Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Demà fa cinc anys que es va morir el lingüista Joan Solà, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2010. L’endemà de la constitució del primer Parlament de Catalunya amb majoria independentista de la història, en un moment de tanta transcendència política, prenen més sentit que mai les paraules que hi va pronunciar l’any 2009: ‘Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat a cap altre.’

Fou la primera vegada que, fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra, es va convidar a intervenir davant el ple una personalitat preeminent per la seva ‘significació institucional, política, social, científica o cultural’. Solà hi digué: ‘A mi m’ha semblat entendre que una notable part dels ciutadans volia que algú els prestés la veu, la paraula. Potser una veu nova, diferent de vostès. Doncs accepto de prestar la paraula a aquests conciutadans i amorosament, ardentment, com el cuiner vestit de blanc prepara les llepolies del convit, he preparat les paraules que avui els vinc a dir.’ I també: ‘Els polítics s’han de preguntar si volen o no que siguem un país normal.’ La solució és difícil, va afegir, ‘però portem anys sense voler-la afrontar des de l’arrel i posant pedaços’.

Vegeu tot seguit el discurs de Solà, íntegre:

També podeu llegir:

Joan Solà: ‘Aquí no hi ha pau lingüística’ (entrevista de VilaWeb)

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.