El relator de l’ONU sobre les minories critica que la justícia espanyola qüestioni l’amnistia

  • Els dirigents de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística, que fan un congrés a Barcelona, defensen que cal protegir millor el català

VilaWeb
Redacció / ACN
15.06.2024 - 09:59
Actualització: 15.06.2024 - 11:53

El relator de l’ONU sobre les minories, Nicolas Levrat, ha defensat en una entrevista a l’ACN la legalitat de la llei d’amnistia i ha criticat els qüestionaments de la norma sorgits del poder judicial espanyol. Levrat també ha defensat el dret d’autodeterminació dels catalans i el sistema d’immersió lingüística, tot i que s’ha mostrat partidari dels sistemes multilingües.

Diu que l’amnistia és un bon pas perquè creu que la irrupció de la justícia en un assumpte polític ha enverinat la vida política tant de Catalunya com d’Espanya. “És una oportunitat per retornar l’afer al camp polític”, diu. Alhora critica que el poder judicial espanyol hagi qüestionat la norma. “La llei ha passat per les instàncies que tenen les competències per aprovar-la. Per tant, és legal.” I remarca que jutges i fiscals hi són per aplicar la llei i no per decidir si és legal o no.

També s’ha mostrat a favor que els catalans poguessin decidir “el seu destí”. Ha recordat que el 2017, quan encara no ostentava aquest càrrec, ja va dir clarament que d’acord amb les lleis internacionals, europees i espanyoles els catalans tenien aquest dret. “Aleshores no veia cap raó per la qual els catalans no podien votar. Era la posició que tenia el 2017 i és la que també tinc ara”, ha afegit.

Levrat també ha parlat del català i de la immersió lingüística. Diu que al món hi ha 6.000 llengües, però no sistemes educatius en cadascuna. Per tant, tots els estats o les regions que tenen les competències trien les llengües amb què volen ensenyar: “La majoria de sistemes educatius són immersius. Si la immersió és en francès, en castellà o en català no hi fa gran cosa.” A l’estat espanyol, com que les competències en matèria d’educació són transferides a les comunitats autònomes, “és legítim que les institucions catalanes triïn el català per al seu sistema educatiu”. Però ho matisa: “Això no exclou, i de fet s’hauria d’afavorir, les educacions multilingües o almenys bilingües.” En tot cas, el relator opina que el català no és en perill de desaparèixer, si bé hi ha riscs que sobretot han de combatre els parlants mateixos fent servir la llengua.

L’ACN també ha parlat amb la presidenta de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN), Elin Haf Gruffydd Jones, que lamenta la polarització entorn de l’ús del català a l’escola d’ençà de l’auge de l’independentisme. “Els polítics que estan en contra de la secessió no defensen prou el català. […] Fins que això no passi, dubto que es recuperi l’equilibri”, diu Jones.

No creu que el català sigui en perill, però sí que diagnostica una situació de moltes dificultats per a la llengua. Un dels àmbits que veu amb més preocupació és el de les noves tecnologies i el domini del castellà a les xarxes socials i internet. “És molt important tenir punts de referència culturals, musicals i audiovisuals a internet per formar identitats entre els joves”, subratlla la presidenta d’ELEN, una plataforma de què forma part Òmnium Cultural i que avui fa una conferència a Barcelona sobre els drets lingüístics dels parlants de les llengües minoritzades.

“Hi ha llengües minoritzades en una situació molt pitjor”, opina el secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks, Tanmateix, diu que han triat la conferència a Barcelona per abordar els atacs judicials al sistema d’immersió lingüística: “Per nosaltres és molt important que sigui protegit legalment.” Si bé Hicks donava per fet que la immersió a Catalunya era ben arrelada per l’ampli suport social i polític que té, admet que no s’ha protegit prou. Segons ell, part del problema és que els drets lingüístics no són blindats a la UE. A més, el govern espanyol hauria de prendre mesures per protegir la immersió, defensa Hicks, que també creu que s’haurien de combatre judicialment els casos que reclamen d’imposar el 25% de castellà a les escoles.

Oficialitat del català a la UE

Hicks es dedica a fer de lobby per les llengües minoritzades a Brussel·les i ha seguit activament les negociacions al Consell d’Afers Generals de la UE sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. Diu que la proposta va ser ben rebuda per gran part dels estats, i fins i tot diu que el va sorprendre la bona reacció dels francesos. Però avisa que cal continuar persuadint els estats per garantir que aquesta legislatura s’aconsegueixi l’oficialitat del català a la UE. “Necessitem voluntat política perquè es faci realitat”, diu.

Amb tot, Hicks veu millorable la pressió que el govern espanyol fa als països reticents, però també recela del compromís de la Comissió Europea amb l’oficialitat del català i avisa que pot endarrerir-ho ajornant la publicació de l’informe al respecte.

Més iniciatives

Tots dos defensen l’impuls a la producció audiovisual en català i a les xarxes com a eina per a promoure la llengua. Per exemple, Hicks proposa d’obligar a plataformes com ara Netflix i HBO a tenir a la UE una quota de produccions en llengües com el català, l’èuscar o el gallec, però també l’estonià o el letó, llengües d’estats, però que també viuen un “efecte minoritzador” envers l’anglès.

Jones avisa també de l’escassa presència del català en l’àmbit comercial: “No pot ser que sector públic operi en català i el sector privat ignori que el català és la llengua de Catalunya.” Per això, defensa que cal promoure la llengua en sectors específics com ara el de les economies creatives i el de l’hostaleria. També reclama accions per millorar l’accés a l’aprenentatge de la llengua per a les classes més baixes que no parlen català.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor