Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La Generalitat de Catalunya ha confirmat que el confinament nocturn s’allargarà quinze dies més, fins el 23 de novembre. També continuen vigents totes les restriccions amb l’objectiu de mantenir la segona onada a ratlla. Segons el Departament de Salut, Catalunya ha superat el pic de contagis i ha aconseguit que la transmissió (Rt) hagi baixat d’1. També s’han estabilitzat els ingressos hospitalaris i s’espera que es redueixi el nombre de pacients de les UCI. Les dades d’un estudi indiquen que s’ha detectat un nivell alt de coronavirus a les aigües residuals. A les escoles, els alumnes de secundària prendran mostres nasals amb la supervisió de sanitaris. El fet que després ho hagin de fer els docents ha encès aquesta setmana les crítiques dels sindicats contra el Departament d’Educació.

Al País Valencià, el Consell ha aprovat el confinament perimetral d’Elda i Petrer durant catorze dies. També s’ha prorrogat set dies més el tancament del País Valencià sencer. En un nou decret, s’han aprovat més restriccions que limiten diverses activitats socials i que limiten la cabuda en centres religiosos i culturals, comerços i grans superfícies. A les Illes s’han prorrogat les restriccions vigents a Mallorca i Eivissa a causa de l’augment de la incidència de la pandèmia.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 356.140 casos, 16.927 morts i hi ha 778 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 49.360.023 confirmats i 1.244.293 morts. Del total de casos, 35.136.421 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 9.944.900 casos i 241.190 morts;
–L’Índia, amb 8.439.389 casos i 125.263 morts;
–El Brasil, amb 5.617.844 casos i 161.871 morts;
–Rússia, amb 1.733.440 casos i 29.887 morts;
–L’estat francès, amb 1.601.367 casos i 39.037 morts;
–L’estat espanyol, amb 1.365.895 casos i 38.486 morts.


La píndola de Jordi Goula: ‘Els més castigats pel trasbals de la covid-19’

En aquests moments de crisi sanitària, els més joves tenen més probabilitats de perdre la feina que no pas de morir del coronavirus. Aquesta és la dura realitat que exposa un informe fet per Eurofound, la fundació europea per a la millora de les condicions de vida i de treball, segons el qual els més joves són els qui tenen més risc de perdre la feina durant la pandèmia. L’11% dels joves de 18 anys a 29 han estat acomiadats, mentre que els majors de trenta anys són ‘només’ el 8%, des del començament de la crisi. Ben entès que l’informe fa referència a xifres mitjanes europees.

Quant als joves, els qui han entrat fa poc al mercat laboral són particularment vulnerables a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Segons Eurostat, el març passat la taxa d’atur juvenil era del 14,9%, mentre que al setembre havia augmentat fins al 17,6%, gairebé el triple que els més grans. I l’hemorràgia no s’atura de moment. Segons Eurofound, el 12% dels joves creu que té moltes possibilitats de perdre la feina en els tres mesos vinents, mentre que entre els treballadors més grans, la xifra és més baixa.

Aquí, el 17,6% de taxa d’atur juvenil europea ens fa patxoca, perquè la de tot l’estat espanyol, segons l’EPA del tercer trimestre, és del 40,4%; tot i que la franja d’edats és diferent, perquè la de l’estat espanyol es refereix als joves de 16 anys a 24. Però la cosa més trista és que aquesta taxa era del 30,5% el desembre passat, és a dir, ha crescut 10 punts percentuals, mentre que la general ha passat del 13,8% al 16,3%. A Catalunya les coses han anat millor, en termes comparatius estatals, però no europeus. Hem passat del 26,7% al 33,8%, per als joves, i del 10,4% al 13,2%, en el total. La taxa juvenil puja set punts enfront dels tres de la total. Amb aquestes dades, és clar que els joves són un dels col·lectius més castigats per la pandèmia en la seva derivada laboral.

Hem vist la taxa d’atur de l’EPA, però passa igual en els diferents vessants del món laboral. En les afiliacions a la Seguretat Social, la caiguda total els nou primers mesos de l’any és de 68.000 persones (recordem que hi ha els afectats dels ERTO com a afiliats), i el tram més castigat per les baixes és el dels menors de 29 anys, amb 51.000 persones.

Hi ha dos fets que van lligats i que ens haurien de preocupar especialment. Per exemple, el primer és el dels joves de 16 anys a 24 que busquen la primera feina. Les dificultats econòmiques per a moltes famílies, amb els confinaments i els acomiadaments, ha fet que els nois més joves de casa entrin al mercat laboral. El desembre del 2019 eren 21.400 a Catalunya i al setembre, més de 35.000, és a dir, un augment de gairebé el 70%. Això ha fet que el col·lectiu que busca la primera feina s’hagi rejovenit molt aquests mesos: els menors de 24 anys representaven el 42% del total el desembre passat i ara ja són el 67%. L’altra cara de la moneda del mateix fet em sembla molt negativa. Segons l’EPA, el desembre del 2019 hi havia a Catalunya 401.000 persones inactives perquè eren estudiants; ara, nou mesos després, són 365.000. És a dir, que molts joves que estudiaven –un 9%– s’han passat abans d’hora al mercat laboral.

I què podem fer per revertir la situació? Fins ara, en la nostra societat hem procurat, generació rere generació, de fer un salt qualitatiu respecte de la immediata anterior. Però malauradament, sembla que això ha canviat. L’actual generació de joves es troba en un punt d’inflexió complicat a l’hora de decidir què estudiar, a què dedicar-se professionalment i que això li permeti d’emancipar-se. La situació d’emergència sanitària actual, a més de les crisis econòmiques, el paper de la tecnologia com a eina de treball però també com a rival i la dificultat d’accedir a l’habitatge situen els joves en un context diferent del que esperaven. ‘En aquesta 25a Jornada dels Economistes volem facilitar el punt de vista de persones joves, i no tan joves, des de diverses perspectives de l’economia enfocada al futur’, diuen els tres codirectors de la jornada que es farà demà a Barcelona.

Per tots els factors comentats, em sembla un moment molt oportú dedicar la Jornada dels Economistes a debatre sobre els ‘Joves i futur: formació, ocupació i emancipació’. Seran 67 experts en diversos camps que abordaran catorze qüestions rellevants en sengles sessions de treball. Cal esperar i desitjar que l’assistència (virtual) de joves a la jornada sigui ben elevada i que les discussions i els debats que hi tinguin lloc els serveixin per a aclarir una mica el posicionament sobre el seu futur professional. Aquest és l’objectiu final que busca el Col·legi d’Economistes de Catalunya. I tots sabem que no és fàcil.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Quines mesures s’han pres contra el coronavirus a Europa? Quatre mapes i disset exemples
–The Economist: Una minoria de persones amb la covid-19 representa la major part de la transmissió (en anglès)
–Le Monde: ‘Un món a part’: com funcionen els serveis de reanimació (en francès)
–Vox: L’epidèmia de la covid als EUA marca un nou màxim de morts i l’ajuda no arriba (en anglès)
–Infobae: Set definicions de Sarah Gilbert, la científica darrere el vaccí d’Oxford-AstraZeneca (en castellà)
–South China Morning Post: El nord de Dinamarca es confina arran de l’ordre de matar milions de visons amb una mutació de la covid (en anglès)
–The Guardian: Operació Moonshot: comença una tongada de proves de la covid a Liverpool (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

‘La pandèmia ens ha ensenyat que o et reinventes o et quedes pel camí’
Els alumnes de secundària de Catalunya es prendran les mostres per a PCR amb la supervisió inicial de sanitaris
La Generalitat Valenciana aprova un paquet de noves restriccions amb limitacions de capacitat
L’anàlisi de les aigües residuals de Catalunya mostra un nivell alt de coronavirus
Es dispara la incidència de la covid-19 a les Illes Balears
Les cavalcades hauran de ser ‘estàtiques, controlades i perimetrades’, segons Protecció Civil
Salut es prepara per a derivar pacients de les Terres d’Ebre arran de l’augment dels ingressos


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.