Reivindicar el patrimoni literari català: les editorials es llancen a reeditar el cànon

Obres de Joan Fuster, Josep Carner, M. Aurèlia Capmany o Aurora Bertrana estan descatalogades o és difícil trobar-les

VilaWeb
ACN
18.04.2022 - 10:00
Actualització: 18.04.2022 - 10:06

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Unes quantes obres de grans autors del corpus del patrimoni literari català és difícil trobar-les a les llibreries. Editorials com Barcino, Comanegra, Edicions 62, Fonoll, Edicions de 1984, Navona o Males Herbes s’han posat mans a l’obra per reivindicar alguns dels clàssics catalans i reeditar-ne volums històricament abandonats. És el cas, per exemple, d’autors canònics com Joan Fuster, Josep Carner, Bernat Metge, Maria Antònia Salvà, Narcís Oller, Aurora Bertrana, Manuel de Pedrolo, Josep Maria de Segarra, M. Aurèlia Capmany, Dolors Monserdà, Joaquim Ruyra o Carme Montoriol, amb llibres descatalogats fins ara i recentment s’han republicat o estan pendents d’arribar a les lleixes.

Bona part de les editorials han coincidit durant anys en reeditar lectures prescriptives dels currículums acadèmics de Primària i Secundària, que han estat disponibles de manera sostinguda. És el cas, per exemple, de les grans obres de Mercè Rodoreda, Víctor Català o Josep Pla. Per contra, llibres que no formen part de les lectures escolars obligatòries o d’altres menys populars dels mateixos autors no s’han publicat des de fa anys i difícilment es poden trobar entre les novetats literàries.

Barcino impulsa la col·lecció Imprescindibles

Els últims anys, sobretot gràcies a la iniciativa de segells independents, s’han tornat a posar en circulació obres totèmiques de la literatura catalana. És el cas, per exemple, de Barcino que, amb una voluntat integral per abordar dels inicis fins a la primera meitat del segle XX, ha posat en marxa una col·lecció específica, la Imprescindibles- Biblioteca de Clàssics Catalans, que té com a objectiu de tornar a posar en circulació obres i autors que fa anys que no es troben a les llibreries. La iniciativa, segons explica a l’ACN el seu editor, Oriol Magrinyà, és omplir anar prestigiant i cuidant com es mereix el patrimoni cultural català a llarg termini.

A principis d’aquest any han presentat el tercer volum de la col·lecció, la ‘Poesia completa’, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que era gairebé impossible de localitzar, ja que només havia estat editada per segells mallorquins. La col·lecció inclou també ‘La punyalada’, de Marian Vayreda, i una nova versió de ‘Tirant lo Blanc’, de Joanot Martorell, amb la fesomia lingüística original però amb una introducció i unes notes que guien el lector a entendre-la des d’un punt de vista històric. En un futur, preveu publicar ‘La fabricanta’, de Dolors Monserdà; i recuperar una obra teatral del principal autor del Barroc català, Francesc Fontanella, així com del poeta Francesc Garcia. A l’horitzó hi tenen textos de Bernat Metge, Ramon Muntaner, Maria Antònia Salvà i Narcís Oller.

Els casos de Fonoll i Comanegra

Fonoll també recupera cada any autors catalans cabdals com Joan Barceló, Concepció G. Maluquer o Manuel de Pedrolo, de qui s’ha publicat un text inèdit, ‘Visita a la senyora Soler’, que havia quedat oblidat als arxius de la censura. La coordinadora de l’editorial, Anna Pérez Mir, destaca que la seva aposta és treballar autors de fons, els que sostenen una cultura i la fan gran, posant-la per davant de la novetat.

Comanegra fa temps que també treballa buscant autors del corpus català descatalogats. Recentment, acaben de reeditar una antologia de Joan Fuster, dins la qual hi ha diversos assajos introbables fins ara, i dos llibres de contes en un únic volum d’Anna Murià. Properament, publicaran la novel·la inèdita de Guillem Viladot i un llibre de Gabriel Ferrater.

Per Jordi Puig, director editorial de Comanegra, el repte rau en fer despertar les ganes de descobrir o rellegir els clàssics, una responsabilitat que atribueix als editors però també a la “prescripció lectora”. “Comanegra intenta copsar quins textos oblidats poden connectar de manera especial amb els lectors d’avui, i proposar lectures, en tots els àmbits, que enforteixin la nostra memòria cultural”, destaca. En aquest sentit, ha posat un exemple recent en què van demanar a un editorial pels drets d’un llibre fonamental que està descatalogat i que els tenia congelats.

El cas de Males Herbes, 1984, Club Editor i Adesiara

Males Herbes fa temps que ha emprès una direcció similar i recentment ha publicat ‘A la boca dels núvols. Entre sambes i bananes’, de Ramon Vinyes; una reedició de l’obra publicada el 2014 de Joan Oller i Rabassa ‘La barca d’Isis’; el volum de recull de varis autors ‘Bromistes, tramposos i mentiders. Antologia del realisme màgic català’; Aurora Bertrana (‘La ciutat dels joves); M. Aurèlia Capmany (‘Quim/Quima’) i Joaquim Carbó (‘Els orangutans’).

Per la seva banda, Edicions de 1984 ha reeditat la poesia completa d’Àngel Guimerà i està recuperant Juli Vallmitjana. Club Editor ha fet el mateix amb Blai Bonet i Víctor Català, Adesiara ha posat la mirada amb Joaquim Ruyra i l’editorial Trípode ho fa amb un període concret a través de la Biblioteca del Modernisme. Des del grup Som, editaran ‘Consells, proverbis i insolències’, de Joan Fuster, descatalogat i amb una última edició que data del 1992.

La MOLC, origen del cànon literari

El primer intent d’editar de manera conjunta el cànon català va sorgir a iniciativa d’Edicions 62 i La Caixa amb la MOLC (Les Millors Obres de la Literatura Catalana), en el moment en què el català va esdevenir llengua d’ús oficial a l’escola. La col·lecció arribava per omplir el buit de lectures en català i buscava cobrir la necessitat de posar a l’abast dels lectors catalans els clàssics que els eren propis. Se’n van publicar 125 volums i va arribar a tenir 30.000 subscriptors, arribant a les prestatgeries de moltes cases. Actualment, però, algunes de les obres no estan disponibles i és impossible reeditar-les fora de la col·lecció sense el permís dels autors o els hereus dels seus drets.

D’alguna manera, la MOLC avalava un cànon literari que, amb els anys, ha canviat, com reconeix Jordi Cornudella, editor del Grup 62. “El cànon que va fixar la MOLC ara es posa en dubte, n’hi sobren algunes i n’hi falten d’altres”, subratlla.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes