Què canvia i què manté la nova reforma laboral en relació amb la del PP?

El nou marc normatiu promogut per Yolanda Díaz no resol l'abaratiment de l'acomiadament, però introdueix millores en l'àmbit dels convenis col·lectius

VilaWeb
Una cambrera de pis fent un llit en un hotel de la Costa Brava (fotografia: ACN).
Arnau Lleonart Fernàndez
03.02.2022 - 11:06
Actualització: 03.02.2022 - 12:06

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui el congrés espanyol vota la reforma laboral promoguda pel govern del PSOE i Unides Podem. Els principals socis parlamentaris del govern espanyol, com ara ERC, PNB i EH Bildu, s’hi han girat d’esquena perquè la consideren insuficient, i l’executiu n’ha pactat l’aprovació amb grups ubicats ideològicament en l’àmbit de la dreta, com Ciutadans o el PDECat i UPN. Així, si no hi ha sorpreses, la reforma laboral s’aprovarà per la mínima amb els 176 vots del PSOE, Podem, Ciutadans, PDECat, Més País, Compromís, Terol Existeix, UPN, Coalició Canària, Nova Canàries i Partit Regionalista Càntabre; contra els 173 que sumen el PP, Vox, ERC, PNB, EH Bildu, Junts, CUP, BNG, Fòrum Astúries i el diputat escindit de Ciutadans Pablo Cambronero.

Les dificultats que ha tingut el govern espanyol per a aprovar el nou marc normatiu laboral provenen principalment del pecat original de la ministra de Treball Yolanda Díaz, que es va comprometre a derogar la reforma aprovada el 2012 pel govern del PP, molt decantada als interessos de la patronal. El text final recupera alguns drets laborals desapareguts el 2012, però és lluny de poder dir que s’ha derogat. Per contra, el govern espanyol diu que la nova reforma laboral té l’aval dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i de la patronal Foment del Treball, i per aquest motiu s’ha oposat a modificar el text per a aconseguir el vot dels seus socis habituals.

No es recuperen les eines per a evitar els acomiadaments improcedents

Un dels aspectes més destacats de la nova reforma laboral és que no recupera la indemnització de 45 dies de salari per any treballat pels acomiadaments improcedents. Els acomiadaments sense causa no són permesos en l’ordenament jurídic; tanmateix, es poden fer si s’indemnitzen. El 2012 es va abaratir l’acomiadament i va passar a ser de 33 dies per any treballat, cosa que la reforma laboral de Yolanda Díaz no canvia.

A banda, tampoc no es recuperen els salaris de tramitació. Ho explica l’advocat laboralista Eloi Orihuela, del bufet Fontelles Advocats: “Abans de la reforma del 2012, quan es declarava judicialment la improcedència d’un acomiadament l’empresa tenia l’obligació de pagar tots els salaris que havia deixat de percebre fins al moment de la sentència. Això era molt bo per als treballadors perquè si una empresa ja sabia que l’acomiadament era improcedent no s’esperava que ho digués un jutge i pagava abans.”

Amb la desaparició d’aquesta figura, el 2012, els treballadors han de passar un any o més sense cobrar la indemnització fins que no ho determina un jutge. “Ara només es paga si es considera que l’acomiadament és nul, que és quan vulnera drets fonamentals”, afegeix Orihuela.

La Intersindical-CSC és un dels sindicats del país més crítics amb la nova reforma laboral, i aquest és un dels punts en què més incideix per denunciar que la proposta del govern espanyol és una aixecada de camisa. “Ens sembla molt greu que no es modifiqui la normativa establerta per la reforma laboral del 2012 en matèria d’acomiadaments. Com hem vist aquests darrers anys, la patronal ha utilitzat aquesta normativa per acomiadar els treballadors de manera unilateral, sense cap garantia i amb un cost per acomiadament molt baix”, exposa en un comunicat.

També critiquen que empreses que obtenen beneficis puguin presentar ERO i acomiadar treballadors i que, a més, no torni a ser necessària l’autorització de l’autoritat laboral en cas de desacord entre empreses i els treballadors. “Abans, quan no hi havia acord entre l’empresa i els treballadors en la negociació d’un ERO, l’empresa estava obligada a portar-ho a l’autoritat laboral, que l’aprovava o no. Amb la reforma laboral del 2012 va desaparèixer, cosa que donava molta força a l’empresa en les negociacions col·lectives”, explica Orihuela.

Ultraactivitat dels convenis col·lectius

La manca de canvis en el preu de l’acomiadament és una de les absències més destacades d’una reforma laboral que, en teoria, vol allunyar-se de la del PP. En canvi, els seus partidaris posen l’accent en les millores en els convenis col·lectius. En un comunicat conjunt, CCOO i UGT remarquen: “Es recupera l’equilibri en la negociació col·lectiva, amb el restabliment de la ultraactivitat dels convenis, es conquereixen drets i es posa a lloc el conveni d’empresa, tot impedint que es puguin regular, per empitjorar-los, aspectes clau com el salari o la jornada.”

La ultraactivitat dels convenis col·lectius, explica l’advocat Eloi Orihuela, és la pròrroga automàtica dels convenis, que fixen drets laborals amb més bones condicions per als assalariats que les recollides a l’estatut dels treballadors: “Fins ara, quan un conveni col·lectiu perdia la vigència, deixava d’aplicar-se i s’aplicava el conveni col·lectiu de rang superior, o, si no n’hi havia, l’estatut dels treballadors, menys favorable. Amb la reforma, els convenis es prorroguen automàticament i no deixen de tenir efecte. Això dóna poder de negociació als sindicats. Fins ara, si a l’empresari no li interessava una clàusula del conveni podia deixar-lo caducar i forçar una negociació a la baixa.”

Amb tot, afirma que l’impacte d’aquesta mesura serà menor del que es podria pensar. D’una banda, perquè molts convenis col·lectius vigents ja tenen una clàusula que n’estableix la ultraactivitat. I d’una altra, per la jurisprudència vigent en aquest camp, que ja marcava que un treballador no podia perdre drets recollits en un conveni perquè caduqués. Així, qui tenia unes condicions pitjors eren els treballadors contractats després d’haver caducat. Ara, amb la nova reforma laboral, els nous treballadors tampoc no veurien perjudicats els seus drets.

A banda, també s’estableix que els convenis col·lectius d’un sector professional prevalen per sobre del de l’empresa. D’ençà del 2012, es va donar l’oportunitat a les empreses de fer un conveni col·lectiu propi per a adaptar-lo a les seves necessitats, cosa que habitualment implicava una reducció dels drets dels treballadors. “Cada empresa és un món, però habitualment els sindicats tenen més força i poder de negociació en l’àmbit del sector, de manera que el conveni de sector és més protector. Ara si una empresa vol fer uns horaris per als treballadors que són pitjors que el que preveu el conveni, pot fer un conveni d’empresa i que no s’apliquin les condicions del conveni superior”, diu Orihuela. Si s’aprova la reforma laboral, en cas que les condicions del conveni col·lectiu de l’empresa siguin pitjors per als treballadors que el sectorial, s’aplicarà aquest.

Als treballadors externs que netegin un hotel se’ls aplicarà el conveni d’hoteleria

Un altre punt important del nou marc normatiu laboral és que als treballadors de les empreses subcontractades per a certes activitats se’ls aplicarà el conveni col·lectiu del sector on les facin. Per exemple: ara, als treballadors d’empreses de neteja, jardineria, o manteniment que treballen subcontractats en un hotel se’ls aplica el conveni de la seva activitat: d’empreses de neteja, de jardineria o de manteniment. Si s’aprova, se’ls aplicaria el conveni col·lectiu d’hoteleria, com a la resta de companys amb qui treballen diàriament, cosa que desincentiva la subcontractació d’aquests serveis per a aconseguir treballadors amb pitjors drets laborals.

Per contra, i encara en l’àmbit dels convenis, la Intersindical critica que es mantingui la prevalença dels convenis estatals per sobre dels autonòmics, cosa que afecta especialment Catalunya, on la realitat socioeconòmica és molt allunyada de la d’algunes comunitats espanyoles. “Els treballadors catalans continuarem amb els nostres convenis sectorials subordinats als convenis sectorials estatals i això donarà pas a la precarització, perquè qualsevol negociació col·lectiva feta aquí serà lletra morta si s’apliquen convenis estatals que puguin empitjorar les condicions laborals”, diuen.

Dubtes sobre la capacitat de reduir la temporalitat

L’altra gran medalla que es posen CCOO i UGT com un dels avaladors de la nova reforma laboral és que, diuen, satisfà el seu objectiu de reduir la temporalitat dels contractes, una de les principals causes de la precarietat laboral. Per a aconseguir-ho, es redueix el termini que ha de passar perquè un contracte temporal sigui indefinit. Ara, qualsevol treballador en règim temporal que manté el lloc de feina durant 24 mesos en un període de 30 es converteix en indefinit. En canvi, el nou marc normatiu laboral que vol aprovar el govern espanyol estableix que siguin 18 mesos en un període de 24.

A banda, ara només hi haurà dos supòsits per a fer un contracte temporal: per causes productives fins a sis mesos i com a interí per a substituir temporalment uns altres treballadors. Així doncs, desapareix el contracte d’obra i servei, un dels més habituals. “Teòricament, serveixen per a una activitat externa de l’empresa molt evident. Per exemple, si al despatx cal que es reparin les canonades es pot contractar algú amb un contracte d’obra i servei perquè ho faci”, diu Orihuela. Tanmateix, afegeix, el principal problema del contracte d’obra i servei és que es fan per a tasques que no són les que preveu la llei. És a dir, que són en frau de llei.

“Si s’analitzessin tots els contractes temporals es veuria que el 80% són en frau de llei i haurien de ser indefinits. Si no combats el frau no s’acaba la temporalitat. Si no s’imposen sancions més dures i no es fa una inversió clara pel control del frau, n’hi continuarà havent“, afegeix.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes