Llarena troba la manera d’esquivar la reforma penal i mantenir la repressió

  • La interlocutòria de Llarena sobre els exiliats desmunta les expectatives d'ERC sobre la rebaixa de penes per als presos polítics acusats de malversació

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
12.01.2023 - 16:19
Actualització: 12.01.2023 - 16:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui ha entrat en vigor la reforma del codi penal espanyol, que introdueix el nou tipus atenuat de malversació amb què ERC confiava de rebaixar les penes dels quatre inhabilitats per aquest delicte en el judici contra el procés: Junqueras, Romeva, Bassa, i Turull. Però l’expectativa d’una rebaixa ha durat ben poc.

La interlocutòria publicada aquest matí pel Tribunal Suprem i signada pel magistrat Pablo Llarena sobre la situació processal dels exiliats introdueix un element d’incertesa en la seva situació jurídica, i també promet de tenir greus implicacions en les rebaixes de penes que anticipaven els presos polítics. Com que encasella els fets de l’octubre del 2017 en el pitjor tipus de la malversació, el magistrat desmunta metòdicament les expectatives que s’havien creat en la negociació política entre ERC i el govern espanyol, en la primera peça d’un dòmino judicial que amenaça de deixar la reforma en paper mullat.

Una reforma per a rebaixar penes

La principal novetat de la reforma de la malversació que entra en vigor avui és la bifurcació del delicte en dos tipus. El primer, recollit fins ara a l’article 432, és la malversació en els casos en què s’aprecia ànim de lucre, que manté les penes previstes en l’anterior codi penal (entre quatre anys i vuit de presó, per una banda, i entre deu anys i vint d’inhabilitació, per l’altra). El segon, recollit al nou article 432 bis, és un nou tipus atenuat de malversació en els casos en què no s’aprecia ànim de lucre amb penes molt més lleus: entre un any i quatre de presó, per una banda, i entre dos anys i sis d’inhabilitació, per l’altra. Concretament, el text de la reforma estipula que aquest nou tipus castiga “l’autoritat o funcionari públic que, sense ànim d’apropiar-se’l, destini a usos particulars i aliens a la funció pública el patrimoni públic posat a càrrec per raó de les seves funcions.”

L’esperança d’ERC, que pactà la reforma amb el govern espanyol, era que l’entrada en vigor d’aquest nou tipus atenuat –una vegada aprovats els indults parcials que en suspenien les penes de presó– es traduís en una rebaixa substancial de les penes d’inhabilitació decretades contra els quatre condemnats per malversació en el marc del judici contra el procés: Oriol Junqueras (tretze anys), Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull (dotze anys en tots tres casos).

Tanmateix, la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena sobre el processament dels exiliats arran de l’entrada en vigor de la reforma ha posat cap per avall aquests càlculs. Tot i tractar específicament sobre la situació dels exiliats, el text també té implicacions importants per a la situació processal dels quatre encausats per malversació. I és que l’argumentari de Llarena tanca la porta de manera conclusiva a qualsevol rebaixa de penes que es pugui derivar de la reforma, en un gir processal que posa greument en qüestió l’objectiu que va dur ERC a proposar la reforma en primer lloc.

La pilota és ara a la teulada del magistrat de la sala segona del tribunal, Manuel Marchena, que serà l’encarregat de pronunciar-se sobre els efectes de l’entrada en vigor de la reforma del codi penal en la situació dels quatre condemnats per malversació. Però si l’escrit de Llarena és simptomàtic de la lectura que la judicatura espanyola fa de la reforma, la possibilitat d’una rebaixa de penes sembla ser molt més llunyana ara que no pas fa unes hores.

Llarena desmunta la base jurídica de la reforma de la malversació

Llarena comença el seu escrit recordant que l’única diferència entre l’antic redactat de l’article 432 –és a dir, la malversació amb ànim de lucre– i l’actual “resideix en el fet que la redacció actual ha substituït l’antiga acció de ‘sostreure’ pel verb ‘apropiar-se’, i en la resta d’exigències del precepte manté una redacció idèntica.”

Aquest matís, explica, té una importància cabdal a l’hora d’avaluar l’abast del nou delicte de malversació. I és que, a parer del magistrat, “és evident que la interpretació jurisprudencial que aleshores acotà el delicte de malversació de fons públics [en l’anterior reforma de l’any 2015] resultarà plenament aplicable a l’actual redacció, en la mesura que la sostracció i l’apropiació no presenten un significat substantivament diferent del comportament que se cerca de reprimir.”

En aquest sentit, Llarena al·ludeix a la jurisprudència del tribunal per a recordar que la malversació és una infracció “qualificada per l’abús de la confiança oficial” que necessita els següents elements per a la consideració jurídica: la qualitat de funcionari públic de l’encausat, la capacitat de decisió de l’encausat sobre el destí dels fons desviats, l’estipulació que els fons desviats siguin d’origen públic i el fet que aquest desviament es faci sense ànim de restitució; és a dir, amb caràcter permanent.

En aquest quart punt, Llarena fa una apreciació crucial per a la situació processal dels encausats per malversació: “Apartar els béns o desviar-los del seu destí no exigeix un ànim de lucre, si bé normalment l’acompanya.” I afegeix: “La jurisprudència ha sostingut consistentment […] que el tipus penal no requereix l’enriquiment de l’autor sinó, si de cas, la disminució il·lícita dels fons públics o béns que s’hi assimilin.”

Segons diu, el mer acte de desviar fons públics per a un objectiu que no es correspongui amb les finalitats estipulades de l’administració –en aquest cas, l’organització del Primer d’Octubre– és susceptible de ser considerat com a ànim de lucre, encara que els diners no acabin en possessió immediata de l’encausat.

No troba, doncs, que els fets pels quals persegueix els exiliats encaixin en les noves formes atenuades de malversació, tal com pretenia ERC quan va negociar la reforma amb el PSOE i Unides Podem: “No pot apreciar-se que les actuacions investigades ofereixin indicis de ser compatibles amb els tipus penals atenuats que s’introdueixen […] El tipus atenuat és únicament apreciable si es disposa temporalment dels béns amb intenció de retornar-los posteriorment i, per tant, amb voluntat d’usar-los temporalment, cosa que ací no sembla que s’apreciï.”

En el cas dels quatre condemnats per malversació, diu, “no es tracta d’un supòsit en què es produís un transvasament pressupostari entre finalitats públiques legítimament administrades, sinó de l’aplicació dels fons públics per a sufragar la decisió personal de contravenir l’ordenament jurídic i cometre un delicte” –és a dir, el referèndum del Primer d’Octubre. Així doncs, no hi ha equívoc: als exiliats se’ls han de mantenir les penes més altes previstes en l’anterior delicte de malversació.

Quant als casos de Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, el calendari de resolució encara és incert: el termini perquè presentin al·legacions per l’entrada en vigor de la reforma s’ha obert avui, i s’allargarà set dies més. A partir d’aleshores, Marchena serà l’encarregat de decidir si es decreten rebaixes de penes. Però el precedent de Llarena ja prefigura quina serà la decisió del tribunal sentenciador.

Efectes col·laterals per a Jové, Salvador i la macrocausa pel referèndum

La interlocutòria de Llarena no tan sols podria tenir repercussions importants per al cas dels quatre condemnats en el judici contra el procés, sinó també per la macrocausa per l’organització del Primer d’Octubre, que inclou una trentena d’alts càrrecs del govern, encausats entre altres càrrecs per malversació. L’aprovació de la reforma del codi penal havia creat l’expectativa d’una rebaixa de penes entre els càrrecs encausats, però l’escrit de Llarena l’ha deixada en dubte. Les repercussions de l’escrit també afecten la petició de penes dels republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, el cas dels quals es tramita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva condició de diputats en el moment dels fets.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes