actualitzar les pensions no sigui l’IPC general, sinó que s’acosti més a la xifra de la inflació subjacent (la total menys l’energia i els aliments no elaborats). Ambdós van dir que seria òptim que sindicats i empresaris aconseguissin d’acordar una xifra concreta de pujada salarial en el pacte de convenis que ara negocien, i que fos aquesta dada la que es considerés com a referència per a actualitzar la resta de les rendes, entre les quals destaquen les pensions i els lloguers.

Falten molts mesos, però el neguit ja ha començat. Els sindicats avisen de la pèrdua de poder adquisitiu de treballadors i jubilats i la necessitat de recuperar-ne. La veritat, encara que el ministre Escrivà asseguri que les pensions pujaran tant com pugi la inflació mitjana del mes de novembre, he de manifestar que tinc dubtes raonables que això passi si, finalment, enguany la inflació s’enfila fins a la xifra que ha previst el Banc d’Espanya.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies