Més de tres mesos. Concretament, noranta-vuit dies. Aquest és el temps que ha durat la intervenció policíaca a Catalunya organitzada pel Ministeri d’Interior espanyol. La retirada d’efectius va començar dimarts i serà progressiva i esglaonada, de manera que dissabte ja no n’hi haurà cap, llevat de les patrulles habituals. Ho confirma el ministeri, que després de les eleccions del 21-D, en les quals l’independentisme va obtenir la victòria, han decidit de posar fi a una intervenció que no va poder evitar el referèndum.

Van començar d’arribar després del cop d’estat del 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va detenir quinze alts càrrecs de la Generalitat i va fer quaranta-un escorcolls en dependències públiques per a evitar el referèndum. L’endemà passat, el ministre espanyol José Ignacio Zoido activava una operació anomenada Copèrnic. Consistia a desplaçar unitats de reforç per a vigilar l’espai públic i actuar en cas que es mantingués el referèndum. Van centrar la intervenció exclusivament a provar d’evitar el referèndum fos com fos. Hi hagué desenes d’escorcolls per mirar de segrestar urnes, butlletes de vot i cartells i van fer diverses detencions.

El creuer que va allotjar els policies, conegut per ‘Piolín’, amarrat al port de Barcelona

Però, com que no van poder blocar la logística del referèndum, aquests sis mil agents –segons una dada publicada per El País que no s’ha confirmat, car el govern espanyol la manté com a secret d’estat– van ser utilitzats per a reprimir amb força els ciutadans que volien participar en la votació. 1.066 ferits i 52 atacs policíacs arreu del Principat. Aquestes xifres són la millor manera de resumir una jornada històrica i dramàtica. La majoria dels qui van ser ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van tenir contusions o policontusions. Un 83% dels casos van rebre una diagnosi lleu.

L’1 d’octubre, des de primera hora del matí fins a migdia, la Guàrdia Civil i la policia espanyoles van provar de rebentar el referèndum amb una repressió sense precedents. La població va defensar pacíficament els centres electorals, però, així i tot, els cossos policíacs van emprar la força per entrar en alguns col·legis i segrestar urnes.

Després de la tempesta –així s’autoanomenen els policies– de l’1-O, els agents no se’n van pas anar i la repressió va continuar. La major part de les accions eren centrades a investigar presumptes delictes d’odi contra els seus cossos. Només a Reus, una jutgessa investiga treballadors públics, empresaris, regidors i veïns per un manifest en què van demanar que els agents se n’anessin de l’hotel Gaudí de la ciutat, on eren allotjats. D’aquí es deriva la detenció d’ahir dels dos regidors de la CUP, que no havien anat a declarar en les primeres dues citacions. La persecució ha arribat a límits gairebé desconeguts, com és el cas de l’actor que interpreta el senyor Bohigues al programa radiofònic ‘Versió RAC-1’, també investigat per una broma sobre la policia espanyola.

Els agents no tan sols han estat d’actualitat per la manera d’actuar. També s’han queixat de les condicions en què estaven allotjats en els dos vaixells del port de Barcelona, o fins i tot, del sopar de la nit de Nadal. Fora dels creuers, set policies van originar una batussa en un bar del Born que va obligar els Mossos a intervenir. Així ho explicava un dels cambrers del bar, que va rebre amenaces i una agressió dels agents. Tot amb tot, aquest incident no ha estat objecte de cap investigació judicial.

Les incògnites del desplegament
Tanmateix, restaran dues incògnites per resoldre. Quants efectius es van desplaçar en total i quin cost ha tingut aquest desplegament en les arques espanyoles? De resposta oficial, no n’hi ha ni n’hi haurà, perquè el govern espanyol ha catalogat l’operació Copèrnic de secret d’estat. Els Mossos van demanar de saber-ne les dades, però la informació els fou negada. També ho van sol·licitar els senadors Carles Mulet (PDECat) i Margarita Quetglas (Podem). La resposta fou, en tots els casos, la mateixa: el govern espanyol no n’informa perquè és secret d’estat.

Les estimacions, publicades per mitjans com El País, parlen de 5.500 a 6.000 efectius, una xifra lleugerament inferior a la de les plantilles estables de tots dos cossos a Catalunya. Tampoc no se’n sap el cost. Mitjans com El Español, el rotatiu de Pedro J. Ramírez, han publicat quantitats: només activar l’operatiu va costar trenta-dos milions d’euros, als quals s’ha d’afegir el sou dels agents durant tot aquest temps.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb