06.12.2023 - 12:40
|
Actualització: 06.12.2023 - 13:00
Mavis Bacca Dowden, una jove estudiant anglesa de violí que vivia a Barcelona quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, formava part d’una xarxa clandestina organitzada des del consolat britànic de Barcelona. Ajudava refugiats europeus a escapar-se del nazisme. Va prendre partit a favor de l’antifranquisme fins que respondre a l’oferta d’enrolament que li féu el consolat general britànic, en plena dictadura franquista. Poc després fou detinguda i va ser sotmesa a interrogatoris i maltractada a la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona. La seva figura es va reivindicar ahir al vespre, en una nova convocatòria de la Comissió de la Dignitat i Persones Represaliades de l’ANC per a demanar el tancament de la comissaria.
En la convocatòria, van obrir un nou front internacional tot reivindicant la figura de Bacca, que es va morir l’any 2005, a noranta-set anys. Els organitzadors van expressar la certesa que Bacca no hauria entès mai que la comissaria de la Via Laietana no hagi estat sotmesa a una transformació democràtica, com ja ha passat amb l’Escola de Mecànica de l’Armada d’Argentina –ESMA–, avui patrimoni mundial d’UNESCO, o amb els edificis i arxius de la STASI a l’antiga República Democràtica d’Alemanya.
Els organitzadors també van celebrar que l’Agrupació Reformista de Policies (ARP) hagi admès que s’hi va torturar gent i hagi demanat que es converteixi en un centre de memòria històrica. També van voler agrair a l’antic cònsol general Geoffrey Cowling i al catedràtic emèrit Henry Ettinghausen, present a l’acte, que s’hi adherissin, juntament amb l’Associació Basca de Camins de Llibertat i el grup Rutes de Llibertat de la Fundació Reeixida, que recorden fets semblants als de Mavis Baacca.
En l’acte d’ahir, l’actriu Carme Sansa va llegir extractes emotius i colpidors del llibre Acusada d’espia (Pòrtic 1994), de Mavis Bacca, i els músics Santi Aubert i Joana Blanch van amenitzar l’acte tocant el “Cant dels Ocells” i “Bella Ciao”.
