Un estudi confirma la relació d’un aminoàcid present en molts aliments amb la depressió

  • L’article, que s’ha publicat a la revista Cell Metabolism, demostra la influència de la prolina en l’estat anímic

VilaWeb
Redacció
05.05.2022 - 11:01
Actualització: 05.05.2022 - 12:31

Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) confirma la relació entre un aminoàcid present en molts aliments amb la depressió. L’article s’ha publicat a la revista Cell Metabolism i demostra la influència que té la prolina, aquest aminoàcid, amb l’estat anímic de les persones, però també amb ratolins i les mosques.

L’estudi ha estat liderat pels doctors José Manuel Fernández-Real i Jordi Mayneris-Perxachs, del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el doctor Rafael Maldonado, del grup de recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF i adscrit a l’Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). El descobriment científic permet avançar cap a nous tractaments contra la depressió.

L’equip investigador va analitzar la quantitat i el tipus d’aminoàcids que ingerien els participants i els van demanar de respondre unes preguntes que pretenien mesurar l’ànim depressiu. Va ser aleshores quan els doctors van poder relacionar la ingesta de prolina a un increment de la depressió entre les persones analitzades.

Per saber si la presència de prolina era causa o conseqüència de l’ànim depressiu, es va trasplantar la microbiota dels participants a ratolins. Els rosegadors que es deprimien més eren els que rebien la microbiota de participants amb una alta prolina, o de persones amb més ànim depressiu. En el cervell d’aquests ratolins també es van trobar diferents gens associats al transport de prolina.

Un altre experiment de confirmació es va fer utilitzant mosques de la fruita, en les quals es pot induir un estat d’ànim més depressiu. Els investigadors van aïllar dos tipus de bacteris de la microbiota associats al consum de prolina i les van afegir a l’alimentació esterilitzada de les mosques. Les mosques que ingerien aliments amb lactobacils, que en els ratolins s’associava a menys depressió, van demostrar tenir més ganes de superar dificultats a què s’enfrontaven després. En canvi, les que ingerien enterobacteris, que en humans s’associa a la depressió, es deprimien molt més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any