Rafael García (Podem): ‘Sí, jo sóc independentista’

  • Entrevista al candidat a secretari general de Podem Catalunya

VilaWeb
Meritxell Verdaguer
18.07.2016 - 21:51
Actualització: 19.07.2016 - 13:32

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Rafael García es presenta amb la candidatura Estimem Podem a les primàries de Podem Catalunya per ser secretari general i també membre del Consell Ciutadà Autonòmic, l’òrgan executiu de partit. És activista de la PAH i vinculat al cercle territorial de Podem de Bigues i Riells (Vallès Oriental). Era votant de la CUP fins que no va aparèixer Podem. Voldria que Catalunya pogués fer un referèndum pactat amb l’estat i, malgrat que no sol manifestar-se en aquest aspecte, ens diu que és independentista i que el 9-N va votar sí-sí.

—Ja s’havien presentat quatre candidatures a les primàries de Podem quan vàreu decidir presentar-ne una d’individual. Per què?
—Era a casa assegut, sol, i vaig repassar totes les candidatures. Em vaig adonar que era un escàndol: dos diputats al parlament, un diputat al congrés espanyol i un senador. Em va semblar que era el principi de la creació d’un funcionariat a Podem. Gent jove amb ganes de treballar, segur, però amb una duplicitat de càrrecs impressionant. Aquest partit hauria d’obrir portes a tothom. Que no volíem lluitar contra les castes dels partits? Em va recordar el 1978.

—A què us referiu? Què va passar el 1978?
—Hi va haver l’acte famós de Felipe González a la plaça de bous de Barcelona. Jo era molt jove. Hi vaig anar amb els meus fills i la meva dona. En aquell moment va néixer la casta socialista.

—Així, éreu votant i simpatitzant del PSOE.
—Vaig ser militant del PSC. Vaig deixar de pagar la quota i em van donar de baixa. D’això, ja fa quinze anys. Sempre he estat polític i activista.

—El primer que es va saber de vós és que havíeu format part de la llista Ho Podem Tot encapçalada per Albano Dante Fachin i que éreu activista de la PAH.
—Ho va publicar La Vanguardia però no és cert. No he format part de cap llista. He coincidit en molts espais del partit amb Albano Dante, també amb Jèssica Albiach i més, però no he estat a cap llista. I sí, sóc activista de la PAH. De fet, sóc afectat per una hipoteca, la tinc al jutjat ara mateix.

—Què hauria de canviar a Podem?
—Més aviat és: què no hauria hagut de canviar a Podem? Hem de recuperar l’essència que ha perdut. Podem va néixer per ser una eina que aplegués totes les plataformes i moviments socials: 15-M, marea groga, marea blanca, el moviment a les Illes pel català, etc. Dins Podem s’ha oblidat una mica l’essència principal que és el moviment assembleari. Som un grup de persones que tot ho ha de debatre en assemblea. Això és Podem i això, que s’ha perdut a Catalunya, ho volem recuperar.

—Què votaríeu en un referèndum sobre la independència?
—Si vull ser secretari general del meu partit a Catalunya he de ser neutral. A Podem hi ha gent que votaria que no i gent que votaria que sí. He de ser el secretari de tots, però vaja, no em desagradaria que Catalunya fos un estat independent.

—El 9-N vàreu votar sí-sí?
—Sí, jo sóc independentista. I això que dic em costarà un disgust dins el meu partit. Ho dic perquè diumenge vam fer un debat i ens ho van demanar. Tots els candidats van respondre que ells anirien contra la independència i jo vaig ser l’únic que va dir que ho havien de decidir els inscrits. Vaig ser l’únic neutral. A mi em van educar amb els valors de la democràcia. El temps i tot això que he vist a Catalunya m’han portat a ser independentista, malgrat que no és la meva prioritat. He nascut a Catalunya, però la meva família és de Madrid i Múrcia. Recordo que a casa la mare un dia va dir: ‘Els fills han de parlar català.’ El meu pare va dir que no era cap problema, però que no volia que perdéssim el sentiment de ser castellans. I no l’he perdut. Estic molt enfadat amb el cinisme d’alguns partits independentistes que s’aprofiten de la reivindicació catalana.

—Què voleu dir exactament?
—L’independentisme de Mas i companyia no m’agrada. No m’interessa un independentisme on les persones ho continuïn passant malament. Sembla que si no ho reivindiques catalanament, no ho pots reivindicar dignitat per a les persones. Les persones que vénen a la PAH m’és igual si parlen català, castellà, amb accent gitano o andalús, tots tenen el mateix problema.

—Amb la CUP, hi deveu estar d’acord.
—Amb la CUP, hi tinc molt bona relació. He anat a unes quantes assemblees seves. Els respecto molt. Abans de Podem votava CUP.

—Defenseu un referèndum sobre la independència però no és possible amb el resultat del 26-J. Donaríeu suport a un RUI?
—No acceptarem un referèndum unilateral ni disfressat. Una única pregunta i fàcil: ‘Vol ser espanyol o català?’ I ja està, adéu. Ens agradi o no ens agradi estem sota la constitució espanyola. Un referèndum promogut des del parlament català tornaria a ser un 9-N. Hem de lluitar per aconseguir un referèndum vinculant, no vol dir que no vulgui la independència, però vull un referèndum vinculant.

—El procés independentista pot trencar o dividir Podem, com ha passat en algunes altres formacions polítiques?
—No, a Podem no hi ha confrontació sobre això. El debat no hi és perquè tenim molt assumit el dret de decidir, és la nostra bandera davant el Podem estatal. El debat hi és en certa manera, però en tenim uns altres de prioritaris.

—Uns altres candidats proposen que Podem de Catalunya tingui identitat jurídica pròpia. Què en penseu?
—Pablo Echenique dóna un aire nou al partit, però és una feina molt lenta. A Madrid sempre pensen en ‘monoprovíncia’, aquí a Catalunya hi ha una altra manera de governar. De mica en mica anirem descentralitzant i farem un Podem més territorial.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes