República

TEMA DEL DIA
Odi.
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya són dues formacions polítiques que s’odien profundament però estan condemnades a entendre’s. Comparteixen l’objectiu de la independència però totes dues sospiten que l’altre menteix i que en realitat tan sols vol l’hegemonia en el camp de l’independentisme per mantenir-se o aconseguir el poder. Aquest odi no ve d’ara, ve d’abans del procés, quan encara existia CiU, però el procés l’ha accelerat. L’objectiu d’ERC ha estat sempre de desplaçar el món convergent del poder i aquest sempre ha pretès de mantenir-s’hi sigui com sigui. Aquest és el vector que ha guiat l’actuació de les dues formacions d’ençà de fa molts anys. L’objectiu de partit ha passat gairebé sempre per damunt de l’objectiu de país, amb excepcions tan honroses com escasses.

Si no fos que Catalunya està en un procés de construcció d’una nova república, això seria normal. L’objectiu de qualsevol partit polític és assolir el poder i mantenir-s’hi. I el partit que no el té ha de fer mans i mànigues per aconseguir-lo. A Catalunya se suposa que hi ha un objectiu superior, la independència, que hauria d’haver llimat les lluites partidistes per bastir una estratègia unitària però no ha estat així. Després de l’1-O, la divisió ha marcat totes les decisions de l’independentisme: la no-aplicació del mandat del referèndum, la presó i l’exili, la no-restitució del govern previ al 155 després de les eleccions del 21 de desembre, la negativa a investir Carles Puigdemont, l’acceptació d’un govern autonòmic amenaçat permanentment pel 155 i, ara, com a darrer espectacle, el ball de bastons pels pactes municipals, als consells comarcals i a la Diputació de Barcelona. L’independentisme no tan sols està dividit, sinó que ja no té línies vermelles per pactar amb partits unionistes si això li permet d’erosionar el seu rival.

L’única cosa que manté unit l’independentisme és la repressió, mentre no arribi la sentència del Tribunal Suprem. A les manifestacions en favor dels presos i exiliats, els partits encara hi van de bracet, però sense entusiasme. L’altra cosa que els manté units és el govern de la Generalitat, però com un element de conservació del poder, sense cap relat compartit. Esquerra fa dècades que es deleix per governar amb els comuns, com han expressat moltes vegades Joan Tardà i Gabriel Rufián, encara que Ada Colau els acaba d’apunyalar prenent-los la batllia de Barcelona. Per la seva banda, el món de Junts per Catalunya – PDECat enyora l’època de les majories absolutes de Jordi Pujol que no tornaran mai i veu en ERC un soci incòmode que li roba la cartera electoralment. Per més que ho vesteixin de discursos estratègics o ideològics, Junts per Catalunya i ERC competeixen pel mateix electorat. ERC ha sabut millorar la implantació al cinturó de Barcelona, però el gruix de l’electorat és el mateix. Cap partit independentista no pot aconseguir l’hegemonia sense erosionar el seu soci fins a deixar-lo en la marginalitat.

L’única cosa que manté viu l’independentisme és la gent que vota en massa a cada consulta electoral, que omple els carrers de Barcelona o Estrasburg, o que es manifesta cada setmana resignadament davant les presons. Però les expressions cíviques d’aquesta gent, l’Assemblea i Òmnium, tampoc no comparteixen estratègia. Els primers defensen la unilateralitat i Òmnium és partidari d’una sortida negociada, combinada amb una estratègia de desobediència civil.

La solució d’aquesta divisió no és pas desfer els pactes municipals, com demana Junts per Catalunya, ni tornar a negociar la presidència de la Diputació de Barcelona, com vol ERC. El mal ja s’ha fet. S’han travessat les línies vermelles del 155 i el capítol següent serà la investidura de franc de Pedro Sánchez. L’única cosa que pot capgirar aquesta situació és que es refaci la unitat estratègica amb lleialtat mútua i que es traci un camí de futur que aculli la pluralitat interna de l’independentisme. L’independentisme no té direcció compartida però dissabte a Ginebra es van reunir per primera vegada tots els actors polítics i cívics per mirar de recosir la unitat perduda.

En una situació com aquesta, seria ben normal de convocar eleccions, però no passarà. Primer, perquè cap dels dos partits no vol fer eleccions abans de la sentència. Seria una derrota de tothom. Fer-les després també seria una derrota, per bé que la indignació per la condemna taparia la incapacitat estratègica. Però és que l’independentisme tampoc no té resposta a la sentència del Suprem espanyol. I no és pas que no hagi tingut mesos de pactar-la. Aquesta setmana els partits han tocat fons barallant-se per la presidència d’una institució provincial espanyola que el catalanisme històric sempre havia reivindicat de suprimir, però l’independentisme s’hi aferra com si fos el tot.

MÉS QÜESTIONS
El govern valencià demana protecció dels cítrics i l’arròs en l’acord entre la UE i Mercosur. El president de la Generalitat, Ximo Puig, anirà a Brussel·les dimecres per reunir-se amb la comissària de Comerç Internacional, Cecilia Malmström, que l’informarà de les implicacions que pot tenir per al País Valencià l’acord entre la Unió Europea i els països integrants de Mercosur. La consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, ha exigit que en cas de ratificar-se aquest acord entre la Unió Europea i el Mercosur, es garanteixi la protecció dels productes valencians com ara l’arròs i els cítrics, perquè l’Argentina és un gran productor de llimona i el Brasil de suc de taronja. La consellera ha remarcat que els llauradors valencians ofereixen productes d’alta qualitat que passen uns controls fitosanitaris molt exhaustius, i per això ha demanat que en cas d’incorporar-se aquests nous quatre països al mercat europeu passin els mateixos controls. Mollà creu que el govern espanyol hauria de mantenir una posició ferma i si d’ací a la ratificació no hi hagués marge per a introduir aquestes modificacions en el pre-acord, Espanya no hauria de donar-hi suport. La reunió de Puig amb la comissària serà dijous, però el dia abans Puig es reunirà amb el nou president del Parlament Europeu, David Sassoli. Així mateix, es reunirà amb el vice-president de la Comissió Europea i comissari de Foment de l’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jyrki Katainen.

Soler insta Sánchez a reformar el finançament aquest més. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, té pressa, a causa de l’ofec financer del País Valencià. Confia que el govern de Pedro Sánchez, que encara no ha estat investit, aprovi com més aviat millor, ‘si pot ser al juliol’, la reforma del model de finançament autonòmic. Soler espera que Sánchez convenci tots els grups per donar suport al canvi de model, encara que els independentistes no hi siguin. El conseller ha explicat que la iniciativa correspon al govern espanyol, amb l’acord del Consell de Política Fiscal i Financera, però no pot passar d’aquesta legislatura. El govern valencià, en tot cas, demanarà el compliment de l’article 156 de la constitució espanyola, d’equitat i suficiència horitzontal entre territoris, ‘però primer vertical’. Des del seu punt de vista, Múrcia, les Balears, Catalunya, Andalusia i el País Valencià podran millorar sense perjudicar ningú, perquè les comunitats més ben finançades podran aspirar a estar encara millor. Segons ell, estan d’acord en el fet fonamental, malgrat les seves estratègies diferents.

El Parlament de les Illes Balears obre aquesta setmana la desena legislatura. El parlament celebrarà dijous a les 10.00 la sessió solemne d’obertura de la desena legislatura, que començarà amb el jurament o la promesa dels nous diputats i continuarà amb un discurs institucional del president de la cambra, Vicenç Thomàs. Tot seguit, el ple ratificarà els candidats proposats pels grups parlamentaris com a senadors que han de representar les Illes a la cambra alta espanyola. Després es constituiran les comissions parlamentàries i la diputació permanent, l’òrgan que té la funció de vetllar pel poder de la cambra quan aquesta no reuneixi, hagi estat dissolta o n’hagi expirat el mandat. La legislatura passada, els diputats del PSIB-PSOE que van obtenir càrrecs de responsabilitat al govern van abandonar la cadira a l’hemicicle per a deixar pas als següents de la llista, llevat de Pilar Costa. Aquesta vegada, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela; la consellera de Salut, Patrícia Gómez; el d’Educació, Martí March; la d’Administracions Públiques, Isabel Castro, i el de Mobilitat, Marc Pons, van renunciar a la seva acta de diputats el 5 de juliol. Els substituiran Beatriz Gamundí, Juli Dalmau, Pilar Sansó, Ares Fernández i Maria Antònia Truyols. Tampoc no formaran part de l’hemicicle la militant de Més per Mallorca i consellera d’Afers Socials Fina Santiago, que serà substituïda per Joan Mas ‘Collet’; ni el vice-president del govern, Juan Pedro Yllanes, d’Unides Podem, substituït per Esperança Sans.

Espot retreu als bancs i als comuns que no facilitin el mercat de pisos de lloguer. Xavier Espot ha criticat les entitats bancàries i els comuns perquè considera que no fan res per ajudar a millorar la situació del mercat de pisos de lloguer. Arran de la darrera reunió de la Taula de l’Habitatge, ha retret que tant la banca com els comuns no acceptin d’aplicar les mesures que podrien ajudar a llevar pressió al mercat. En el cas de les entitats financeres, la crítica és que no hagin respost a la petició de l’executiu de posar al mercat els habitatges que tenen buits, a preus raonables. Aquests pisos són en poder dels bancs mitjançant les execucions de les hipoteques que no es van poder pagar i de les promocions immobiliàries en què el propietari no va poder pagar els crèdits. La banca manté que el nombre de pisos buits que tenen en cartera és molt petit i per tant la mesura no tindria cap impacte. A més dels bancs, l’altra eina és a les mans dels comuns, perquè són les administracions les que poden facilitar que es construeixin edificis destinats al lloguer. El cap de govern pensa que cal incentivar els propietaris i els promotors eliminant les cessions que han de fer a les administracions locals quan els pisos vagin destinats a arrendament a preus assequibles. A més, en aquests casos poden fer rebaixes tributàries. Si es comencen a construir habitatges de lloguer l’executiu pensa que el mercat es regularà tot sol. Espot també retreu als comuns que no siguin capaços de donar dades cadastrals ni de saber quants pisos hi ha i en quina situació d’ocupabilitat es troben.

LA XIFRA
20 dies per any treballat és el que pagarà Iniciativa per Catalunya als seus 16 treballadors afectats per l’ERO, d’acord amb allò que preveu la reforma laboral de Mariano Rajoy i que ICV va assegurar que no aplicaria mai allà on governés.

TAL DIA COM AVUI
El 8 juliol de 1889 es va publicar el primer número del diari The Wall Street Journal.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb