Rebuig general de les escoles de les Illes al pla per a segregar el català a les aules

VilaWeb
Arnau Lleonart
17.05.2024 - 12:16
Actualització: 17.05.2024 - 13:05

Els centres educatius públics de les Illes es giren d’esquena de manera general al pla pilot de segregació del català que impulsa el govern. L’STEI Intersindical va demanar als 221 centres públics si s’afegirien al “pla pilot de lliure elecció de llengua” pactat entre el PP i Vox, i el resultat és demolidor: 207 centres ja els han dit que no s’hi afegiran, i 14 els han respost que encara resten pendents de debatre-ho als claustres per a prendre una decisió. És a dir, no n’hi ha absolutament cap que tingui decidit de participar-hi.

En un comunicat, l’STEI Intersindical diu que les dades posen en relleu que no hi ha cap necessitat de fer efectiu “aquest despropòsit pedagògic”, que equipara el català a les llengües estrangeres. “En cap cas és una demanda de la comunitat educativa, sinó la cessió del PP a les exigències de Vox per arraconar el català d’un àmbit tan estratègic com l’ensenyament”, diu. A més, destaca que la comunitat educativa s’arrenglera amb la societat civil que es va manifestar multitudinàriament el 5 de maig, i amb el Consell Escolar de les Illes Balears, que va instar la conselleria a retirar el projecte.

“L’STEI Intersindical reclama, per tant, a la conselleria que prengui en consideració aquestes dades, escolti les demandes que els claustres de professorat han fet al conseller durant les visites als centres i no tiri endavant aquesta proposta segregadora i trituradora de molts milions d’euros”, diu el sindicat. Així matei, reclama que els seixanta milions d’euros disponibles per al pla es destinin a necessitats reals de les escoles.

El pla pilot preveu que els centres que ho aprovin podran dur a terme la segregació a partir de primària el curs vinent, i a secundària el curs 25-26. Hi ha diferències quant al poder de decisió dels centres: en els públics, caldrà l’aprovació del consell escolar, amb el vot favorable previ del claustre de professors; i en els concertats, ho decidirà la titularitat del centre i prou. De fet, una part de la comunitat educativa ja ha advertit que alguns centres de la concertada podrien decidir de segregar per llengua en canvi de rebre els recursos necessaris. També s’ha posat damunt la taula la possibilitat que els centres públics rebutgin el pla, i que la majoria de concertats el vegin amb bons ulls.

Al segon i el tercer cicle de primària, els centres que ho decideixin podran oferir en castellà les assignatures de matemàtiques i coneixement del medi i socials. A secundària, podran oferir en castellà matemàtiques, geografia i història i biologia i geologia, o física i química, o tecnologia. L’oposició parlamentària i les entitats civils que hi són contràries denuncien que això vulnera el decret de mínims, atès que tant coneixement del medi com geografia, història i les ciències de la naturalesa s’han d’impartir en català, d’acord amb els articles 17 i 18.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any