trampes

TEMA DEL DIA
La credibilitat de Mariano Rajoy va naufragar el dia que va explicar que del petrolier Prestige només en sortien quatre ‘regalims amb aspecte de plastilina’. El novembre del 2007 era portaveu del govern espanyol i pocs dies després la costa da Morte gallega era una mar de xapapote amb les setanta mil tones de petroli que havia abocat i que van costar 4.300 milions d’euros a l’estat espanyol. Això no va impedir que el 21 de desembre del 2011 arribés a president del govern espanyol. I no en va plegar fins que el 2 de juny de 2018 una moció de censura presentada per Pedro Sánchez amb el suport desinteressat de l’independentisme el va tornar a enviar a fer de registrador de la propietat a Santa Pola.

Després de plegar, s’ha assegurat la jubilació i, a les estones lliures que li ha deixat la lectura diària del diari Marca, ha fet unes memòries que, com tothom qui escriu llibres d’aquesta mena, procura quedar-hi bé. Al llibre es presenta com un campió de la repressió i es vanta d’haver decapitat el govern de Catalunya. Dues coses perfectament constatables. Però algun detall del text ha aixecat polèmica. Sobretot quan explica que tenia decidit d’aplicar l’article 155 a Catalunya tant si el president Puigdemont declarava la independència com si optava per convocar eleccions anticipades, tal com li reclamaven tots els moderats de dins el govern i de fora, amb el suport dels poders fàctics habituals.

La revelació de Rajoy no és pas nova, però ha aixecat una notable polseguera perquè trenca el relat que si Puigdemont hagués convocat les eleccions anticipades s’hauria evitat el 155. La credibilitat de Rajoy és mínima, però ha reiterat allò que ja va dir el moderat president basc, Iñigo Urkullu, davant el Tribunal Suprem espanyol el 28 de febrer d’enguany: que Rajoy no li va transmetre mai la voluntat d’aturar el 155 si el president convocava eleccions anticipades. També és exactament allò que va detectar el president Puigdemont el 26 d’octubre de 2017 i per això va mantenir la declaració d’independència de l’endemà, perquè no hi havia cap voluntat del govern espanyol ni d’evitar el 155 ni de negociar res. Tots els moviments per a trobar una sortida negociada durant el mes d’octubre van ser estèrils, perquè el govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, va optar per la via repressiva.

El relat oficial que es va forjar aquells dies i que continua vigent és que el responsable de l’activació del 155 va ser el president Puigdemont. Una cantarella repetida pel PP, Cs, el PSOE i també pel PSC. Miquel Iceta ha assegurat una vegada i una altra que l’únic responsable de l’activació del 155 va ser el president Puigdemont, però ara Rajoy l’ha posat en evidència. El mateix Iceta que el 26 d’octubre de 2017 encara entrava al despatx del president Puigdemont assegurant que el 155 es podia aturar, quan el PSOE ja l’havia pactat amb el PP. També s’han retratat empresaris, bisbes i deganes que aquell dia van passar pel despatx del Palau de la Generalitat. Entre reunió i reunió, el conseller Santi Vila ensenyava a Puigdemont els watsapps que li feien arribar la presidenta del congrés espanyol, Anna Pastor, i el ministre Rafael Català, prometent que el 155 s’aturaria si el govern renunciava a la independència. Ara, amb les memòries de Rajoy, Santi Vila se sent enganyat. Massa tard. La solució fàcil és dir que Rajoy menteix. Urkullu també, doncs? Qualsevol excusa és bona per a admetre que qui es va equivocar és qui es va creure la promesa que el govern del PP frenaria la repressió si l’independentisme reculava.

Però el caire més interessant de les memòries de Rajoy no és si diu la veritat o no, o a qui va enganyar i a qui no. La part més interessant és que la història es repeteix. Els qui demanaven a Puigdemont que convoqués eleccions per evitar el 155 són els mateixos que ara demanen a ERC que faciliti la investidura de Pedro Sánchez. L’argumentari és equiparable: evitar un suposat mal major que finalment acaba arribant igualment. Veurem què decideix finalment ERC, que avui ha dit que no té pressa, i fa ben fet,  tenint en compte l’experiència. Ara no caldrà esperar les memòries de Pedro Sánchez per a saber quines intencions té.

MÉS QÜESTIONS
València tindrà una oficina contra la discriminació.
Joan Ribó vol convertir València en una ciutat capdavantera en la lluita contra la discriminació. El batlle ha anunciat que vol aplicar un pla municipal de convivència fruit del consens, que escolti i ajudi tothom, amb l’objectiu que València sigui un espai de desenvolupament ple dels drets humans. Per realitzar aquest pla, Ribó ha avançat que obrirà una oficina de no-discriminació a València, alhora que establirà cooperació internacional amb ciutats experimentades, com ara Barcelona o Viena. Ribó ha intervingut en l’obertura del simposi europeu ‘Ciutats vs odi: Bones pràctiques municipals per la convivència, contra la discriminació i l’odi’, que es fa al centre esportiu cultural la Petxina de València en commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans. En el discurs, ha destacat el ‘camí ferm’ recorregut per la ciutat en la lluita contra la discriminació i contra l’odi, una defensa que encapçala el consistori. Ha posat d’exemples el recent ‘IgualmentFest’, la festa per la igualtat que la batllia organitza juntament amb moltes associacions cada any, al costat de la feina intensa de la policia local i del grup GAMMA dedicat a protegir dones víctimes de violència masclista, la campanya antirumors de la regidoria de Cooperació i la formació de funcionaris en drets humans. El simposi, en què participen més de tres-centes persones, és organitzat per la regidoria d’Igualtat, Polítiques de Gènere i LGTBI. Durant les sessions es discuteix sobre conceptes, exemples de bones pràctiques per a assegurar els drets humans en l’àmbit municipal.

Noguera avisa Armengol que el català a l’ensenyament és irrenunciable. El projecte de nova llei d’educació que ha presentat el conseller socialista Martí March continua portant tensió entre els socis del govern balear. El nou dirigent de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha recordat que el català a l’ensenyament és irrenunciable i ha demanat a la presidenta Francina Armengol més diàleg amb els seus socis si vol mantenir un govern estable. En declaracions a IB3, Noguera s’ha ofert de mitjancer per a resoldre les discrepàncies entre Més i el PIB. Mentrestant, al parlament, el portaveu adjunt de Més per Mallorca, Josep Ferrà, ha dit que esperava poder arribar a un consens i ha demanat calma per a negociar un avantprojecte encara en fase d’exposició pública i al·legacions, cosa que vol dir que encara falta un any perquè arribi al parlament.

El GOB diu que el govern no assumeix l’emergència climàtica. La presidenta del govern, Francina Armengol, s’ha reunit amb el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), concretament amb el president de l’entitat, Amadeu Corbera, i els responsables de campanyes, Margalida Ramis i Antoni Muñoz. El GOB ha dit que el govern encara és lluny d’assumir l’emergència climàtica i ecològica malgrat que fa bandera de les polítiques ambientals. Coincidint amb el començament de la Cimera del Clima, el GOB ha exposat a la presidenta la necessitat d’un canvi de model sòcio-econòmic per a abordar la crisi ecològica, social i climàtica que, segons que diuen, les institucions menystenen. Els ecologistes consideren que l’auge de l’economia basada en el turisme empitjora els drets fonamentals. I n’ha concretat les causes: el nou ‘boom’ de la construcció enfocada al luxe, la sobreexplotació dels recursos, la degradació dels ecosistemes, la desigualtat social, la precarització, la impossibilitat d’aconseguir un dret fonamental bàsic com l’habitatge, els processos de gentrificació turística, urbana i rural; l’expansió de noves infrastructures viàries, ports, aeroport, etcètera. Tot això, indiquen, dins la crisi climàtica que es pretén abordar com si fos tan sols una qüestió ambiental, per bé que és una conseqüència i un desequilibri més d’aquest model econòmic.

LA XIFRA
3.000 al·legacions i 5.000 signatures ha presentat l’Associació d’Habitants de l’Albufera contra el pla paisatgístic de la Generalitat per a la carretera CV-500 i els pobles limítrofs.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de desembre de 1940 naixia a Xàtiva el cantant Raimon, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb més reconeixement internacional dels Països Catalans.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb