03.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.05.2023 - 22:53
La veritat és que ve un punt que ja no saps ni què dir ni què fer. Fa dècades que Renfe i Adif, i el govern espanyol, es burlen de la gent tant a Barcelona com a València, tant al Principat com al País Valencià. Ens condemnen a un servei infame de transport públic de rodalia que té una incidència negativa i greu sobre la nostra vida. I quan dic greu no exagere. Desenes de milers de persones cada dia perden hores valuoses havent de viatjar en condicions inacceptables per arribar a casa o a la faena. O tenen ensurts amb trens aturats en túnels, retards d’hores, combois que no arriben. I encara més i encara pitjor: hi ha gent que mor. Fa una setmana justa una xiqueta de dinou anys va ser envestida al pas a nivell d’Alfafar, en què, d’ençà de fa quaranta anys, han mort més de cent persones, tres de les quals des de l’estiu passat. Poc dies abans, el 20 d’abril, un home també morí atropellat al pas a nivell de Montcada i Reixac. Era la mort número 179 en aquell punt.
La indignació ciutadana amb aquest mal servei s’ha fet visible unes quantes voltes. Amb mobilitzacions dins els trens mateix, com passa de fa temps al tren de rodalia de València o en manifestacions al carrer, com ha passat a Barcelona. I el cas és que polítics de tots els colors han promès, especialment quan s’acosten les eleccions, d’arreglar-ho, això. Però a hores d’ara és evident que no tenen la capacitat de fer res. L’any 2016, concretament el 26 d’octubre d’aquell any, cent setanta batlles, representants polítics, sindicals, empresarials i de la societat civil van exigir a Barcelona, en un acte al Palau de la Generalitat, el traspàs definitiu de la infrastructura ferroviària de l’estat espanyol a Catalunya per a poder prestar als ciutadans “un servei digne”. De polítics, a la fotografia, hi havia el president Puigdemont, el vice-president Junqueras, la batllessa Ada Colau, la presidenta socialista de la Diputació, Núria Marín, o Dolors Sabaté, de la CUP, aleshores batllessa de Badalona. Més unitat, impossible, per tant. I què s’ha aconseguit? Res. Tots plegats no han estat capaços d’aconseguir res de res. Fa poques hores ha tornat a espatllar-se la R2 i el servei s’ha tornat a col·lapsar; un Euromed de cada tres no arriba a l’hora; els trens de mitjana distància són un drama; les terres de l’Ebre, les comarques centrals valencianes o el pla de Lleida estan deixats de la mà de Déu; i fins i tot els AVE, la joia de la corona de Renfe, ja també fallen i funcionen malament. La situació és insostenible, però no hi ha res a fer.
I no hi ha res a fer perquè per a canviar les coses has de tenir poder i les dues Generalitats, simplement, no en tenen. I hi ha poques coses que siguen més clares i evidents que la impotència absoluta dels nostres polítics davant la burla permanent –i que ja fa dècades que dura– del duet nacional espanyol del transport ferroviari.
No és, per tant, tan sols una qüestió de la diferència d’inversió entre la rodalia de Madrid i la rodalia de Barcelona o, més escandalós encara, de València. Ni la cosa se cenyeix a l’incompliment repetit de les promeses que ritualment es fan –com ahir en vam tornar a sentir, sabent tots que ens mentien a la cara i que tot era comèdia electoral. No. Això és una qüestió de poder. Purament i simple. Ens humilien perquè ells tenen el poder, són el poder, i nosaltres no som capaços de canviar res per més anys que passen, perquè nosaltres no en tenim gens, de poder. Un paper, un decret, una llei, signats per les institucions autonòmiques, mane qui mane, són una broma, i Renfe i Adif ho saben. Saben que poden incomplir, saben que poden fer el sord, saben que poden burlar-se del conseller de torn i fotre’s del president. Perquè el poder de veritat els empara a ells i la seua política. Per aquesta raó, l’única solució del problema és que el poder canvie de mans. Amb la independència.
PS1. Passades les deu de la nit, per tant després d’enviar l’editorial als subscriptors, ha arribat la confirmació que la JEC li retira a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el seu escó, cosa que equival a la pèrdua de la seua condició de presidenta.
PS2. Avui comencem les entrevistes als candidats a les moltes eleccions que es faran a final de mes: Generalitat Valenciana, Parlament Balear, consells insulars, ajuntaments de tota mena. En el cas de les eleccions a la ciutat de Barcelona, les entrevistes formen part del pòdcast Santa Eulàlia d’Ot Bou, i les podeu llegir i veure també en vídeo. El primer convidat és el cap de llista del PP, Daniel Sirera, que diu: “El pitjor candidat és, segurament, Xavier Trias.”
La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.
La burla és tan gran, que quan jo estudiava a València, a finals dels setanta, el rodalies hi arribava, des de Vila-real en una hora. (amb només una via). I ara, triga hora i quart, amb dues vies. Els retards, espanyols. Només hi ha una solució i tothom l sabem. Ells també. Per això fan el que fan.