La reforma dels autònoms fa el primer pas

  • Cotitzar segons els ingressos reals és el gran canvi que s’aplicarà a partir de l’any vinent · Fonamentalment, s’ha parlat molt de cotitzacions i molt poc de la resta d’aspectes que afecten els treballadors per compte propi

Jordi Goula
22.07.2022 - 19:50
VilaWeb

“El nou sistema de cotització per ingressos reals per als autònoms és més flexible i equitatiu i representa una protecció més gran per a aquest col·lectiu.” Ahir, durant la seva compareixença davant la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo del congrés espanyol, el ministre José Luis Escrivá va destacar que aquesta reforma –“estructural i de gran importància”– s’havia aconseguit una vegada més en el marc del diàleg social. I va afegir: “Amb el sistema nou, un autònom de cada dos tindrà accés a una quota més baixa que l’actual; tres de cada quatre podran pagar una quantitat igual que la d’ara o més baixa.” Hem de pensar que som davant un projecte de decret llei, per tant, perquè la reforma del sistema dels autònoms tiri endavant, ha de passar pel congrés espanyol. Sobre aquest pas, el ministre es va mostrar mostrat confiat. “Tinc la impressió que és un acord que rebrà un suport ampli, perquè és sostingut per tots els agents socials i les associacions d’autònoms. I és una aspiració de fa dècades dels treballadors per compte propi.”

I la veritat és que tots els comentaris que hi ha hagut sobre aquesta reforma han estat positius. No he llegit crítiques dures com unes altres vegades. Això vol dir que les primeres propostes del ministeri s’han rebaixat molt? Probablement. Almenys això es desprèn de les paraules de Lorenzo Amor, president de la Federació d’Associacions de Treballadors Autònoms espanyola (ATA) quan diu: “Ha estat un procés molt llarg i complex i he de dir que, si ara fa tretze mesos m’haguessin dit que avui celebraríem un acord, els hauria dit que era una entelèquia, atès que allò que ens presentaven era inassolible.” Vet ací, ahir era inassolible i ara han signat. Alguna cosa ha canviat.

Bé, això es diu a Madrid. I de vegades l’òptica és peculiar. Per això, vull saber què en pensa la gent d’ací. Si ho veu igual, vaja. D’entrada, l’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat) considera que el pre-acord entre el Ministeri de Seguretat Social espanyol i les principals organitzacions d’autònoms a escala espanyola fa una passa endavant cap a la coherència amb el sistema de pensions i implicarà prestacions més bones durant la jubilació dels autònoms. En general, ho veu bé, la valoració és positiva. De totes maneres, deixa en l’aire un seguit de punts dels quals cal parlar més.

Per la seva banda, Autònoms PIMEC també ha valorat positivament l’acord assolit pel nou sistema de cotització al Règim Especial de Treballadors Autònoms, tenint en compte que és una norma de gran transcendència que afecta més de 500.000 persones a Catalunya. Així i tot, la presidenta de l’entitat, Elisabet Bach, considera és un punt de partida i no de destí i, per tant, demana que l’aplicació del règim transitori serveixi per a reconduir la reforma: “Ara per ara, és pensada per al treballador autònom, però té poc en compte l’autònom empresari.”

Segons Enric Rius, president de l’Autcat, hi ha un aspecte fonamental que no s’ha resolt. “A la junta de l’Autcat considerem que la proposta de cotització segons els ingressos reals és la via idònia i una demanda històrica dels autònoms per equiparar, no solament les quotes, sinó també les prestacions. Ara, no n’hi ha prou d’establir les cotitzacions dels autònoms d’acord amb les necessitats de la Seguretat Social, més aviat caldria fixar-les tenint en compte les mancances dels autònoms i amb una perspectiva íntegra, i tenir presents els aspectes fiscals, també.” És a dir, cal pensar més en les persones i menys, únicament, en la recaptació. De fet, en tot allò que ha transcendit al públic, sembla que tan sols existeixin les cotitzacions, com si les prestacions, per exemple, no fossin importants. En el mateix sentit, la presidenta d’Autònoms PIMEC assenyala que s’ha de fer un pas endavant per protegir col·lectiu: “Especialment, cal revisar els condicionants perquè l’accés a aquesta protecció s’adapti més bé a les necessitats de l’autònom.”

L’Autcat també considera de justícia que s’equipari l’aportació de recursos entre treballadors per compte d’altri i treballadors autònoms perquè, d’aquesta manera, es pugui treballar de manera clara per eliminar el frau mitjançant els falsos autònoms i també de l’economia submergida, que actualment representa un 22% del PIB.

Tant Autcat com Autònoms PIMEC tenen clar que això acaba de començar. Que tot just s’ha fet el primer pas. “El desplegament reglamentari ha de permetre de millorar els aspectes de relació interadministrativa per facilitar l’aplicació del nou règim, però també millorar el tractament dels supòsits dels autònoms societaris”, considera Bach. Rius recorda, per la seva banda, que a l’Autcat, més enllà del redactat final del decret llei, estaran molt amatents al redactat final dels reglaments i les ordres ministerials posteriors, que han d’implantar i dur a la pràctica l’esperit de l’acord. I caldrà estar-ho, perquè, d’ençà dels anys de Romanones, a l’estat espanyol s’ha dit: “Feu vosaltres la llei, que ja faré jo els reglaments.” La lletra petita pot acabar portant moltes sorpreses.

Però hi ha un punt, quan miro els nou trams en què es divideixen els rendiments i les quotes, que em fa ballar el cap. I és la regressivitat que hi ha a l’escala. M’explico. Si tinc un rendiment de 1.200 euros, per exemple, pagaré una quota de 291 euros, és a dir, un 24%. En canvi, si guanyo 4.500 euros, en pagaré 530, un 11%. I encara em sembla més escandalós el cas més baix d’aquell que guanya 600 euros i n’ha de pagar 200, un 33%! No s’ha detallat gaire bé o, senzillament, m’és molt difícil d’entendre.

I la cosa s’embolica encara una mica més. Rius em comenta que en molts casos pot haver-hi una sobre cotització per a l’autònom. “Els ingressos són els que són, però les despeses són les que marca Hisenda. Em pot sortir un rendiment de 2.500 euros, quan el guany real és de 2.000, perquè hi ha un seguit de despeses que Hisenda no considera exclusives de la feina i no les puc deduir. En aquest cas, pagaré cada mes una quota per sobre d’allò que em tocaria.”

En prenc bona nota. Suposo que després de tantes bones paraules com hi ha hagut, a mesura que vagi avançat el procés cap a l’aprovació, però, sobretot, quan es desenvolupi el reglament, sortiran aspectes que van més enllà de les cotitzacions i de la recaptació de cara a la caixa de la Seguretat Social. La reforma, tal com s’ha dit, tan sols acaba de començar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any