Renzi dimiteix, castigat durament pels italians en el referèndum

Els contraris a la reforma proposada per Renzi guanyen amb molta claredat el referèndum constitucional

VilaWeb
Redacció
05.12.2016 - 08:43
Actualització: 05.12.2016 - 09:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els italians han votat clarament contra la reforma de la constitució proposada pel primer ministre, Matteo Renzi. I, tal com era previst, Renzi ha anunciat que dimitiria. Ara Itàlia haurà de convocar eleccions, probablement abans de l’estiu de l’any entrant.

El no ha guanyat amb prop de vint punts de distància respecte del sí. Amb l’escrutini ja acabat, el no s’ha situat al 59,11% dels vots, mentre que el sí ha obtingut el 40,89% dels vots.

Tot plegat és un nou cop a la classe política europea, després del Brexit. Brussel·les té por que aquesta derrota de Renzi no obri pas al govern d’un moviment populista, com ara Cinc Estels, guanyador de fet del referèndum.

Renzi és una figura política que suscita molta polèmica i gens de consens. Es va convertir en primer ministre el 2014 sense passar per les urnes. Essent secretari general del Partit Demòcrata (PD) –càrrec que encara conserva–, va forçar la dimissió del seu company Enrico Letta.

En una compareixença des de Roma, Renzi ha dit que assumeix ‘totes les responsabilitats’ per la derrota a la consulta. ‘L’experiència del meu govern acaba aquí’, ha assegurat el líder del Partit Democràtic, que havia promès dimitir en cas d’una victòria del ‘no’ al referèndum. ‘He perdut, i ho dic clarament’, ha assenyalat, visiblement emocionat. Els primers resultats oficials donen un 60% al ‘no’ en el referèndum.

‘Assumeixo totes les responsabilitats per la derrota’, ha assegurat Matteo Renzi, remarcant que en la seva lluita per ‘reduir càrrecs’ el qui perd ‘la cadira’ serà ell. Renzi ha explicat que convocarà un consell de ministres aquest dilluns i presentarà la seva dimissió al president Sergio Mattarella.

El president haurà d’obrir, llavors, una ronda de consultes per designar un nou primer ministre. Des de partits com la Lliga Nord o l’M55 alguns reclamen la convocatòria d’eleccions, mentre que les forces conservadores tradicionals podrien permetre al Partit Democràtic romandre al poder amb un canvi de líder.

‘Es pot perdre el referèndum, però no es pot perdre el bon humor’, ha dit Renzi, que ha assegurat estar ‘orgullós’ de la convocatòria de la consulta, que veia com una ‘oportunitat’ per reformar el sistema polític italià. El socialdemòcrata fins i tot ha ironitzat dient que, si bé a Itàlia ‘mai perd ningú’, ell sí que admet la derrota.

En què consistia la reforma?
La mesura principal de la reforma era l’eliminació del bicameralisme perfecte. Segons la constitució actual, totes dues cambres tenen els mateixos poders. En aquest sentit, ambdues han de donar confiança al govern i poden presentar mocions de censura. Les lleis també s’han d’aprovar al congrés i al senat. Si s’hagués aprovat la reforma, el senat hauria perdut poders i s’hauria convertit en una cambra de representació territorial que hauria passat de 315 membres a només 100. D’aquesta manera, el govern volia agilitar el procés legislatiu.

La reforma també preveia de recentralitzar poders que s’havien transferit a les regions entre el 1997 i el 2001 –sobretot en matèria de política financera– i d’eliminar les províncies.

Informació relacionada:

El vot contra la reforma de Renzi supera el setanta per cent a l’Alguer

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes