A la primeria de segle XX a Catalunya va haver-hi un gran desengany amb la política que va fer que moltíssima gent s’apuntés a un procés de primàries per fer que els partits s’obrissin a la societat i fossin transparents i fiscalitzables. Va ser un triomf espaterrant. Mmm. No. La veritat és que és broma. La veritat és que a la primeria del segle XX a Catalunya va haver-hi un desengany enorme amb la política que va fer que molta gent decidís d’organitzar-se per compte propi i al marge dels partits. El sindicat anarco-sindicalista CNT n’és un exemple màxim. Moltíssima gent, fugint del desengany de la política, va anar a parar al sindicat. N’hi hagué, no passa res d’acceptar-ho, d’enlluernada per Alejandro Lerroux, que quan van veure l’estafa espanyolista i classista, va fugir-ne. Salvador Segui mateix. I n’hi hagué que havia confiat en catalanistes que a l’hora de la veritat van girar-se’ls d’esquena. I els uns i els altres van abandonar la fal·lera dels partits per entrar al sindicat. Si es tractava de canviar el món, potser amb partits i prou no seria possible.

Per això quan el 1936 va esclatar la guerra els catalans es van trobar amb dos grans poders: la Generalitat per una banda i la CNT per una altra. La CNT i més sindicats potentment organitzats en una història mai no prou explicada. Una història brillant, que inclou biografies de joves que els anys vint van deixar la política per entrar a la CNT i que el 1936 eren homes fets i drets de quaranta anys. Feia vint anys que feien via. L’any 1936 el territori es va controlar a Catalunya, i els revoltats militars van perdre gràcies als polítics i als sindicats. Franco va necessitar tres anys i l’ajuda de nazis i feixistes italians per a acabar guanyant. Però el 1936 havia perdut el territori gràcies a aquells dos focus (la derrota final no permet de veure, a vegades, les victòries primeres). Sempre he trobat de cecs negar aquells dos mons, aquells dos poders i la seva dinàmica. Tots dos poders van ser necessaris per a derrotar el feixisme. A Catalunya la combinatòria va funcionar.

Gairebé un segle després, el desengany amb la política, el tornem a tenir aquí. Després dels fets d’octubre del 2017 el comportament vergonyosament partidista de tants i tants polítics ha fet aflorar crítiques. I hi ha qui ha decidit que la millor cosa que es pot fer ara és de canviar els partits i de fer-los més oberts, democràtics i, sobretot, responsables de les seves decisions. Són les famoses primàries. Tinc els meus dubtes (i simpaties!) sobre aquest moviment, potser perquè hi projecto (equivocadament?) el cas de la CNT. Continuo creient infantil de no veure que, si volem controlar el territori i implantar la República algun dia, necessitarem tots dos mons. La Generalitat i la CNT. Una CNT que ara i avui encara s’ha de construir, vist que l’ANC no vol fer aquest paper. I ja és estrany, perquè abans l’ANC sí que creia que amb els partits tots sols no n’hi havia pas prou.

Ara veig tanta gent brillant, i intel·ligent, en això de les primàries (i no és ironia), que vaig provar de convèncer que allò que potser ens falta com a poble, i com a revolució, és una mena de CNT, i no pas un batlle. Activar tots dos mons un altre cop. De fet, la combinatòria d’aquests dos mons, partits i no, és el que va permetre de fer l’1-O. I el tros que falta no s’haurà de fer igual? Potser la via són vagues de fam, i no tan sols acords de ple. En resum, jo crec que la desobediència no són les primàries, és una altra cosa. I pensant en tants i tants acèrrims partidaris de les primàries, que respecto i fins i tot estimo, dic des del respecte que sempre em tindreu a favor de canviar el caduc, depriment i corrupte sistema de partits actuals. I que mai no em tindreu al vostre costat pensant que farem la revolució pendent tan sols amb partits, per molt que sigui el vostre. I em demano, sincerament, si el desengany amb la política, real, innegable, cert, es canalitza d’una manera intel·ligent, i útil, per arribar a la República.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb